El creixement econòmic i la inflació deixen una recaptació històrica l'any 2022
El govern espanyol va ingressar més de 255.000 milions d'euros, que han ajudat a reduir el dèficit fins al 4,8% del PIB
Madrid"La creació d'ocupació, la millora dels beneficis empresarials i l'augment del consum". Aquests són els tres elements principals que a ulls del govern espanyol expliquen el boom de la recaptació tributària l'any 2022, que supera i amb escreix la xifra històrica assolida el 2021. Els resultats han tornat a superar les expectatives del ministeri d'Hisenda pel que fa als ingressos tributaris: 255.463 milions d'euros el 2022, un 14,4% més en comparació amb l'any anterior, segons ha detallat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous. És a dir, 32.078 milions més.
Rere aquesta xifra, el ministeri d'Hisenda destaca l'increment de la recaptació per IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques), fins als 109.485 milions d'euros (un 15,8% més que el 2021); també un augment dels ingressos per la via de l'impost de societats (32.176 milions d'euros, un 20,8% més) i, finalment, l'IVA (82.595 milions d'euros el 2022). Per a Montero són xifres que constaten la "bona marxa" de l'economia i el mercat laboral. Ara bé, és cert que el 2022 va ser un any marcat per una inflació desbocada, un element que dona ales a la tributació, en particular a figures com l'IVA. Des del ministeri d'Hisenda calculen que l'increment dels preus "només explica una tercera part de la recaptació tributària".
Caiguda del dèficit públic
Aquest baló d'oxigen pel que fa a la recaptació tributària (impostos) ajuda a explicar un part del bon comportament del dèficit del conjunt de les administracions públiques. Espanya va tancar l'any 2022 amb un dèficit públic del 4,8% del PIB. Això suposa rebaixar més d'un punt percentual el dèficit en comparació amb l'any 2021, quan es va situar en el 6,1%. Així, en només dotze mesos el saldo fiscal ha variat en 19.170 milions d'euros, una millora del 23,1% en comparació amb l'any 2021.
"És una xifra molt millor fins i tot que la que es va enviar a Brussel·les i, per tant, queda per sota de la taxa de referència", ha celebrat Montero. És cert que el govern espanyol va calcular que l'any 2022 tancaria amb un dèficit d'un 5% del PIB, segons es recull al pla pressupostari, una xifra que organismes supervisors com el Banc d'Espanya o l'autoritat fiscal (Airef) ja van qualificar de "moderada". De fet, l'última previsió del Banc d'Espanya situava el dèficit del conjunt de les administracions públiques de l'any 2022 en el 4,6%.
En termes de comptabilitat nacional, els recursos (tots els ingressos) de les administracions públiques van créixer un 8,1% el 2022 (42.603 milions d'euros). Això inclou els recursos fiscals, però també les cotitzacions socials que ingressa la Seguretat Social (van créixer un 4,8%, fins als 179.971 milions d'euros). En canvi, la despesa només va augmentar un 3,8%, i hi destaquen partides com ara la remuneració dels treballadors públics o els interessos.
Tot plegat es produeix "sense retallades de l'estat del benestar i reforçant les polítiques públiques", ha destacat Montero. El govern defensa que les mesures desplegades en els darrers dos anys per afrontar la pandèmia i la crisi de preus actual han protegit empreses i famílies i, malgrat la despesa pública que van suposar, "sense les mesures no s'explicarien les millores d'avui", ha resumit Montero.
La xifra de dèficit del conjunt de les administracions públiques continua sent superior al 2,9% amb què es va tancar el 2019 (tot i que molt millor que la registrada l'any 2020, quan el dèficit públic es va enfilar fins al 10,9%).
Per administracions, l'Estat va tancar el 2022 amb un dèficit d'un 3,1% del PIB (una millora respecte al 2021), mentre que comunitats autònomes i ajuntaments van notar la desaparició del fons covid. En el cas de les primeres, el dèficit va créixer un punt percentual (1,1% del PIB), mentre que els segons van registrar un dèficit d'un 0,1% i van deixar enrere el superàvit. "Estava previst", ha recalcat Montero. Catalunya va tancar el 2022 amb un dèficit d'un 1,54% del PIB (3.816 milions d'euros), molt per sobre del 0,39% del PIB de dèficit registrat el 2021.
Retorn de les regles fiscals
"Tot i que les regles fiscals estan suspeses, això no implica que no hàgim mantingut l'estabilitat i responsabilitat fiscal", ha insistit la ministra d'Hisenda. De nou, la xifra de dèficit es coneix en un moment en què les regles fiscals continuen suspeses (des de l'any 2020 tant a Espanya com a Europa).
Aquesta situació extraordinària, però, acabarà aquest 2023, com va anticipar la Comissió Europea, i de cara al 2024 es reactivaran les regles fiscals i, per tant, l'obligatorietat de complir amb els objectius de dèficit i deute. Així, si es té en compte l'actual pacte fiscal europeu, els estats membres no podrien superar un dèficit d'un 3% del PIB anual, xifra que el govern espanyol no preveu assolir fins al 2025.
"Caldrà esperar a la redefinició de les regles fiscals", ha dit Montero. Espanya és un dels estats membres que confien en un retoc de les regles fiscals abans del 2024; de fet, el govern de Pedro Sánchez aprofitarà la presidència europea per obrir aquest meló.
Des que els preus van començar a escalar l'estiu del 2021 fins a l'actualitat, el govern espanyol ha destinat més de 45.000 milions a "pal·liar" tots dos efectes. Les primeres mesures, de fet, es van desplegar el setembre de fa dos anys i l'esclat de la guerra d'Ucraïna, el febrer del 2022, va obligar a reforçar-les. D'aquests 45.000 milions, 10.000 milions són només avals, mentre que la resta són diners destinats a ajudes directes i, alhora, l'impacte d'algunes rebaixes fiscals per a les arques públiques.
Pel que fa a l'exercici del 2022, les mesures van suposar un impacte econòmic de 22.000 milions d'euros, dels quals 8.000 milions són fruit de la congelació o les rebaixes fiscals, mentre que la resta estan vinculats a la despesa dirigida a les llars, les empreses o sectors com el transport i l'agricultura. A tall d'exemple, Montero ha explicat que les transferències a la rebaixa del preu del transport ferroviari van suposar 571 milions d'euros, mentre que la subvenció dels carburants van ser de 5.725 milions. De cara a aquest exercici, la ministra ha recordat que la majoria de mesures estan en vigor fins al juny i que una possible pròrroga o modificació d'aquestes mesures s'estudiarà més endavant.
