La Fed posa fi a la crisi dels preus i abaixa els tipus 0,5 punts

WashingtonLa Reserva Federal ha posat fi a l'estancament dels tipus d'interès i ha abaixat 0,5 punts el preu del diner. Fins ara la forquilla del preu del diner s'havia mantingut entre el 5,25% i el 5,5%, la més alta en més de 20 anys, i ara passa a estar entre el 4,75% i el 5%. Es tracta de la primera retallada que l'organisme fa des del 2020, quan arran de la pandèmia la inflació es va disparar i la Fed va apujar els tipus per encarir el preu del diner i refredar l'economia. El banc central nord-americà preveu més retallades dels tipus abans que acabi l'any, fins a deixar-los entre el 4,25% i el 4,5%.

L'objectiu d'aconseguir abaixar la inflació fins al 2% és el principal motiu pel qual Jerome Powell ha anat posposant reunió rere reunió una retallada que ja s'esperava des de principis d'any. No va ser fins a l'agost que la inflació va arribar al 2,5% i trencava la barrera del 3% on semblava estar encallada des de feia mesos.

"La inflació es desplaça de manera sostenible cap al 2%, ja que ha disminuït i el mercat laboral s'ha refredat", ha exposat Powell en la roda de premsa d'aquest dimecres. "Els riscos a l'alça per a la inflació han disminuït i els riscos a la baixa per a l'ocupació han augmentat. Ara veiem un equilibri entre els riscos per assolir els nostres objectius d'ocupació i d'inflació", ha assegurat.

La baixada de tipus de la Fed es produeix en un context agredolç per a l'economia nord-americana: es posa fi a la crisi de preus amb una inflació que sembla que comença a estar controlada, però el mercat laboral estatunidenc fa dos mesos que presenta xifres preocupants. Al mes de juliol es va registrar la taxa d'atur més alta dels darrers tres anys, amb un 4,3%, i la creació de només 114.000 llocs de treball (molt menys del que s'esperava).

La xifra de desocupació a l'agost va millorar una mica i es va situar en el 4,2%, però les dades d'ocupació, tot i que van remuntar, seguien per sota de les esperades pels economistes. Tot plegat indica un refredament del mercat laboral, un dels primers senyals d'una possible recessió econòmica. Així i tot, Powell ha assegurat que "els recents indicadors suggereixen que l'activitat econòmica ha continuat creixent amb un ritme constant".

El pànic que van viure els mercats al mes d'agost, amb la caiguda dels índexs borsaris, en part responia a aquest alentiment del mercat laboral. En aquell moment molts inversors i economistes assenyalaven el banc central nord-americà com el culpable de l'alentiment de l'economia amb relació a les males dades de l'atur, i posaven totes les expectatives sobre la reunió d'aquest mes de setembre per calmar el malestar: abaixar tipus és una manera de reactivar l'economia i els mercats respiren més tranquils quan veuen que la Fed pren cartes en l'assumpte. "Aquest ajustament de la nostra política monetària ajudarà a mantenir la força de l'economia i del mercat laboral, i continuarà permetent un progrés addicional en la inflació", ha defensat Powell respecte a l'agressiva baixada del 0,5%.

El mercat immobiliari nord-americà serà el primer a notar els efectes de la baixada dels tipus d'interès, especialment els que tinguin una hipoteca. Tot i que no es produirà de manera immediata, sí que ajudarà que més persones puguin accedir a l'habitatge o puguin demanar una hipoteca per aconseguir-ne. Tot i això, un dels principals motius pels quals el mercat de l'habitatge està tensat és per la dificultat per trobar cases.

La baixada de tipus no només suposa un estímul per a l'economia nord-americana en un moment en què s'esperava que la Fed actués, sinó que té implicacions internacionals. El dòlar és la principal divisa de referència i la retallada de la Fed contribueix a relaxar les condicions financeres globals, una tendència que ja havien iniciat altres bancs centrals, com el Banc Central Europeu (BCE).

L'avançament del BCE

El banc central nord-americà ha abaixat els tipus tres mesos després que ho fes el Banc Central Europeu, un fet que rarament es veu, ja que normalment el BCE va a remolc de la Fed. Quan el BCE va anunciar la seva baixada de tipus d'interès va fer una retallada de 0,25 punts, passant del 4,5% fins al 4,25%. L'organisme europeu també s'ha fixat com a objectiu reduir la inflació fins al 2%, una xifra que tampoc havia assolit completament quan va fer la baixada de tipus. La presidenta del supervisor bancari, Christine Lagarde, va avisar durant la reunió del mes de juny que la inflació continuaria per sobre de l'objectiu fins ben avançat el pròxim any.