Els EUA entren en recessió tècnica malgrat la fortalesa del mercat de treball

BarcelonaL'economia dels Estats Units va caure entre l'abril i el juny un 0,9% respecte al mateix període del 2021 i un 0,2% respecte al trimestre anterior, segons dades oficials del departament de Comerç publicades aquest dijous. Això suposa que l'economia nord-americana encadena dos trimestres seguits de contracció, la qual cosa porta la primera potència del món a una recessió tècnica. No obstant això, la situació excepcional de sortida de la pandèmia i l'elevada inflació fan que aquesta reducció de l'activitat no arribi acompanyada dels signes habituals d'una crisi, sinó que té lloc en un context d'atur baix, creació de llocs de treball i expansió de molts sectors.

En el primer trimestre, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) ja va caure un 0,4% respecte al trimestre anterior i un 1,6% en comparació amb un any enrere. Les caigudes d'activitat durant els primers sis mesos es produeixen en plena escalada de preus, amb una taxa d'inflació als nivells més alts dels últims 40 anys com a conseqüència de l'encariment de l'energia i les primeres matèries provocada per la invasió russa d'Ucraïna.

A Europa, igual que entre els analistes financers, es considera que un país entra tècnicament en recessió si encadena dos trimestres consecutius amb caigudes de l'activitat, tal com ha passat als EUA els dos primers trimestres del 2022. Ara bé, als Estats Units l'organisme que marca oficialment quan hi ha una recessió és el National Bureau of Economic Research (NBER, o Oficina Nacional de Recerca Econòmica) i, fins ara, mai ha utilitzat aquest criteri. Per contra, el que fa el NBER és analitzar tot un seguit de variables econòmiques, entre les quals hi ha el PIB, però també moltes altres, com ara la creació d'ocupació, l'atur, dades de comerç exterior, el consum familiar o la inversió tant empresarial com del sector públic.

Totes les recessions marcades pel NBER han tingut dos o més trimestres seguits de decreixement, però també és cert que totes han sigut igualment períodes de destrucció d'ocupació i increments d'atur, la qual cosa no es compleix aquest 2022. De fet, passa justament el contrari: en la primera meitat de l'any, el mercat laboral nord-americà ha creat de mitjana més de 456.000 llocs de treball nous cada mes, i en tot aquest temps la taxa d'atur s'ha mantingut estable vora el 4%, una de les més baixes registrades en tota la història del país.

Mercat laboral fort

En aquest sentit, les autoritats del país neguen que l'economia estigui en recessió. "No estarem en recessió", va declarar dilluns el president dels EUA, Joe Biden, una idea que dijous va reiterar el president de la Reserva Federal –el banc central nord-americà–, Jerome Powell. "No crec que els EUA estiguin ara mateix en una recessió i la raó és que hi ha massa àrees de l'economia que estan funcionant massa bé", va indicar Powell.

Entre aquestes dades, segons el president de la Reserva Federal, hi ha el mercat laboral. Justament aquest dijous el departament de Treball nord-americà ha publicat xifres positives sobre subsidis d'atur. La setmana del 23 de juliol el nombre de peticions va caure en 5.000, fins a les 256.000 reclamacions de subsidis, una xifra lleugerament superior a la pronosticada pels economistes, segons Reuters, però, malgrat tot, inferior al marge d'entre 270.000 i 350.000 que alerta d'un augment de la desocupació.

La despesa dels consumidors –un dels indicadors més importants, ja que representa més de dos terços del PIB nord-americà– va augmentar un 1% interanual, però es va alentir vuit dècimes en comparació amb la taxa del primer trimestre. Aquest refredament del consum va impactar en la despesa de les empreses, que va caure davant la decisió del sector del comerç al detall de no acumular més estocs de cara a possibles caigudes de les vendes. A més, les dificultats de sectors com l'automoció pels problemes de subministrament i els colls d'ampolla logístics també van fer disminuir l'activitat empresarial.

El perill d'un declivi de l'activitat va marcar la roda de premsa de Powell de dijous, quan va anunciar el quart increment dels tipus d'interès d'enguany, que té com a objectiu refredar els preus de béns i serveis de consum, però que també pot danyar el creixement perquè encareix l'endeutament. Precisament la inversió en habitatge de les famílies va caure per la reducció en el nombre d'hipoteques, menys assequibles que fa uns mesos pels interessos més alts.

També va caure la despesa de les administracions públiques, que fa un any encara era elevada per efecte dels agressius estímuls fiscals en forma d'ajudes directes a famílies i empreses per fer front a la pandèmia. Els Estats Units van sortir el 2020 de la crisi provocada pels confinaments molt més ràpid que a Europa, on els governs van destinar menys diners a subsidis per a l'economia real.