El ministre d'Economia manté la "preocupació" per l'opa del BBVA al Sabadell

MADRIDEl govern espanyol continua mostrant recel cap a l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. En una entrevista a Expansión aquest dilluns, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha reiterat que el govern espanyol manté la "preocupació" pel que fa a l'impacte de l'operació. Per al ministre, comportaria una "excessiva concentració bancària" i un impacte "negatiu" per a la inclusió financera. "No hi ha hagut cap novetat des que em vaig pronunciar. La nostra visió segueix sent la mateixa de preocupació", expressa Cuerpo a l'entrevista.

Precisament, el BBVA va actualitzar divendres passat el fullet sobre l'operació que ha enviat al regulador borsari nord-americà (la SEC, en les seves sigles en anglès), segons recull Europa Press. En aquesta darrera actualització, el banc presidit per Carlos Torres reconeix, precisament, els recels del ministre d'Economia, però també posa de manifest que aquest rebuig "s'ha manifestat abans de la revisió i anàlisi de la proposta per part dels tècnics del ministeri". "El BBVA no té coneixement de cap precedent d'una operació espanyola en què la fusió no hagi estat autoritzada", apunta l'entitat financera al fullet. És per això que el banc considera "molt remota" la possibilitat de veto del govern espanyol.

Més creixement

Amb tot, dos mesos després de revisar a l'alça el creixement econòmic per a aquest 2024, el govern espanyol hi tornarà. Cuerpo ha anunciat que el consell de ministres de demà dimarts aprovarà un quadre macroeconòmic amb una previsió de creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) del 2,7%. "És un ajustament que estan fent tots els analistes", ha defensat Cuerpo aquest dilluns al matí, en una entrevista a Telecinco.

L'executiu de Pedro Sánchez incrementa tres dècimes la seva última previsió: al juny va estimar que l'economia espanyola creixeria un 2,4% aquest 2024. Alhora, s'alinea amb les estimacions del Banc d'Espanya, l'últim organisme supervisor que ha revisat a l'alça el creixement espanyol per a aquest any (2,8%). Tant el Banc d'Espanya com el govern s'han vist empesos a actualitzar el rebot del PIB després de la revisió extraordinària que ha fet l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de les estadístiques dels anys 2021, 2022 i 2023. La revisió de l'INE no només ha suposat una actualització a l'alça del que ha estat el creixement econòmic espanyol els darrers anys –consum i exportacions, sobretot pel sector turístic, expliquen el gruix de la millora–, sinó que també posa damunt la taula que la recuperació postpandèmia va ser molt més ràpida.

En l'aprovació del quadre macroeconòmic d'aquest dimarts també es preveu que s'hi reculli una revisió a l'alça del creixement econòmic del 2025, que ara el govern espanyol situa en el 2,2%.

A l'espera d'uns pressupostos

El quadre macroeconòmic és la base dels pressupostos generals de l'Estat, és a dir, el full de ruta pel que fa a la despesa pública. Actualment continuen prorrogats els comptes públics espanyols del 2023. El govern, però, aspira a tirar endavant els del 2025. Ara bé, la fragmentació parlamentària i, en particular, la fragilitat del bloc que va investir Pedro Sánchez, compliquen el camí. De fet, dijous el Congrés de Diputats debat i vota per segon cop la senda d'estabilitat (els objectius de dèficit i deute) i el sostre de despesa per al 2025 (gairebé 200.000 milions d'euros), els primers tràmits per a l'elaboració dels pressupostos. Al mes de juliol el no de Junts, sumat als del PP i Vox, va tombar ambdues coses en una primera votació. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha advertit que si el tràmit torna a decaure plantejarà uns pressupostos amb els objectius de dèficit i deute vigents, cosa que suposaria un "ajustament de 6.600 milions d'euros per a les comunitats autònomes", ha assegurat.