Les empreses estiren el carro de l'economia catalana però no eviten la frenada

BarcelonaLa construcció, la compra de béns d'equipament per part de les empreses i les exportacions van ser els principals motors del creixement de l'economia catalana entre els mesos de juliol i setembre, segons les dades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya publicades per l'Idescat, l'institut estadístic de la Generalitat. L'activitat econòmica va continuar a l'alça a l'estiu, però va frenar el ritme de creixement en relació amb el segon trimestre de l'any.

Evolució de l’economia catalana durant la pandèmia

En aquest sentit, la frenada és clara: entre l'abril i el juny l'activitat econòmica es va incrementar un 1,4%, sobretot gràcies a l'aixecament de bona part de les restriccions contra el covid, mentre que al tercer trimestre la taxa es va reduir fins al 0,3%, dues dècimes més que el 0,1% que havia anunciat l'Idescat en l'avançament de dades publicat el 4 de novembre passat. En relació amb un any enrere, les dades actualitzades augmenten tres dècimes la xifra inicial i situen el creixement del PIB català en el 4,3%. Les xifres confirmen, doncs, la desacceleració de l'economia, tot i que es manté un creixement positiu.

La inversió és un dels grans motors del creixement. La inversió en construcció va créixer el trimestre passat un 6,5% respecte al mateix període del 2022, mentre que la inversió en béns d'equipament i altres actius –inversió sobretot empresarial– va ser un 4,7% superior als nivells d'un any abans.

Les vendes a l'estranger van augmentar un 10,5% a escala interanual i van ser l'altra gran font de creixement, tant pel que fa a les vendes de productes com de serveis. L'exportació de béns i serveis va créixer un 3,9% respecte a l'estiu del 2021, mentre que el consum d'estrangers en territori català es va disparar un 102,5% en comparació amb el tercer trimestre de l'any passat. Aquesta explosió es deu, principalment, al retorn a una relativa normalitat en les xifres de turisme estranger a Catalunya després de dos anys de pandèmia.

El consum de les famílies, en canvi, es va frenar després de les bones dades del segon trimestre, però es va mantenir positiu, amb un augment d'un 1% interanual. En el cas de les administracions públiques, el creixement va ser de l'1,7%.

Amb aquestes dades, l’economia catalana encara no assoleix els nivells d’activitat del quart trimestre del 2019 –l’últim abans de l’arribada del covid–, però s’hi qqueda a prop. En concret, el PIB català es trobava el trimestre passat un 0,7% per sota dels nivells prepandèmia.

Patiment de la indústria i l'agricultura

Per sectors econòmics, l'agricultura va patir una forta davallada del 16% de l'activitat en comparació amb el tercer trimestre, igual que la indústria, que va disminuir un 2,4%. La construcció i els serveis van estirar el carro del creixement amb variacions positives, del 3,6% i el 6,3%. Si es desglossa, el comerç, el transport i l'hostaleria van ser els subsectors amb més creixement, com correspon als mesos estivals.