Espanya no descarta rebre només parcialment el quart pagament dels fons covid de la UE
El govern espanyol assegura que una potencial pròrroga per rebre els ajuts no suposarà cap pèrdua per a l'Estat
Brussel·lesAl govern espanyol cada vegada se li fa més complicat complir els terminis i totes les condicions que demana Brussel·les a canvi de rebre dins el termini i en la forma escaient dels plans de recuperació de la pandèmia. Aquest dilluns, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha obert la porta per primera vegada a rebre el quart pagament d'aquests ajuts comunitaris, valorats en 10.000 milions d'euros, de forma parcial o més tard del que s'havia previst.
En aquest sentit, el ministre d'Economia ha argumentat que ha de complir amb més de seixanta objectius el pròxim 20 de març a tot estirar perquè la Comissió Europea desemborsi la quarta part dels fons, i ha justificat que requereixen una feina "d'elevada complexitat tècnica". Ara bé, preguntat pels periodistes, ha admès que sobretot es tracta de la reforma de subsidis a la desocupació laboral, que és una de les condicions que marca Brussel·les i que es troba bloquejada al Congrés.
Sigui com sigui, Cuerpo ha assegurat que en cap cas Espanya veu perillar la integritat dels fons de recuperació de la pandèmia, tant si demana ja la totalitat del quart pagament abans del 20 de març perquè ja ha complert tots els requisits com si demana una pròrroga per acabar-ho aconseguint. És a dir, segons el ministre d'Economia, es tractaria d'un moviment tàctic per evitar no perdre ni un cèntim.
Al seu torn, el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, també ha assegurat a l'entrada de l'Eurogrup que s'ha fet aquest dilluns a Brussel·les que la col·laboració entre el govern espanyol i les institucions europees "és molt bona". A més, l'ex primer ministre italià ha assegurat que Espanya de moment no ha demanat cap pròrroga i ha informat que aquest pròxim dimecres viatjarà fins a Madrid per continuar estudiant i treballant en l'avenç de les autoritats espanyoles en el compliment de les fites marcades per Brussel·les.
Cal recordar que Espanya ha sigut l'estat membre que ha rebut més de pressa els fons de recuperació de la Unió Europea i un dels països que en termes quantitatius en sortirà més beneficiat. El primer pagament va ser de 9.000 milions d'euros, el segon de 22.000 milions i el tercer, que es va efectuar a finals de març de l'any passat, de 6.000. En total, el govern espanyol, que és l'únic soci europeu que ha rebut tres pagaments d'aquests ajuts, ha rebut ja 37.000 milions d'euros.
El retorn a l'austeritat
Els anys de recuperació econòmica postpandèmia s'han acabat i els estats de l'eurozona han acordat un comunicat en què preveuen una "lleugera contracció" en les polítiques econòmiques, sobretot per acabar d'aplacar la inflació i per "reforçar les seves reserves fiscals" per potencials crisis. "Continuarem perseguint reformes estructurals ambicioses i preservarem els nivells d'inversió on sigui apropiat", diu el text consensuat entre els ministres de Finances dels països de la moneda única que s'han trobat aquest dilluns a Brussel·les.
Cal recordar que els estats membres i el Parlament Europeu aquest febrer passat va acordar reactivar els límits de deute i de dèficit. Per tant, els estats membres estan obligats a situar-se per sota del 60% i del 3% del seu producte interior brut (PIB) a partir d'aquest 2025.