Per què Alemanya fa fora el Japó del podi de les economies mundials

Brussel·lesAlemanya ha desplaçat el Japó com a tercera economia mundial, un rànquing que lideren els Estats Units i en el qual la Xina ocupa el segon lloc, i fins ara l'economia nipona era la tercera. Però el Japó ha entrat en una recessió tècnica i Alemanya, malgrat la debilitat de la seva economia, l'ha superat en producte interior brut –PIB, indicador que mesura la mida d'una economia–.

De fet, el PIB del Japó va registrar el quart trimestre del 2023 una contracció del 0,1% respecte del trimestre anterior, quan va retrocedir un 0,8%, i va entrar en recessió tècnica en acumular dos trimestres consecutius de caigudes. Alemanya, malgrat la debilitat de la seva economia, va anunciar al gener que el PIB nominal el 2023 era d'uns 4,5 bilions de dòlars. Les xifres publicades aquest dijous indiquen que el PIB nominal del Japó el 2023 va ser d'uns 4,2 bilions de dòlars. L'economia japonesa va ocupar el segon lloc a escala global, només per darrere dels Estats Units, fins al 2020, quan va ser depassada en mida per la Xina. Des de llavors ocupava la tercera plaça.

La contracció de l'activitat al Japó, i especialment l'efecte d'una inflació més moderada que a altres països i, sobretot, la depreciació del ien, hauria provocat que el Japó cedeixi a Alemanya el seu lloc com a tercera economia mundial més gran en xifres mesurades en dòlars, cosa que el Fons Monetari Internacional (FMI) havia anticipat el mes d'octubre passat.

Actualment, els Estats Units es mantenen còmodament com a primera economia mundial, amb una mida estimada en gairebé 28 bilions de dòlars, davant els aproximadament 17 bilions de dòlars de l'economia xinesa. Per la seva banda, l'economia de l'Índia, amb gairebé 4 bilions de dòlars, ocuparia la cinquena posició, encara que amb una taxa de creixement molt superior a les economies que la precedeixen, el Japó i Alemanya.

Alentiment a Europa

D'altra banda, el creixement de l'eurozona es continua refredant, però Espanya es manté com la gran economia del bloc europeu que creix més i segueix sent un dels principals impulsos dels països de la moneda única. L'estat espanyol va créixer un 2,5% l'any passat, creixerà un 1,7% enguany i un 2% el 2025, mentre que la zona euro es va quedar al 0,5% el 2023, i registrarà un 0,8% de creixement el 2024 i un 1,5% l'any vinent, segons les previsions econòmiques publicades aquest dijous per la Comissió Europea. "Després del repunt posterior a la pandèmia, les últimes dades confirmen que l'economia de la UE amb prou feines va créixer el 2023 i les perspectives de creixement del 2024 continuen sent dèbils", ha resumit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, en roda de premsa.

El mateix comunicat de Brussel·les concreta que la taxa de creixement d'Espanya disminuirà 0,8 punts el 2024 respecte al 2023 per "l'esvaïment de l'impuls turístic" dels últims cursos i per una "previsible limitació del dinamisme de les exportacions". Tot i això, preveu que el consum i les inversions "sostinguin" el creixement econòmic espanyol dels pròxims anys, sobretot gràcies als "ingressos reals de les famílies" i "els seus estalvis", que "encara es troba a nivells elevats".

"S'espera que l'ampliació del desplegament del Pla de Recuperació de la UE contribueixi al creixement de la inversió", afegeix l'informe de la Comissió Europea. També destaca que el "creixement de la taxa d'ocupació" continuarà ajudant a mantenir l'economia espanyola a l'alça, si bé preveu que la creació de llocs de treball aquest any es "desacceleri". En aquest sentit, Gentiloni ha celebrat les "ambicioses" reformes en matèria laboral del govern de Pedro Sánchez.

Amb aquestes dades a la mà, el govern espanyol s'ha congratulat que Espanya "continuï liderant el creixement econòmic de les principals economies europees" el 2024 i el 2025 en un context econòmic internacional "complex" i mentre la majoria dels països de la moneda única registren un refredament. "El creixement econòmic espanyol és cinc vegades superior al de la mitjana de l'eurozona", destaca la Moncloa en un comunicat.

Espanya i Alemanya, les dues cares de la moneda

Espanya creix a un ritme molt més elevat que la resta de grans economies. Alemanya, per exemple, que és la locomotora del bloc europeu, només incrementarà el seu producte interior brut (PIB) en un 0,3% el 2024, després que l'any passat registrés un decreixement del -0,3%. En canvi, el 2025, el ritme de creixement de l'economia del país germànic començarà a accelerar-se i ja assolirà l'1,2% d'increment.

Més enllà d'Espanya, França i Itàlia també han contribuït en compensar el refredament de l'economia alemanya, que suposa al voltant del 25% del pes del PIB de la Unió Europea. L'economia francesa augmentarà un 0,9% aquest any i un 1,3% el que ve, i la italiana un 0,7% i un 1,2%.

Pel que fa a la inflació, Brussel·les estima que gràcies a la "sostinguda reducció dels preus de l'energia" continuarà disminuint a Espanya, tot i que a un ritme lleugerament més baix del previst i que la resta de països de la moneda única. La taxa d'augment de preus espanyola el 2023 va ser del 3,4%, bastant per sota del 5,4% de l'eurozona, i el 2024 serà del 3,2% (només -0,2 punts), mentre que dels països de la moneda única serà del 2,7% i, per tant, haurà disminuït fins a 2,7 punts.

Alemanya i França també registraran una reducció de la inflació molt més important que la d'Espanya i passaran del prop del 6% del 2023 al 2,8% del 2024. Itàlia també registrarà una línia descendent similar: del 5,9% el 2023 al 2% l'any que ve. L'economia de l'eurozona el 2025 s'acostaria a l'objectiu del 2% de taxa d'augment de preus marcat pel Banc Central Europeu (BCE) i baixaria fins al 2,2%, igual que Espanya, que es quedaria al 2,1% d'inflació.

D'altra banda, la Comissió Europea avisa que aquestes previsions econòmiques estan "envoltades d'incertesa" per les diferents tensions geopolítiques que "s'allarguen en el temps". Més enllà de la crisi energètica i de preus que ha provocat la invasió russa a Ucraïna, Brussel·les hi suma "l'agreujament del conflicte a l'Orient Mitjà" i el derivat "augment dels costos de transport". De moment, però, calcula que "les interrupcions del comerç al mar Roig" només estan tenint un "impacte marginal en la inflació".