El gran repte de la UE: compensar la pèrdua de 2 milions de treballadors a l'any
El bloc busca la manera de compensar la pèrdua ingent de mà d'obra i salvar el seu model social
Brussel·lesLa Unió Europea preveu que d'avui al 2040 perdrà prop de dos milions de treballadors cada any i que la proporció de persones que cotitzen amb les que estan jubilades passarà de 3:1 a 2:1. És sostenible aquesta situació? Segons l'informe que ha presentat aquesta setmana l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi el bloc comunitari ha d'espavilar en matèria de competitivitat i productivitat per compensar la pèrdua constant de mà d'obra i salvar el seu model social. "Els nivells de deute públic de la UE es podrien tornar insostenibles", alerta el document presentat pel també ex primer ministre italià.
El document de Draghi, que s'ha guanyat el sobrenom de salvador de l'euro, també recorda que el creixement econòmic a Europa sempre ha anat molt lligat a un increment dels ciutadans en edat de treballar. Tot i això, al bloc comunitari aquest augment de mà d'obra es va començar a alentir a partir dels anys 90 i aquesta dècada serà la primera en què està previst que els ciutadans que cotitzen comencin a reduir-se. Aquesta evolució contrasta, per exemple, amb una de les principals potències rivals de la UE, els Estats Units, on s'estima que la població continuarà creixent, tot i que també a un ritme més lent que fins ara.
Una de les solucions que sovint es posen sobre la taula davant d'aquest repte demogràfic és l'arribada d'immigrants. Ara bé, Draghi no creu que la rebuda de nouvinguts a la Unió Europea pugui arribar a compensar el declivi de les persones en edat de treballar. A més, el discurs antiimmigració va guanyant cada vegada més força entre els dirigents dels estats membres i del bloc comunitari, cosa que en pot restringir l'arribada en un futur i, per tant, la capacitat del fenomen migratori de corregir el desequilibri entre ciutadans que cotitzen i que cobren les pensions.
Relacionat amb això, la investigadora Duygu Güner, del think tank Bruegel, respon a l'ARA que no considera que l'entrada d'immigrants sigui imprescindible per a l'economia europea. L'experta admet que té una opinió "controvertida", però es distancia de posicionaments antiimmigratoris i, més enllà de consideracions polítiques o humanitàries, remarca que la quantitat de mà d'obra no és determinant per al futur de l'economia europea i tan sols n'és un dels factors. "És possible mantenir la producció i el nostre estil de vida amb menys treballadors", respon.
En la mateixa línia que l'informe Draghi, l'experta del centre Bruegel assegura que es pot mantenir la competitivitat de la UE amb més tecnificació, i nega que el fet que el sector serveis guanyi cada vegada més pes en l'economia europea ho dificulti. "És l'evolució natural de les economies desenvolupades i la tecnologia també està arribant, i arribarà encara més en el sector serveis", afirma.
Duygu Güner també aposta per deixar de centralitzar el cobrament d'impostos en el consum i la força del treball. Tot i que no s'aventura a receptar com ho haurien de fer els estats membres, l'experta aposta per fer canvis estructurals en els sistemes de recaptació que permetin a les arques públiques ingressar prou diners per garantir, per exemple, les pensions. En aquest sentit, indica que, si la tecnologia augmenta la productivitat i els ingressos, ha de poder incrementar la recaptació impositiva, encara que hi hagi menys mà d'obra a darrere.
Falta de professionals
Un altre dels problemes que afronta la UE és la falta de professionals ben preparats, sobretot als països del centre i del nord del bloc. Per això l'informe Dragui proposa augmentar la inversió i millorar els sistemes educatius, i adaptar-los a les necessitats del mercat laboral. A més, remarca la necessitat de lluitar contra la bretxa de gènere en alguns sectors professionals i incrementar la presència femenina. De fet, fa temps que la Comissió Europea pretén potenciar i facilitar l'entrada de treballadors de tercers països d'alguns àmbits concrets, si bé de portes enfora ha endurit el discurs contra la immigració.
Duygu Güner afegeix que "cal canviar la percepció" que hi ha d'algunes feines, i no veu amb gaire bons ulls la voluntat de la UE de "captar talent" de països amb menys recursos. "Al final, ells es gasten diners per educar bons professionals i nosaltres ens en beneficiem", assegura. També critica que moltes empreses i sectors productius se sustentin gràcies a la contractació d'immigrants amb unes condicions laborals que treballadors comunitaris difícilment acceptarien, cosa que acaba perjudicant el model social europeu. "S'ha de garantir que tinguin els mateixos drets laborals, pel seu bé i el de tots", conclou.