Frenada del creixement econòmic a Catalunya el tercer trimestre

BarcelonaEl creixement de l'economia catalana es va frenar el tercer trimestre d'aquest any tot i mantenir un ritme positiu, segons dades avançades aquest divendres per l'Idescat, l'institut estadístic de la Generalitat.

Així, entre els mesos de juliol i setembre, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) va augmentar un 0,1%, tot i que en comparació amb el tercer trimestre del 2021 l'increment va ser del 4%. Això suposa una caiguda del ritme de creixement de l'activitat econòmica a Catalunya, ja que el segon trimestre els augments van ser de l'1,4% en relació amb el trimestre anterior i del 4,9% interanual.

"Tot plegat evidencia que l'alentiment és una realitat", explica Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes. "Un creixement intertrimestral del 0,1% vol dir que estàs pla, que no estàs creixent", afegeix, sobre les dades. La indústria i, sobretot, l'agricultura són els dos sectors més tocats, ja que perden un 2,4% i un destacable 15% d'activitat en comparació amb el mateix trimestre de l'any passat, mentre que els serveis i la construcció van créixer un 6% i un 2,7%, respectivament.

La indústria en concret és, "sens dubte, el sector que més està acusant l'impacte dels costos energètics", comenta Reyner. De fet, el sector industrial català ha estat tot l'any en negatiu: fa tres trimestres consecutius que l'activitat es redueix en relació amb l'any passat.

L'encariment del preu de l'energia derivat de la invasió russa d'Ucraïna ha empitjorat la conjuntura per a la indústria. Des de l'inici de la pandèmia, el sector secundari ja va patir l'escassetat de primeres matèries provocada per la represa de l'activitat arreu del món el 2021, quan ja havia passat el pitjor moment de la pandèmia pel que fa a contagis. Durant diversos mesos, algunes indústries van patir problemes de subministrament –per exemple, l'automoció, on la manca de microxips va obligar a aturar la producció en moltes fàbriques– per la poca disponibilitat de béns intermedis i pels colls d'ampolla que es van crear en les cadenes logístiques en països com la Xina o els Estats Units.

De fet, la continuïtat de les restriccions a la Xina són una segona font de dificultats per a la indústria. El gegant asiàtic, considerat la fàbrica d'Europa, continua aplicant una política de covid zero que ha obligat a tancar ciutats senceres i ha afectat en diverses ocasions l'activitat dels principals ports del país, amb la consegüent paralització del comerç internacional.

Aquest encariment de les primeres matèries i l'energia també s'ha notat a l'agricultura, un sector amb poc pes dins del PIB català però que ha patit una forta davallada, agreujada per les altes temperatures i la sequera dels últims mesos. Les collites de raïm, fruita dolça, fruita seca i altres han caigut en relació amb la mitjana dels últims anys per qüestions meteorològiques.

Els serveis aguanten

A l'altre cantó, però, els serveis es mantenen amb un bon ritme de creixement. "Vivim de la inèrcia" de la represa de l'activitat, indica Reyner. Segons el comunicat de l'Idescat, l'hostaleria, la restauració i el transport aeri "mostren millores notables en un context de normalització de la mobilitat turística". És a dir, el tercer trimestre va confirmar el retorn de la normalitat en l'arribada de turistes a Catalunya, sobretot estrangers, després de dos estius amb dades molt negatives per culpa dels repunts de contagis del covid-19.

Reyner espera que durant el que queda d'any l'activitat del sector serveis es mantindrà amb un bon nivell de creixement en relació amb el 2021, però augura que s'anirà alentint també a mesura que les famílies notin l'impacte de les pujades de preus sobre el seu poder adquisitiu. Com que les dades d'aquest dijous són només un avançament, l'Idescat encara no ha publicat dades de consum per al tercer trimestre –les xifres definitives es coneixeran el pròxim 12 de desembre–, però Reyner creu que és possible que ja s'hi noti una reducció.

Aquest 2022 el consum de les famílies està sent un dels principals motors del creixement de l'economia, ja que hi havia un estalvi acumulat durant els dos anys anteriors que s'ha anat gastant progressivament, sobretot a partir del moment que es van treure la majoria de restriccions per la pandèmia. Quan aquest estalvi s'acabi esgotant amb els mesos, previsiblement el consum tornarà a nivells més baixos, amb l'afegit que la inflació també anirà erosionant la capacitat de compra i s'endurirà l'accés dels ciutadans al crèdit per culpa de les pujades dels tipus d'interès aprovades pel Banc Central Europeu, que han disparat l'Euríbor.

De fet, la majoria d'institucions econòmiques esperen un alentiment generalitzat de l'economia a tot Europa, uns pronòstics poc optimistes que també comparteix la Generalitat sobre l'evolució del PIB català: El departament d'Economia va revisar a la baixa les seves previsions fa quinze dies i situava el creixement d'aquest any en un 4,4% a Catalunya, la qual cosa representa una disminució de mig punt percentual respecte a l'última previsió, del mes d'abril passat. Pel que fa a l'any que ve, la reducció de l'estimació és d'1,2 punts. El departament d'Economia vaticinava a l'abril un increment del PIB català del 2,9% el 2023 i la va retallar fins a l'1,7%.