El govern espanyol insufla optimisme: més creixement i recursos

MadridDesprés que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

Però la millora no acaba aquí. Aquest cop el govern espanyol ha volgut ampliar el focus i ha donat pistes de com preveu que evolucioni l'economia espanyola fins a l'any 2027. Entre el període 2025 - 2027 estima creixements d'entorn del 2%. Es tracta d'un ritme més que correcte si es tenen en compte els últims xocs econòmics (la crisi sanitària, energètica i de preus), però també el fet que abans de la pandèmia de la covid-19 l'economia espanyola i la dels principals socis comunitaris mostrava signes de desacceleració. "Els escenaris catastrofistes no s'han complert i no preveiem que es compleixin els pròxims quatre anys", ha manifestat Cuerpo.

És aquesta bona marxa de l'economia el que permetrà a l'executiu de Pedro Sánchez sostenir el pla fiscal estructural per als pròxims quatre anys (2025-2028, tot i que es pot ampliar fins al 2031) i que ha de presentar davant la Comissió Europea aquesta tardor. Aquest pla és fruit del retorn de les regles fiscals a Europa, que a partir d'ara posen el focus en la despesa primària neta dels estats membres. "Estem en converses amb la Comissió Europea per complir els objectius", ha explicat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Mercat laboral i turisme

Amb tot, el gruix d'aquest bon pols s'explica pel dinamisme al mercat laboral, sobretot gràcies a l'arribada de treballadors estrangers. De fet, l'executiu confia que l'any que ve es trenqui la barrera dels 22 milions d'ocupats. També per la bona evolució del sector exterior, fruit de l'activitat turística i la menor dependència energètica pel desplegament de renovables, així com per la despesa pública i el consum privat. La productivitat i la inversió empresarial són els elements que continuen en el punt de mira dels principals organismes supervisors, tot i que el govern espanyol confia en els fons europeus per revifar totes dues coses.

A banda de l'optimisme sobre el creixement econòmic, el govern espanyol manté les previsions sobre la reducció del dèficit i el deute. Pel que fa al dèficit públic (quan les administracions públiques de l'Estat assumeixen més despeses que ingressos reben), l'Estat estima que aquest 2024 se situarà al 3% del PIB, mentre que el redueix al 2,5% el 2025; al 2,1% el 2026 i a l'1,8% el 2027. Aquesta consolidació fiscal encaixa amb el compliment de les regles fiscals, però també té a veure amb aconseguir superàvit primari (el que no té en compte el pagament d'interessos), cosa que Espanya no ha fet des del boom immobiliari.

El deute públic del conjunt de les administracions, tot i ser més alt que mai en nombres absoluts, es dilueix quan s'observa en relació amb la dimensió de l'economia. Per això, la millora del creixement econòmic suposa automàticament un baló d'oxigen per a l'executiu espanyol, que confia en tancar l'any 2024 amb un deute públic que fregui el 105% del PIB. Després, cauria al 103,6% del PIB l'any 2025 i tancaria l'any 2027 per sota del 100% del PIB (99,7%).

Pressupostos del 2025

El govern espanyol també ha fet un pas endavant de cara a tenir uns pressupostos de l'Estat per a l'any 2025. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un sostre de despesa (quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt de les administracions públiques de l'Estat) que torna a ser de rècord: 195.353 milions d'euros sense els fons europeus. Amb l'arribada dels últims fons europeus (sense tenir en compte els préstecs), el sostre de despesa es dispara fins als 199.171 milions.

Es tracta d'un límit de la despesa per al 2025 un 3,2% superior al límit de l'any 2024 (189.215 milions). "És prudent i realista", ha defensat Montero. Cal tenir en compte que aquest lleuger increment s'aprova en un context inflacionista, en el qual la majoria d'organismes estimen una inflació mitjana d'un 3% per a aquest 2024 i del 2% el 2025. Això provoca que, en termes reals, la despesa no creixi tant. Encara menys si es compara amb l'evolució dels ingressos públics: Montero preveu que la recaptació tributària creixi un 6,5% el 2025, és a dir, el doble del que ho farà la despesa.

De cara al 2025, la Moncloa té entre cella i cella tirar endavant uns nous comptes. "Els volem presentar dins el termini i en la forma escaient", ha dit Montero. El ministeri d'Hisenda comença ara la negociació dins el govern de coalició, per iniciar després les negociacions amb els socis d'investidura. A l'aritmètica parlamentària ajustada s'hi afegeix la incertesa sobre el futur a Catalunya. Les eleccions anticipades al Principat van fer, precisament, que Pedro Sánchez descartés aprovar uns comptes públics aquest 2024 i prorrogués els del 2023: "Tinc confiança absoluta en què es formi govern a Catalunya. Treballem perquè els pressupostos responguin les demandes de tothom", ha dit Montero.