El govern espanyol insufla optimisme: més creixement i recursos rècord

MadridDesprés que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa a l'estimació de creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu el situa en un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió. De cara al 2025 també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

Però la millora no acaba aquí. Aquest cop el govern espanyol ha volgut ampliar el focus i detallar l'evolució econòmica fins a l'any 2027. Durant aquest període estima creixements de l'economia d'entorn del 2%. Es tracta d'un ritme més que correcte si es tenen en compte els últims xocs econòmics (la crisi sanitària, energètica i de preus), però també el fet que abans de la pandèmia de la covid-19 l'economia espanyola, però també la mundial i la dels principals socis comunitaris, mostraven signes de desacceleració. "Els escenaris catastrofistes no s'han complert i no preveiem que es compleixin els pròxims quatre anys", ha dit Cuerpo.

És aquesta bona marxa de l'economia el que permetrà a l'executiu de Pedro Sánchez sostenir el pla fiscal estructural per als pròxims quatre anys (2025-2028, tot i que es pot ampliar fins al 2031) i que ha de presentar davant la Comissió Europea aquesta tardor. Aquest pla és fruit del retorn de les regles fiscals a Europa, que obliguen els països a tornar a vigilar amb la despesa. "Estem en converses amb la Comissió Europea per complir amb els objectius", ha explicat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

El gruix d'aquest bon pols s'explica pel dinamisme al mercat laboral, que manté un rècord d'afiliats, sobretot gràcies a l'arribada de treballadors estrangers. De fet, l'executiu confia que l'any que ve es trenqui la barrera dels 22 milions d'ocupats. També per la bona evolució del sector exterior, fruit de l'activitat turística i la menor dependència energètica pel desplegament de renovables, així com per la despesa pública i el consum privat. La productivitat i la inversió empresarial són els elements que continuen en el punt de mira dels principals organismes supervisors, tot i que el govern espanyol confia en els fons europeus per revifar totes dues coses.

A banda de l'optimisme sobre el creixement econòmic, el govern espanyol manté les previsions sobre la reducció del dèficit i el deute, dos elements clau a l'hora d'esquivar un expedient sancionador per part de Brussel·les ara que han tornat les regles fiscals.

Pel que fa al dèficit, l'Estat estima que aquest 2024 se situarà al 3% del PIB, mentre que el redueix al 2,5% el 2025 i al 2,1% el 2026. El deute públic del conjunt de les administracions, tot i ser més alt que mai en nombres absoluts, es dilueix quan s'observa en relació amb la dimensió de l'economia. Per això, la millora del creixement econòmic suposa automàticament un baló d'oxigen per a l'executiu espanyol, que confia en tancar l'any 2024 amb un deute públic que fregui el 105% del PIB; el deute cauria al 103,6% del PIB l'any 2025 i tancaria l'any 2027 per sota del 100% del PIB (99,7%).

Pressupostos del 2025

Amb l'anticipació d'eleccions a Catalunya el maig passat el govern espanyol es va veure abocat a prorrogar els pressupostos generals de l'Estat del 2023 per a aquest exercici. De cara al 2025, la Moncloa té entre cella i cella tirar endavant uns nous pressupostos. "Els volem presentar dins el termini i en la forma escaient", ha dit Montero. El primer pas per fer-ho possible també ha arribat aquest dimarts amb l'aprovació del sostre de despesa. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha detallat que de cara a l'any que ve aquest serà de 195.353 milions d'euros sense els fons europeus, és a dir, lleugerament superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2024 (189.215 milions). Amb l'arribada dels últims fons europeus (i sense tenir en compte els préstecs), el sostre de despesa es dispara fins als 199.171 milions.

El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i d'altres).