La gasolina pren el relleu dels aliments com a gran enemic de la nostra butxaca

BarcelonaL'encariment dels carburants va empènyer a l'alça el cost de la vida de les famílies al mes d'agost, tot i que els preus dels aliments van moderar les pujades després de mesos amb forts increments, segons dades de l'índex de preus al consum (IPC) del mes passat publicades aquest dimarts en un comunicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A Catalunya, el cost de la vida a l'agost es van enfilar un 2,5% per damunt del mateix mes de l'any passat, una xifra dues dècimes superior al 2,3% interanual registrat al juliol. A més, els preus van incrementar un 0,5% entre finals de juliol i finals d'agost, una taxa de creixement també dues dècimes per damunt de la del mes passat.

L'INE ha confirmat que els preus es van enfilar a Espanya un 2,6% en comparació amb el mateix mes del 2022, tal com ja havia avançat l'organisme fa dues setmanes. Respecte al juliol, els preus de serveis i béns de consum van augmentar un 0,5%. Pel que fa a la inflació subjacent –la que no inclou ni el cost de l'energia ni el dels aliments frescos, més volàtils–, va créixer un 6,1% respecte a un any enrere al conjunt de l'Estat, una dècima menys que la taxa interanual registrada al juliol.

Justament la inflació subjacent és un dels indicadors que més demostren la solidesa de la inflació en l'últim any i mig. El cap del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, apunta que "la tendència a la baixa és pràcticament inapreciable" i mostra que "costarà" tornar a situar l'IPC als voltants del 2%, la xifra marcada com a objectiu pel Banc Central Europeu.

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, ha presumit que l'Estat registra la inflació més baixa de la Unió Europea. "Espanya es consolida com l'economia europea amb més creixement i menys inflació, la qual cosa beneficia la competitivitat de les nostres empreses i també el poder adquisitiu dels salaris", ha apuntat en un comunicat Calviño, que també ha dit que la política econòmica de l'executiu estatal "funciona", ja que ha permès "abaixar la inflació vuit punts en l'últim any en un context inflacionari a tot Europa".

L'alimentació frena les pujades

De tot el cistell de la compra, l'alimentació havia sigut l'element amb increments més forts de preus durant els últims mesos, una tendència que les xifres de l'agost apunten que es podria alentir: a Catalunya el cost del menjar va augmentar només un 0,1% entre el mes passat i l'anterior, bastant per sota del 0,5% registrat entre el juny i el juliol.

De fet, un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona publicat el febrer d'aquest any ja apuntava que el cost del menjar seria el principal element inflacionari durant bona part del 2023, però augurava una frenada en l'encariment a partir de l'estiu, gràcies als aliments elaborats (els que no són frescos). "És el que s'està produint", ratifica Rovira.

Al conjunt d'Espanya, l'encariment del menjar va ser d'un 0,2% a l'agost. Segons l'INE, l'element que més va contribuir a aquesta pujada van ser els olis i greixos, un fet derivat de l'escassetat d'oli d'oliva i el consegüent increment dels preus als supermercats. Les verdures i llegums i, en grau més baix, el peix i la carn també han apujat el preu, però molt menys.

Omplir el dipòsit, cada setmana més car

Els combustibles s'han convertit novament, doncs, en el motor inflacionari a Espanya. La benzina i el gasoil han encadenat augments de preus durant les últimes vuit setmanes i el preu per litre de combustible es troba als nivells més alts des del juliol del 2022, quan van tocar sostre en un context d'encariment generalitzat del petroli i de productes energètics a causa de la invasió russa d'Ucraïna.

Aquestes pujades del cost dels carburants tenen un impacte directe en la partida de transport de l'IPC, que en el cas de Catalunya es va encarir un 3% entre el juliol i l'agost, un increment notable. L'arrel d'aquests augments és la pujada del cost del barril de petroli als mercats internacionals per decisió dels països productors, entre els quals hi ha Rússia.

Malgrat això, la situació pel que fa a l'energia no és la mateixa que en els mesos immediatament posteriors a l'inici de la guerra, la primavera i l'estiu de l'any passat. Aquest agost el preu del gas natural, disparat durant bona part del 2022, ha caigut, cosa que s'ha notat en la partida dedicada a l'habitatge (que inclou despeses com la factura del gas, però també de la llum o l'aigua, entre altres costos de la llar), que va reduir els preus un 0,4% en només un mes a Catalunya.

Segons Rovira, l'abaratiment del petroli és un dels punts clau per entendre les frenades en l'escalada de preus d'aquest any, un fet que amb les recents pujades del cost del cru pot canviar aviat. De fet, si s'elimina l'energia en els còmputs de l'IPC dels últims mesos, "la caiguda de la inflació s'esvaeix", afegeix l'economista de la Cambra.

En aquest sentit, els serveis han experimentat pujades de preus que els han convertit en l'altre gran factor que empeny a l'alça l'IPC, un fenomen que es deu a "la transmissió de costos" empresarials als preus finals, comenta Rovira. L'encariment energètic i les pujades –tot i que molt moderades– dels salaris en sectors com l'hostaleria o el comerç han portat moltes empreses a augmentar preus i alhora a incrementar marges de beneficis.

En un futur pròxim, però, aquests marges "es moderaran si el ritme d'activitat econòmica afluixa" i, per tant, les companyies veuen com els cau el volum de negoci, fet que la majoria d'organismes internacionals auguren per als mesos que queden d'aquest 2023. També apunten que Espanya serà un dels estats menys afectats per l'alentiment econòmic al Vell Continent.