Draghi veu "encara més urgent" rellançar la UE davant el retorn de Trump
Els estats membres continuen encallats en una cimera a Budapest en la discussió sobre com finançar el pla de l'ex primer ministre italià
BudapestUn altre toc d'alerta del conegut com el salvador de l'euro, Mario Draghi. L'expresident del Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a carregar en el Consell Europeu d'aquest divendres a Budapest contra la lentitud de la Unió Europea a l'hora de prendre grans decisions i ha instat els líders comunitaris a no tornar a "posposar" l'aplicació de mesures pel rellançament de la competitivitat del bloc comunitari davant la Xina i els Estats Units, sobretot després de la victòria de Donald Trump. "Ja era urgent per la situació econòmica en la qual estem actualment, i encara és més urgent després de les eleccions dels Estats Units", ha dit l'ex primer ministre italià.
En la mateixa línia, Draghi ha demanat als 27 caps d'estat i de govern europeus que la manca de consens per aplicar les receptes no paralitzi la UE. "Moltes vegades no hem pres decisions importants esperant el consens, i el consens no ha arribat", ha dit l'expresident del BCE. I, per això, els ha instat a no caure en el mateix error i a desplegar el seu pla multimilionari per salvar el model social i econòmic europeu que va presentar el setembre passat a Brussel·les a petició de la mateixa Comissió Europea.
De moment, però, el més calent és a l'aigüera. La divisió a la Unió Europea sobre com finançar el pla esbossat per Draghi, que estima que es necessitarien uns 800.000 milions d'euros, torna a evidenciar les grans diferències que separen els estats membres del nord i del sud. Mentre que Alemanya, Àustria i els països nòrdics pressionen per no emetre més deute comú i finançar de forma conjunta el pla, França, Itàlia i Espanya aposten per crear uns nous fons similars als de la recuperació de la covid.
El president francès, Emmanuel Macron, i el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, sempre han defensat la conveniència de tirar endavant uns nous eurobons i, aquest divendres, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, també ha apuntat que cal trobar la manera "de donar les eines [financeres] als estats membres perquè puguin assolir els objectius i les estratègies" que apunta el pla Draghi. "És una qüestió que s'ha d'abordar, perquè les inversions necessàries són moltes", ha insistit la líder ultradretana italiana.
De fet, Itàlia és el país que més s'ha beneficiat dels fons de recuperació de la pandèmia, com Espanya o França, i països com Alemanya o els Països Baixos han sigut contribuents nets. En gran part és per això que les reticències als països del nord són importants. I concretament al país germànic, que és el més gran i influent de la UE, encara poden anar a més.
Berlín està immersa en una crisi política que fa tremolar el govern socialdemòcrata i s'aboca a eleccions anticipades. En aquest sentit, fonts diplomàtiques admeten que "costa de creure" que l'oposició conservadora, que és mostra més dogmàtica de l'austeritat que el canceller Olaf Scholz, pugui apostar per l'aprovació d'uns nous eurobons si assoleix el poder. "La realitat és la que és, i no podem ser ingenus. Hem de treballar amb el que hi ha", admet una font diplomàtica d'un país partidari de l'emissió de deute comú.
Un altre "moment de catarsi" per a la UE
Diversos líders europeus han assenyalat que, tal com va passar amb situacions crítiques com la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, el retorn de Trump a la Casa Blanca pot ser una oportunitat per a la UE perquè consideri l'obligació de reaccionar d'una vegada per totes i recuperar autonomia econòmica i militar respecte als Estats Units. "Pot ser un moment de catarsi", ha dit el primer ministre belga, Alexander De Croo.
Draghi també ha avisat que "sense cap mena de dubte" l'administració Trump canviarà les relacions amb els EUA, i ha alertat que pot accelerar el desenvolupament de les grans tecnològiques estatunidenques i "deixar encara més enrere" les companyies d'aquest camp a la UE. A més, l'expresident del BCE tem que el republicà apugi els aranzels a la indústria tradicional estrangera, que és un dels sectors en què les empreses europees exporten més a la potència estatunidenca.
En canvi, Meloni ha descartat que les relacions de Brussel·les amb Washington empitjorin per culpa de Trump i ha recordat que Joe Biden ja va impulsar uns macroajuts a les companyies dels Estats Units "per protegir l'economia dels EUA", i que "corren el risc de crear un desequilibri" entre la indústria de la primera potència mundial i la UE. "No ens hem de preguntar què poden fer els EUA per nosaltres, sinó que pot fer Europa per ella mateixa", ha dit la primera ministra italiana.
Sigui com sigui, hi ha un gran consens entre els líders europeus que la UE ha de recuperar sobirania per ser menys vulnerable a, per exemple, l'inquilí de la Casa Blanca, els atacs que llança el règim de Vladímir Putin o les polítiques comercials de la Xina. I la majoria dels dirigents defensen que per aconseguir-ho s'ha de seguir el camí que assenyala l'informe de l'expresident del BCE. Tanmateix, la discussió sobre com finançar-ho es manté en punt mort, i en les conclusions acordades aquest divendres a Budapest s'evita esmentar o descartar la creació d'uns eurobons similars als de la recuperació postcovid, que és una de les claus de volta del pla Draghi i del futur de la Unió Europea.