MADRIDUn pas més, tot i que no definitiu, perquè Espanya apliqui a la seva normativa fiscal l'acord global –també anomenat Pilar 2– assolit fa més de dos anys en el si de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) perquè les grans multinacionals paguin, com a mínim, un 15% en l'impost de societats.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat en segona volta l'avantprojecte de llei a través del qual es transposa la directiva europea que recull aquell acord global i que té per objectiu garantir que totes les empreses d'una certa mida paguin un mínim pels seus beneficis. Ara la norma fa el salt al Congrés dels Diputats, on els partits polítics podran presentar-hi esmenes, i després haurà de passar pel Senat abans de l'entrada en vigor.
La llei afectarà les grans multinacionals, però també les empreses espanyoles que registrin una xifra d'ingressos consolidats de 750 milions d'euros o més. Segons les primeres estimacions del ministeri d'Hisenda, es veurien afectats 126 grans grups que tenen la matriu a Espanya i 707 multinacionals amb seu a l'estranger, però amb filials a l'Estat, tal com ha detallat la titular de la cartera, María Jesús Montero. Montero, però, no ha volgut entrar en un ball de xifres sobre l'impacte a les arques públiques. En canvi, sí que ho ha fet el sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha), que estima que es podrien recaptar 3.500 milions d'euros l'any.
L'objectiu d'aquest acord global és pal·liar l'impacte d'allò que es coneix com la cursa a la baixa: la lluita entre països o territoris autònoms per atraure empreses a través d'una retallada de les taxes impositives. Amb aquest nou marc fiscal es persegueix aturar les rebaixes impositives i assegurar que les empreses paguin uns tributs mínims siguin on siguin. "Es tracta d'avançar cap a un ordre fiscal internacional més just, a ser possible harmonitzat, que es basi en la idea que qui més guanya, més ha de contribuir", ha defensat Montero.
L'any 2022 l'Estat ja va aprovar un tipus mínim del 15% de l'impost de societats, però el disseny espanyol s'aplica sobre la base imposable. Es tracta d'una xifra sobre la qual s'apliquen uns ajustos de manera que acaba sent menor en comparació amb els beneficis. El tipus global, en canvi, es basa sobre l'anomenat resultat comptable ajustat, un càlcul molt més pròxim als guanys.
Com s'hi ha adaptat l'Estat?
El text aprovat aquest dimarts pel govern espanyol és tècnicament complex. D'entrada, cal tenir en compte que els països ja tenen la seva pròpia legislació respecte a l'impost de societats, de manera que l'aplicació de l'acord global s'ha pensat des de la complementarietat per evitar una "doble imposició". Així, la norma aprovada per l'executiu de Pedro Sánchez recull un "impost complementari" que s'aplicarà en tres supòsits, tal com ha detallat Montero.
El primer supòsit afecta les empreses que estan establertes a Espanya i que formen part d'una multinacional. Si a l'hora de pagar per l'impost de societats ho fan per sota del sostre que s'ha fixat, és a dir, del 15%, hauran de pagar la diferència. Això pot passar perquè, com s'ha explicat abans, l'impost de societats del 15% espanyol és sobre la base imposable i no sobre el resultat comptable ajustat. Si el que paguen està per sobre del 15%, no es veuran afectades.
El segon supòsit en què es pot aplicar el nou esquema fiscal tindrà en compte les filials a l'exterior. En concret, el tribut complementari es podria activar si la multinacional amb matriu a Espanya rep ingressos de filials a l'estranger que estan tributant per sota del 15%. En aquest cas es taxaria a la matriu a fi d'aconseguir que el conjunt del conglomerat empresarial arribi a tributar aquest mínim. Si malgrat això no s'hi arribés, es preveu un tribut complementari que actuaria com a "sistema de tancament". Montero ha detallat que es farà una avaluació sobre com es comporta la nova figura fiscal juntament amb la figura que ja té Espanya.
Amenaça de Brussel·les
Al maig, Brussel·les va llançar un avís a Espanya i a més països (Polònia, Letònia, Lituània, Xipre i Portugal) per no haver transposat la directiva que recull aquest mínim del 15%. La Comissió Europea va amenaçar de portar l'Estat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per no haver posat en marxa la normativa, que hauria d'haver entrat en vigor l'1 de gener del 2024.
El govern espanyol renova els descomptes de tren i autobús per a joves a l'estiu
El govern espanyol ha renovat els descomptes per bonificar bitllets de tren i autobús perquè persones joves viatgin a l'estiu. En roda de premsa posterior al consell de ministres, el titular de Transports, Óscar Puente, ha informat que es destinaran un total de 130 milions d'euros perquè els joves d'entre 18 i 30 anys puguin tornar a gaudir de bonificacions a l'estiu. Una de les novetats principals és que enguany també se'n podran beneficiar les joves que tenen residència legal a Espanya, independentment de la seva nacionalitat.
Els descomptes s'aplicaran sobre els viatges que es facin entre l'1 de juliol i el 30 de setembre. Per poder aprofitar-los, caldrà registrar-se a la pàgina web del ministeri de Transports, que s'espera que estigui habilitada el 15 de juny, i adquirir un codi d'identificació un cop s'hagin comprovat els requisits.
Els descomptes aniran des del 90% en el cas dels serveis de mitjana distància convencional, així com per als viatges d'autobús regular de competència estatal, fins al 50% en el cas d'Avant i l'alta velocitat. També s'inclouen bonificacions a l'Interrail.