El govern espanyol demana el segon gran paquet de fons europeus abans del possible canvi a la Moncloa

MADRIDEl govern de després de les eleccions generals del 23 de juliol ja no s'haurà de preocupar per si arriba o no a temps d'enviar l'anomenada addenda del Pla de Recuperació a Brussel·les. Malgrat que hi havia temps fins al 31 d'agost, l'executiu de Pedro Sánchez ha volgut deixar tancades les línies mestres del pla addicional vinculat als fons europeus antipandèmia que Espanya encara pot sol·licitar: 94.300 milions d'euros, dels quals gran part són préstecs a unes condicions molt favorables (les transferències directes han format part de la primera fase del Pla de Recuperació).

Així, el consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a aquest pla addicional, que ara serà enviat a Brussel·les. L'executiu comunitari té dos mesos (més un altre d'extra) per analitzar el document perquè després sigui ratificat per l'Ecofin (el consell de ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea).

L'enviament d'aquest document, però, ha aixecat les crítiques del Partit Popular, que s'ha queixat del fet que el govern espanyol no esperi a després de les eleccions generals del 23-J. Des del ministeri d'Economia sostenen que "no hauria estat responsable" endarrerir-ho, en paraules de la titular de la cartera, Nadia Calviño. "No és realista pensar que un nou govern podria començar aquest procés després de les eleccions", ha dit Calviño en roda de premsa aquest dimarts. El seu principal objectiu és redreçar els diners que encara es poden sol·licitar a aquells sectors considerats més estratègics, com l'energètic o tecnològic. Alhora, aquests estaran vinculats a reformes (no estructurals) i fites, principal element que lliga de mans el pròxim executiu espanyol.

En tot cas, el document encara podria patir ajustos, ha reconegut la mateixa Calviño. Des de la Comissió Europea confien que les eleccions no suposaran un entrebanc en el compliment del Pla de Recuperació i recorden que "governi qui governi" es mantindrà el contacte normal i el seguiment dels objectius i les reformes vinculats, afirmen fonts comunitàries.

84.000 milions en préstecs

Dels 94.300 milions d'euros, només 10.300 milions són transferències directes que Brussel·les va aprovar després de constatar que la caiguda de l'economia espanyola en el primer any de pandèmia va ser molt més pronunciada del previst. A aquests diners s'hi afegeixen fins a 2.600 milions, també en forma de transferència, del pla energètic d'inversions Repower UE (20.000 milions d'euros). La resta de diners (84.000 milions d'euros) seran préstecs en condicions molt més favorables destinades al sector privat.

Aquest pla addicional permetrà reforçar alguns dels projectes estratègics (PERTE), com ara el dels microxips o el del cotxe elèctric, que rebran 26.000 milions addicionals. A més, es planteja un fons destinat a les comunitats autònomes i les pimes dotat amb 20.000 milions d'euros i gestionat per l'Institut de Crèdit Oficial i el Banc Europeu d'Inversions. També es reforçarà el Kit Digital per a petites i mitjanes empreses i es destinaran 4.000 milions al lloguer social i assequible, com ja va anunciar Pedro Sánchez.

Amb tot, aquest segon gran paquet sumat al de la primera fase del Pla de Recuperació (70.000 milions d'euros) farà que Espanya rebi uns 164.300 milions d'euros fins al 2026 –malgrat que l'Estat ha demanat ampliar el calendari–. Del primer paquet, Brussel·les ja ha desemborsat un total de 37.037 milions d'euros després que Espanya hagi complert amb 121 fites i objectius, d'un total de 416 de recollides al Pla de Recuperació. La intenció del govern espanyol era demanar un nou desemborsament de 10.000 milions d'euros aquest estiu que amb les eleccions queda posposat.