L'economia resisteix de moment l'embat de la inflació i la pujada de tipus

BarcelonaL'economia catalana i espanyola aguanta, de moment, l'embat de la inflació i les pujades de tipus. Uns quants indicadors mostren que l'activitat econòmica, i sobretot el consum, aguanten la conjuntura negativa causada per l'escalada de preus, l'augment de costos energètics i l'encariment del crèdit.

Les dades del comerç al detall a Catalunya i Espanya són un dels indicadors. Segons dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en comparació amb el mes anterior el volum de negocis dels comerciants va créixer un 2,8% a Catalunya i un 1,1% a Espanya a l'octubre, un mes tradicionalment tranquil per al comerç perquè encara queda lluny de Nadal. Així, doncs, es recupera de les taxes negatives registrades al setembre, quan s'acaba la campanya d'estiu.

La inflació és una de les principals preocupacions de les famílies en el context actual. Ara bé, des de l'estiu l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'encariment del cost de la vida) s'ha frenat de manera considerable, tot i que en comparació amb un any enrere les taxes de creixement encara eren molt elevades. De fet, segons dades publicades també aquest dimecres per l'Eurostat, l'agència europea d'estadística, Espanya és el país de la Unió Europea amb una taxa d'inflació més baixa: un 6,6% (segons les dades harmonitzades entre estats) aquest novembre, notablement per sota del 10% de mitjana a la zona euro. Una bona notícia, doncs, per a les famílies i que trenca les perspectives més pessimistes de la primavera, quan es va començar a disparar la inflació.

Les administracions hi han jugat un paper destacat. Les polítiques per pal·liar l'encariment de l'energia aprovades pel govern espanyol són una de les causes de la frenada de la inflació des del juliol, com ara la reducció de l'IVA del gas al 5%, la bonificació de vint cèntims per litre de carburant, el topall del gas i les reduccions de tarifes del transport públic.

Cop a la renda de les llars

No obstant això, l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha publicat aquest dimecres un informe sobre l'impacte del covid i la inflació sobre els sous i les condicions de vida i ha destacat que a Espanya els sous van caure de mitjana un 3,5% entre gener i juny a causa de les alces de preus, la qual cosa representa una pèrdua de poder adquisitiu de 1.950 euros.

Per frenar la inflació, el Banc Central Europeu ha apujat unes quantes vegades els tipus d'interès amb l'objectiu de complir el mandat de mantenir a ratlla els preus. El discurs de la presidenta de la institució, Christine Lagarde, és que els increments de tipus són inevitables en la conjuntura actual, però el consell de govern del BCE ja va aprovar la darrera pujada, a finals d'octubre, sense el consens dels seus membres. Això fa preveure una frenada en el ritme de pujades.

L'encariment del preu del diner ha portat l'Euríbor, l'índex de referència dels préstecs a tipus variable, a augmentar durant nou mesos seguits i tancar el novembre al 2,824%, quan el gener del 2021 era al -0,505. És un altre dels elements de risc en l'economia i, a més, l'OIT també ha avisat que els efectes de la política monetària restrictiva del BCE posaran les famílies espanyoles amb rendes més baixes "en dificultats financeres". Davant aquesta situació, el govern espanyol ha aconseguit un acord amb la banca per reduir els costos de les hipoteques a un milió de famílies, però no es tracta d'una mesura obligatòria per a les entitats. Cal recordar que segons els experts, una hipoteca de 200.000 a tornar en 30 anys s'encareix en 100 euros per cada punt de pujada de l'Euribor, amb la qual cosa en aquests casos la recent pujada de tipus ronda un impacte de 3.300 euros a l'any.

Un dels temors de les pujades de tipus és que l'enduriment del crèdit afecti negativament el consum i, per tant, la demanda interna a l'economia es contragui encara més. Una pujada de tipus no només afecta la compra d'habitatges i la inversió de les empreses, sinó que també endureix les condicions dels crèdits al consum i dels pagaments a terminis de molts productes -per exemple, cotxes i electrodomèstics- que les botigues financen a través de bancs. D'acord amb les dades del comerç detallista, de moment això no passa.

Espanya pot esquivar la recessió

L'economia espanyola i probablement també la catalana seran unes de les poques del Vell Continent que esquivaran la recessió els mesos vinents, segons la majoria d'organismes econòmics. Tant el govern espanyol com el Banc d'Espanya han retallat les previsions de creixement d'enguany i l'any vinent de manera bastant destacada, com també organismes internacionals com la Comissió Europea, l'OCDE i el Fons Monetari Internacional. Tots descarten que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica en un territori) d'Espanya es contragui el 2022 i el 2023, a diferència d'altres economies a priori més robustes com la d'Alemanya i el Regne Unit, on el risc de caure en recessió és molt més alt.