El govern diu a Brussel·les que crearà 700.000 llocs de treball a temps complet el 2023 i 2024

MADRIDLa joia de la corona de l’activitat econòmica a Espanya és el mercat laboral. O així ho trasllada el govern espanyol en funcions al pla pressupostari del 2024 enviat aquest diumenge a Brussel·les i publicat avui dilluns: “Un mercat laboral amb nivells màxims d’ocupació, menys temporalitat i una reassignació cap a sectors com les TIC, l'R+D i la ciència”, es recull al document. De fet, l’executiu de Pedro Sánchez estima que entre el 2023 i el 2024 Espanya crearà fins a 700.000 llocs de treball a temps complet. La previsió no és banal si es té en compte que al conjunt del 2022, primer any de posada en marxa de la reforma laboral, Espanya va registrar un increment de l’ocupació a temps complet de 235.200 persones. 

Aquesta evolució explica a ulls del govern espanyol una bona part (no tota) del “dinamisme” econòmic i, per tant, del creixement del producte interior brut (PIB, l’indicador que mesura la grandària d'una economia) tant d’aquest exercici com del que ve. Precisament, aprofitant la publicació d'un pla pressupostari que ve avalat per l'Airef, el govern de Pedro Sánchez revisa a l’alça el creixement econòmic del 2023 i el situa, finalment, al 2,4% (tres dècimes més que el creixement previst a l’abril), seguint els passos de gairebé tots els organismes supervisors. També revisa, però a la baixa, el rebot del PIB el 2024 i el deixa en el 2%, és a dir, quatre dècimes menys del previst (2,4%), tot i que continua sent una previsió lleugerament més optimista que la del Banc d’Espanya i del Fons Monetari Internacional. 

Consum, inversió i exportacions

Al document enviat a Brussel·les, el govern detalla que aquesta bona marxa de l’ocupació, de bracet amb un “manteniment de les rendes salarials”, és el que ha permès –i permetrà– mantenir un bon comportament del consum privat, un dels motors de l’economia. Però també de la inversió, defensa el govern, que ho vincula al “desplegament dels fons [europeus] del pla de recuperació”.

Però no tot és oxigen i l'executiu de Pedro Sánchez ho sap (per això retalla el creixement del 2024). Malgrat que Espanya serà una de les economies que més creixerà aquest any, la desacceleració que s'està començant a patir a escala mundial també l'esquitxarà i un primer símptoma es podria veure ja en un creixement més tímid de l’economia el tercer trimestre. La dada es publicarà anticipadament a finals d'octubre.

Aquest escenari és fruit de l'enduriment de les condicions financeres del Banc Central Europeu (BCE) davant una inflació que encara és elevada (caldrà veure l'impacte que pot tenir una alça dels preus energètics, sobretot del petroli, arran de l'esclat de la guerra entre Israel i Palestina). La restricció monetària s’està traslladant, de mica en mica, a la butxaca de la ciutadania, des del supermercat fins a les hipoteques. I el dinamisme del consum privat es mantindrà, però a un ritme més baix. 

També és fruit de l'alentiment econòmic de la zona euro, així com de l’economia xinesa, tot i que en comparació amb països com Alemanya, Espanya no en depèn tant. Sigui com sigui, aquest “entorn exterior advers” situa les exportacions en el punt de mira. Segons el govern espanyol, el grau de resiliència de les exportacions (fins ara l'han mostrat) dependrà de la “diversificació”, és a dir, de si Espanya és capaç de mantenir-les més enllà del turisme. De fet, si l'Estat ha salvat els mobles aquest 2023 ha estat per l'evolució del sector serveis i el turisme, una activitat que s’ha recuperat amb força després de la pandèmia. 

A l'espera d'uns pressupostos

Més enllà de la revisió del quadre macroeconòmic, el pla pressupostari del 2024 no dibuixa grans novetats perquè el govern espanyol està en funcions. Cal tenir en compte que a Espanya no es poden aprovar uns pressupostos de l'Estat amb un govern en funcions i si d’alguna cosa serveix aquest document és, precisament, perquè els estats membres expliquin a Brussel·les les línies mestres dels seus pressupostos. Per això, sobre el paquet de mesures aprovades per afrontar la crisi de preus que decau el 31 de desembre, el govern espanyol no es mulla: al pla pressupostari no s’inclouen possibles mesures ni pròrrogues, però això “no pressuposa que en un futur no es puguin adoptar o prorrogar amb l’objectiu de mitigar l’impacte de la inflació”, adverteix l'executiu.

Sí que es recull la pujada de les pensions amb la inflació, l'increment dels sous públics i de l'ingrés mínim vital, tres mesures ja previstes per llei.

Pel que fa al dèficit i al deute, es manté la tendència a la baixa dels dos indicadors. Tal com va informar el ministeri d'Hisenda a l'abril, es preveu assolir una taxa de dèficit del 3% del PIB el 2024, és a dir, un any abans del previst. Pel que fa al deute públic sobre el PIB, l'executiu confia a consolidar-ne la ràtio per sota del 110% ja aquest any (108,1%), mentre que se situaria en el 106% l'any 2024 (la revisió recent a l'alça del PIB espanyol per part de l'INE ajusta a la baixa aquestes xifres). L'actualització dels dos elements és important si es té en compte que a partir de l'any que ve Brussel·les reactivarà les normes fiscals i, malgrat que seran més flexibles, incorporaran multes per a aquells estats membres que no les compleixin.