El govern espanyol prem l'accelerador per rebre més fons europeus
L'executiu no té lligada encara l'equiparació del dièsel amb la gasolina que va prometre a Brussel·les
MadridEl govern espanyol prem l'accelerador per rebre més fons europeus. L'executiu de Pedro Sánchez no només té intenció de demanar el cinquè pagament (7.671 milions d'euros en subvencions) abans que s'acabi l'any, sinó que vol anticipar el desemborsament d'una part del sisè, el setè i fins i tot el vuitè.
L'argument que esgrimeix el ministeri d'Economia és que ja s'han complert algunes de les fites i objectius associats a aquests altres pagaments –el titular de la cartera, Carlos Cuerpo, ha assegurat que ja són més d'una cinquantena de compromisos–, de manera que això li permet demanar a la Comissió Europea que anticipi diners pels deures ja fets. De fet, fonts de l'executiu comunitari confirmen que es poden ajuntar pagaments de subvencions, però també pagaments de subvencions i préstecs. Així, el govern espanyol també podria demanar ja una part dels préstecs, cosa que per ara no ha fet. En aquest cas, només el primer i el segon pagaments dels préstecs suposa obrir la porta a accedir a més de 25.000 milions d'euros.
Des de fa dies, l'equip del ministre Cuerpo està en converses amb la Comissió Europea per veure fins on pot estirar la quantitat total que podria rebre Espanya i que, per ara, des del ministeri esquiven concretar, sobretot perquè el càlcul exacte dels diners vinculats a cada fita o objectiu és complex, com ha reconegut l'executiu comunitari.
Cinquè pagament: 23 fites i objectius
El cinquè pagament de subvencions dels fons europeus va lligat a un total de 23 fites i objectius, tal com es desprèn de la documentació de la Comissió Europea. Entre aquestes fites hi ha la reforma fiscal. Tot i que el govern espanyol ha aconseguit salvar la tramitació dels canvis fiscals, que veuran la llum verda definitiva un cop passin l'examen al Senat, els maldecaps al voltant d'aquesta reforma no han acabat. Si bé l'impost a les energètiques ha quedat fora del paquet fiscal (almenys de cara a la Comissió Europea), l'equiparació del dièsel amb la gasolina sí que és un compromís amb Brussel·les i forma part d'aquesta fita. Aquesta mesura, que suposa un impacte de més de 1.050 milions d'euros, va caure durant la tramitació parlamentària i, per ara, el govern no té els vots garantits per recuperar-la.
La intenció del ministeri d'Hisenda és introduir-la els pròxims dies en un reial decret llei que aprovaria el consell de ministres perquè després faci el salt al Congrés dels Diputats. A diferència de l'impost extraordinari al sector energètic, des de la cartera que pilota María Jesús Montero són optimistes de cara a poder aprovar la mesura. Ara bé, algun dels socis habituals ja ha posat condicions. En concret ha estat Podem, que ja va votar en contra de la mesura durant la tramitació a la cambra baixa espanyola. La formació que lidera Ione Belarra adverteix que si l'equiparació del dièsel amb la gasolina "es deslliga" de l'impost al sector energètic, la rebutjarà. De fet, l'executiu espanyol va aconseguir salvar la reforma fiscal perquè es va comprometre amb els socis d'esquerra a mantenir un gravamen que rebutgen Junts i el PNB. Des de fa dies, Hisenda busca com acontentar uns i altres amb fortes deduccions vinculades a la descarbonització.
Complir amb el calendari
Rebre més diners no només pot suposar un baló d'oxigen per al mateix govern espanyol, sinó també per a Brussel·les. Quan es va aprovar el Pla de Recuperació es va acordar situar l'agost del 2026 com a límit per executar els fons europeus. Per això, el darrer any ja s'han començat a buscar fórmules per complir amb el calendari, com ara comptabilitzar com a adjudicada la partida que rep una empresa pública, tot i que després encara l'hagi de distribuir. De moment, Espanya ja ha adjudicat 44.163 milions d'euros (convocatòries resoltes per l'administració central), dels 79.854 milions en subvencions que li toquen dels Fons Next Generation vinculats al Pla de Recuperació.
