El govern espanyol manté l'optimisme i torna a millorar les previsions de creixement econòmic

BarcelonaEl consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una millora de les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest any. Així, l'executiu ha incrementat en tres dècimes, fins al 2,7%, el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) espanyol aquest 2024.

De cara al 2025 i el 2026, també s'incrementen en dues dècimes els pronòstics de cadascun dels dos exercicis, fins al 2,4% i el 2,2%, respectivament, segons ha explicat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell de ministres en què s'ha aprovat la revisió. El ministre ha qualificat de "més forta i ràpida" del previst la recuperació de l'economia espanyola després de la pandèmia.

De fet, fa sis dies l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va recalcular el PIB del 2023, i el va apujar del 2,5% al 2,7% a l'aflorar 36.000 milions d'euros amb què no es comptava. Les previsions macroeconòmiques, conegudes com el "quadre macro" del govern, serveixen de guia per a l'executiu i altres organismes oficials per elaborar pressupostos públics i planificar ingressos i despeses. El govern les elabora d'acord amb els càlculs de l'INE, que és l'organisme públic que elabora les estadístiques oficials a l'Estat.

La revisió ha obtingut l'aval de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l'ens independent que controla les finances públiques, tot i que en un comunicat la institució ha matisat que "falta informació clau per fer una valoració completa del creixement". Ja al juny, el Banc d'Espanya també va incrementar les seves perspectives de creixement, en una línia similar a la del govern.

El gruix del creixement en el període 2019-2023 va provenir de la inversió. El consum de les administracions i del sector privat també van contribuir positivament al PIB, mentre que el sector exterior –malgrat les extraordinàries dades del turisme aquest estiu– va restar dècimes de creixement. L'encariment de les importacions i el mal moment per al comerç internacional per culpa dels diversos conflictes armats i les guerres comercials entre la Xina i els països occidentals en van ser el motiu.

Les dades mantenen Espanya com un dels països de la Unió Europea que més creixen. "Espanya seguirà sent una de les economies més dinàmiques de la zona euro", ha opinat Cuerpo. Les dades del govern contrasten amb el creixement limitat que s'espera aquest any i els pròxims per a les altres grans economies de l'eurozona. El PIB de França i Itàlia mantenen augments modestos des de fa un parell d'anys i, durant aquest temps, Alemanya ha fregat en diverses ocasions la recessió; el 2023 el va tancar amb una reducció de l'activitat econòmica.

A més, la nova estimació del govern confirmaria que l'any passat ja hauria arribat a reduir a la xifra de deute públic fins al 105% del PIB. "Són dades que són un element de confiança per al futur pel que fa a la responsabilitat amb què s'ha comportat el govern en matèria d'actuació pressupostària, fins i tot en uns anys d'absència de regles fiscals a escala europea, amb una reducció continuada del deute", ha dit Cuerpo. De fet, aquest 2024 Brussel·les ha activat la nova normativa de limitació del dèficit i el deute públic, la qual cosa obliga els estats membres de la UE a anar reduint l'endeutament.

Millores per als treballadors

Les bones perspectives del govern per al 2024 no es limiten al creixement del conjunt de l'economia estatal. El ministeri d'Economia xifra en un 11,2% la taxa d'atur mitjana a Espanya aquest any, exactament un punt percentual per sota de la dada de l'any passat. En aquest àmbit, el departament liderat per Cuerpo confia que la bona marxa de l'economia fins al 2026 permetrà anar retallant el nombre de treballadors sense feina, de manera que estima que els anys 2025 i 2026 l'atur continuarà disminuint fins al 10,3% i el 9,7%, respectivament. El ministre va apuntar que el govern espera que cada any es creïn mig milió de nous llocs de treball a Espanya. Si és així, el 2026 s'assoliria la xifra de 22 milions de persones ocupades, la qual cosa tindrà una contribució positiva en el creixement pel simple fet que hi hagi més persones treballant, però també –ha dit Cuerpo– per les millores de productivitat laboral que s'estan produint.

La creació d'ocupació es traduirà, segons els càlculs de l'executiu espanyol, en una recuperació del poder adquisitiu dels treballadors, que es va veure reduït sobretot els anys 2021, 2022 i 2023 –especialment fa dos anys, ja que el 2022 va ser l'any amb la inflació més elevada– pels increments dels preus de béns i serveis de consum, que van superar amb escreix les actualitzacions salarials.

En canvi, per al 2023, el ministeri calcula que aquesta tendència es va revertir, ja que de mitjana els sous a Espanya van augmentar un 5,8%, un ritme superior al 3,5% a què va créixer l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida), i espera que les millores de salaris tornin a superar la inflació els anys vinents.

Concretament, el govern confia que aquest 2024 els sous pugin un 4%, 1,1 punts percentuals més que el 2,9% que augura de creixement de l'IPC, mentre que l'any vinent espera un creixement del cost de la vida del 2,1% i una pujada salarial del 3,1%. De cara al 2026, la millora de sous seria del 2,6% i els preus augmentarien un 1,8%, si es compleixen els auguris de l'executiu.