Europa esquiva els mals auguris dels Estats Units i la Xina

BarcelonaEuropa va prou bé, o com a mínim va millor que la resta del món. Així es desprèn de les dues ponències sobre la situació econòmica global de la jornada de dimarts al Cercle d'Economia, que han apuntat sobretot a una reducció imminent de la inflació que evitarà que l'economia europea entri en recessió, mentre que tant la Xina com els Estats Units desperten més dubtes entre els experts.

La primera ponència ha sigut a càrrec de Mário Centeno, actual governador del Banc de Portugal –i per extensió membre del consell de govern del Banc Central Europeu–, un veterà de la política econòmica europea, ja que a més també va ser ministre de Finances del seu país i president de l'Eurogrup. Centeno ha sigut clar sobre les perspectives econòmiques a Europa: el principal perill era la inflació i està caient. Hi ha "un nombre molt alt de senyals" que apunten a un fre en l'encariment de preus, especialment la caiguda del preu del petroli, que "està caient des de fa molt de temps", ha afegit Robin Brooks, economista del think tank nord-americà Institute of Internacional Finance.

Si aquestes dades donen lloc a l'optimisme, en el cas de la zona euro s'hi afegeix com es va capejar el temporal de la crisi del covid. Segons Centeno, amb la pandèmia hi havia "el risc de tornar a fer avui" el que es va fer el 2008 i el 2011, és a dir, de donar una resposta a la crisi que no afavorís per igual tots els estats membres i que comportés un "risc de fragmentació" de la zona euro.

A parer de Centeno, les raons per les quals això no va passar és perquè 14 dels 20 països de la zona euro "tenien les finances equilibrades" i "els bancs estaven més capitalitzats" en comparació amb la crisi financera i la del deute. Aquesta bona situació "va permetre un salt qualitatiu en la integració" econòmica europea, ha opinat, amb l'aprovació del pla d'inversions Next Generation i, sobretot, l'emissió de bons europeus per part de la Comissió Europea.

Tot i que recentment l'economia alemanya –motor del continent– ha entrat tècnicament en recessió, el BCE descarta una crisi al conjunt de la zona euro: l'escenari que preveu la institució és de "creixement baix però no recessió" i espera que els països que sí que pateixin una contracció de l'activitat ho facin durant poc temps.

Riscos als EUA

Amb l'objectiu de retallar les pujades de preus, en només nou mesos el BCE ha apujat els tipus d'interès del 0% al 3,75%, tot i que la darrera pujada ja va frenar el ritme de pujades, seguint el rastre de la Reserva Federal als EUA. Però hi ha el risc que els bancs centrals es passin de frenada i apugin massa els tipus, cosa que provoca que el sector privat deixi de consumir i invertir a gran escala i l'activitat es contragui, un fet anomenat overshooting. "Afortunadament, l’economia ha reaccionat bé i estem creixent, tot i que més lentament. No es veu avui que hi hagi un overshooting", ha comentat Centeno.

Aquest no és el cas de l'economia dels EUA. La primera economia del món va sortir de la crisi del covid molt més ràpid que Europa, gràcies sobretot als estímuls fiscals i monetaris aprovats, respectivament, pel Congrés i per la Fed, cosa que es va traduir en un encariment del cost de la vida. Mentre que a la UE la inflació es devia sobretot als problemes derivats de colls d'ampolla a les cadenes industrials i a l'encariment de l'energia derivat de la guerra, el consens entre economistes és que als EUA una de les causes també va ser un excés de demanda. Això va obligar la Reserva Federal a incrementar tipus molt ràpid, cosa que ha deixat "molt feble" tant el crèdit industrial com les famílies per refredar el creixement, segons Brooks.

Aquest economista veu diversos indicadors "preocupants" als Estats Units. El primer és que la Fed ha anunciat que atura els augments de tipus per evitar una recessió. En condicions normals, ha afegit, el final de les pujades es notaria amb pujada de les borses, però l'S&P500 –l'índex principal de les borses dels EUA– es troba "pla". Així mateix, la "gran sorpresa" que va representar la fallida –i rescat posterior– de diversos bancs ha incrementat la incertesa al país, ha afegit Brooks.

Una Xina aturada

Si els EUA presenten més riscos que Europa, la Xina tampoc té una perspectiva millor. La política de covid zero impulsada per Pequín i l'esclat d'una bombolla immobiliària i financera que afectava moltes regions va paralitzar bona part de la indústria del país, considerat la fàbrica del món. "El món comptava amb un creixement de la Xina poderós el 2023, però el món s'haurà d'acostumar a una Xina menys rellevant en creixement", ha indicat Alicia García Herrero, economista en cap per Àsia-Pacífic del banc d'inversió Natixis.

De fet, la frenada xinesa té efectes directes sobre els costos de producció de les empreses i, per extensió, sobre la inflació. La Xina representa un 25% de les exportacions de manufactures del món, però un terç de les exportacions de béns intermedis, molt importants per a la indústria i els preus dels quals estan caient. "Els preus d'exportació de la Xina són tan importants com el petroli –ha indicat García Herrero–, i, gràcies a Déu per a nosaltres, són negatius".