El govern espanyol manté l'impost a la banca, mentre l'energètic queda a l'aire
El PSOE presenta un nou paquet d'impostos després de negociar amb Junts i el PNB
MadridEl govern espanyol ha aconseguit desencallar un acord per mantenir l'impost extraordinari a la banca, i també tirar endavant un seguit d'ajustos fiscals, però haurà de buscar un pla alternatiu si vol mantenir l'impost que afecta el sector energètic. Aquest és el resultat després de la negociació a contrarellotge entre el ministeri d'Hisenda (PSOE), Junts i el PNB per salvar els dos gravàmens especials i complir amb la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les i inclosa al Pla de Recuperació.
Hisenda ha negociat amb el PNB i Junts perquè han estat els dos partits del bloc d'investidura que més bastons a les rodes han posat pel que fa a la permanència dels dos impostos extraordinaris. De fet, l'impost a les energètiques no es tramitarà per la negativa de Junts. "El gravamen a les energètiques cau per factors aliens a la formació jeltzale [al PNB]", ha apuntat en un comunicat de premsa la formació que lidera Aitor Esteban. La incògnita és si l'executiu de Pedro Sánchez continuarà negociant per trobar una fórmula per mantenir una figura fiscal que decau aquest 31 de desembre.
Batibull d'esmenes i resultat incert
La via per la qual ha optat l'executiu de Pedro Sánchez per tramitar l'impost sobre les entitats financeres i el paquet amb mesures fiscals ha estat la de les esmenes al Congrés dels Diputats. A través del PSOE s'han introduït un seguit d'esmenes al projecte de llei que transposa la normativa europea pel tipus mínim del 15% sobre l'impost de Societats i que tot just ara en comença el tràmit a la cambra baixa espanyola. El següent pas és ara el debat i votació d'aquestes a la Comissió d'Hisenda del Congrés.
D'aquesta manera, malgrat l'acord entre Hisenda (PSOE), el PNB i Junts, les esmenes encara poden caure si la resta de partits no les veuen bé. Sense anar més lluny, fonts de Sumar, el soci minoritari dins el govern espanyol, asseguren que ells no veuen amb bons ulls l'acord del ministeri d'Hisenda. El partit fundat per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha presentat les seves pròpies esmenes, entre les quals hi ha la permanència de l'impost energètic i un nou impost estatal sobre les herències.
El batibull de possibles canvis, però, no acaba aquí. EH Bildu i ERC també han registrat una bateria d'esmenes i ja han advertit que els seus vots "no estaran al servei d'aquells que volen acabar amb una mesura de sentit comú com l'impost a la banca i a les energètiques". Els equilibris parlamentaris, i en aquest cas l'eix esquerra-dreta que hi ha dins el bloc d'investidura, apunten a una tramitació agònica i de resultat incert.
¿Què ha negociat Hisenda?
Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero (PSOE), ha plantejat pel que fa a l'impost a la banca la creació d'un "impost sobre el marge d'interessos i comissions de determinades entitats financeres". En concret, es proposa gravar el marge d'interessos i el de comissions obtingut per les entitats espanyoles i per les sucursals a Espanya de bancs estrangers per les activitats que desenvolupin a Espanya. El tipus de l'impost tindrà un caràcter progressiu (de l'1% al 6% en funció de la base liquidable). A més, es permetrà la deducció del 25% de la quota de l'Impost de Societats i s'obre la porta a una "deducció extraordinària" en cas d'un "descens sostingut de la rendibilitat" del banc. Fonts d'Hisenda matisen que, per ara, estarà en vigor durant els tres exercicis posteriors al 2024, és a dir, fins al 2027. El PSOE i Sumar es van comprometre a revisar i convertir en "permanents" totes dues figures. Per la seva banda, el PNB ha explicat que l'impost serà regulat per les hisendes forals, han assegurat els jeltzales.
Més mesures fiscals
Segons el ministeri d'Hisenda, la resta de mesures acordades en matèria fiscal i que el PSOE ha registrat a través de les esmenes permeten "complir" amb la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les. "Segueixen les recomanacions d'avançar cap a un sistema tributari més progressiu", apunten fonts del ministeri.
D'entrada, s'introdueix una esmena per complir amb la sentència del Tribunal Constitucional que tombava els canvis sobre l'Impost de Societats aprovats per l'exministre d'Economia, Cristóbal Montoro (PP). Així, s'estableix un nou límit a les grans empreses a l'hora d'aplicar deduccions per compensar les bases imposables negatives (un límit del 50% en el cas d'una empresa amb una facturació entre els 20 i els 60 milions d'euros, i del 25% per aquelles empreses que superin els 60 milions).
També es planteja incrementar del 28% al 29% la tributació sobre les rendes del capital superiors als 300.000 euros.
En matèria mediambiental es vol equiparar la tributació del dièsel a la gasolina de manera que s'elimina la bonificació que tenia el primer carburant. La mesura no afecta el gasoil professional.
Pel que fa a l'habitatge, es compromet a "impulsar" un IVA sobre els allotjaments destinats al lloguer turístic a zones on la seva oferta "dificulti l'accés a l'habitatge o zones saturades". De fet, el govern espanyol reconeix que aquesta mesura ja es preveu a escala europea.
Finalment, es crea un nou impost sobre els líquids per als cigars electrònics i altres productes relacionats amb el tabac. L'objectiu és combatre l'increment del consum de vapejadors i altres productes que contenen nicotina.
Negativa de Junts
Pel que fa a l'impost a les energètiques, el ministeri d'Hisenda no ha aconseguit convèncer els de Carles Puigdemont. Després de la pressió d'empreses com Repsol (ha amenaçat de congelar les inversions previstes a zones com el Camp de Tarragona), els juntaires ja van advertir que no donarien suport a un impost que suposés una "pressió fiscal que allunyi inversions clau". Junts aspirava a un redisseny de la figura fiscal que permetés a les companyies energètiques poder aplicar fortes deduccions per les seves inversions.