El gran repte de la recuperació post-DANA
Les mesures de les administracions públiques seran claus per reduir l'impacte de la catàstrofe sobre l'activitat
MadridJuntament amb el devastador impacte humà, la catàstrofe natural de la DANA també ha suposat una disrupció sobre l’activitat econòmica de les zones afectades. Per això, damunt la taula ja s'han posat mesures per mirar de pal·liar el xoc. Tot i que l'abast d'aquest assumpte encara és difícil de calcular, organismes com el Banc d'Espanya (BdE) ja han començat a treballar-hi per mirar de comprendre més endavant com haurà estat la recuperació econòmica i detectar si han quedat seqüeles d'una inundació gairebé sense precedents.
S'ha estimat que les zones afectades directament per la DANA –els 78 municipis identificats pel govern espanyol, la gran majoria dels quals situats al País Valencià– suposen el 2% del PIB espanyol. Una estimació a la qual el Banc d'Espanya ha arribat després d'observar indicadors com la renda de les llars, el pes de l'ocupació sobre el mercat laboral espanyol o el valor afegit de les empreses de la zona. Si s'agafa la lupa, l'activitat industrial sobresurt, i amb escreix, en el conjunt dels territoris afectats. Segons càlculs del BdE, parlem del 3% de la indústria d'Espanya.
El fet que gran part dels pobles i ciutats conformin l'àrea metropolitana de València explica el protagonisme del sector industrial, que aprofitava vies de comunicació com l'A-3, la carretera B-31 o un tram de l'A-7 i la proximitat amb el port de València. Amb els anys, els polígons industrials han ocupat el mapa. Segells editorials, però també la gran distribució hi han aixecat els seus magatzems i centres logístics. Mercadona, de fet, hi té el seu centre logístic més important del País Valencià. Altres activitats amb un pes rellevant són la indústria del moble i l'activitat vinculada al metall, que alimenta la indústria de l'automòbil. A tot plegat s'hi afegeix el pes agrari, amb la vinya, el caqui o els cítrics al centre.
Tot plegat explica el fet que hi hagi més àrees no residencials afectades. També ajuda a entendre el paper de la segona residència o del nombre d'hipoteques. "Hem vist que hi viuen moltes persones que treballen a València capital", explicava aquesta setmana el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, que ho concretava així: "Parlem d'un milió de persones i de mig milió d'hipoteques, de les quals 147.245 continuen vives", afegia Escrivá.
Tenint en compte aquest pes econòmic, la catàstrofe restarà dues dècimes al creixement econòmic del quart trimestre, ha apuntat l'organisme supervisor. L'impacte segueix per ara l'evolució de catàstrofes similars, com la de l'huracà Katrina als Estats Units. "Tot apunta a un fort impacte inicial, que es va reduint amb els dies", ha apuntat l'ens. En l'àmbit laboral, 2.129 empreses han demanat un ERTO per força major, i els treballadors afectats superen els 23.500.
Nivells rècord de compensació
Una altra manera de veure l'abast de l'impacte econòmic de la DANA és a través del Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS). "Hi havia dies que rebíem una sol·licitud [de compensació] cada sis segons", apuntava aquesta setmana el president del CCS, José Antonio Fernández Pinto. En un sol dia, les sol·licituds d'afectats per la DANA van superar totes les sol·licituds registrades pel terratrèmol a Lorca, a Múrcia, o pel volcà de La Palma. Segons dades d'aquest divendres, ja s'han registrat 202.490 sol·licituds, tres vegades més que en el cas del volcà. D'aquestes, 64.646 sol·licituds corresponen a habitatges, 121.473 a la destrucció de vehicles, 11.885 relacionades amb comerços i magatzems i 3.503 a indústries. El Consorci estima que les compensacions assoliran els 3.500 milions d'euros.
"Quan planifiquem hem de planificar pensant en la zona on construïm. Per exemple, si és inundable hem de preveure què pot suposar, fer les inversions i saber reaccionar", apunta Jordi Pacheco, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, que destaca la resiliència de les infraestructures com un element que caldrà tenir en compte en la recuperació econòmica de la DANA. "També el fet de repensar si podem tenir un horari estricte, plogui o pedregui", reflexiona el professor.
L'aprenentatge de la covid-19
Ningú ha qüestionat que es despleguin paquets de mesures que inclouen ajudes públiques directes i un dels motius d'aquest consens és l'experiència de la covid-19. En el cas de la DANA, Brussel·les ja ha dit que els més de 14.300 milions d'euros que conformen, per ara, els plans de xoc del govern no computaran a l'hora de complir la consolidació fiscal. "És lògic", reflexionava Escrivá, que apuntava que ha canviat la percepció sobre les mesures públiques: "No només es poden mitigar els efectes d'aquest tipus de fenòmens, sinó que s'ha vist que si no féssim això, el cost seria més gran, perquè la pèrdua d'activitat econòmica es podria cronificar".
El president de l'Institut del Crèdit Oficial (ICO), Manuel Illueca, era més directe: "Tenim un fort deteriorament de capital físic que empreses i famílies necessiten per tornar a fer vida normal, i quan això passa necessitem dues coses: liquiditat per arrencar la reconstrucció i un mecanisme per recuperar el patrimoni perdut. Quin és l'instrument? L'ajuda directa", resumia.