Deute i estalvi: ¿lliçons apreses de la Gran Recessió?

MADRIDAquests últims anys ha estat inevitable recordar la Gran Recessió de després de la bombolla immobiliària. L'impacte econòmic de la covid-19, primer, i el de la crisi energètica i de preus, després, han despertat fantasmes que es van viure aleshores: empreses que feien fallida; destrucció imparable de llocs de feina; crèdits, sobretot hipotecaris, que van ofegar famílies; el rescat del sector bancari, i el desplegament de les polítiques d'austeritat, entre altres. De moment, però, no s'han materialitzat, o almenys no de manera generalitzada. De fet, les empreses tenen uns nivells de deute que queden lluny dels que es van registrar aleshores; també les famílies, que alhora han disparat el seu estalvi. És cert que entre les raons que expliquen això últim n'hi ha moltes de conjunturals, però algunes també estan vinculades als anys d'abans i de després del boom i tenen forma de lliçó.

"De lliçons de l'anterior crisi n'hi ha moltes", afirma l'economista sènior de Funcas María Jesús Fernández, que d'entrada destaca que la primera i més important és "no deixar que es formin bombolles de crèdit". Durant la bombolla immobiliària el crèdit havia arribat a créixer a taxes anuals de més del 20%. "Les bombolles de crèdit estan en l'origen d'altres bombolles", afegeix. L'altra gran lliçó a ulls de Fernández és la d'evitar un ensorrament de la capacitat productiva: "Espanya va tenir la balança de pagaments més alta d'entre les economies avançades [un dèficit prolongat d'aquesta balança indica poca capacitat productiva per satisfer la demanda interna d'un país]", recorda.

Però anem a la butxaca. Pel que fa a l'estalvi de les llars, actualment supera, i amb cert escreix, el dels anys posteriors a la crisi financera, però també dels anteriors. De fet, registra uns nivells per sobre de la mitjana històrica, com destaca el Banc d'Espanya en el seu últim Informe sobre la situació financera de llars i empreses. En concret, el primer trimestre del 2024 la taxa d'estalvi de les llars es va situar en el 14,2%, segons dades publicades pel Banc d'Espanya, i va tancar el 2023 en l'11,7%.

A ningú se li escapa que un dels principals elements a l'hora d'entendre aquest estalvi són les restriccions sanitàries desplegades el 2020, durant els pitjors mesos de la pandèmia. Aquestes restriccions van ajudar a disparar l'estalvi familiar a nivells de màxims, sobretot entre les llars amb rendes més altes, que, a banda de tenir més capacitat, solen gastar més en hostaleria i oci. En paral·lel, mesures com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) ajudaven a contenir els ingressos.

Amb la reobertura de l'activitat, les famílies han tornat a consumir, però en comparació amb altres etapes de fort creixement econòmic, com l'actual, ho fan de manera més "moderada", reconeix l'economista de Funcas. Més enllà de l'impacte de la inflació, l'economista no descarta que darrere aquest comportament hi hagi un "component estructural", com ara la sensació de no deixar aquesta bossa de diners a registres de l'època del boom, en plena efervescència del crèdit hipotecari, i alhora de consum. Com es destaca a l'article "Què ha passat amb el consum i l'estalvi a Espanya durant la Gran Recessió?", publicat a Estadística Espanyola, l'estalvi de les llars a Espanya va caure a la meitat (del 12% al 6% aproximadament) entre el 2003 i el 2007, i es va situar a nivells molt inferiors als de la mitjana de la Unió Europea. Després va remuntar per dues qüestions clau: la caiguda dels préstecs, però també del consum, sobretot de béns duradors, com destaca el mateix article. "També s'explica pels motius de preocupació [de les famílies] davant la incertesa econòmica", es conclou.

"Quan passin un parell d'anys més i puguem veure el comportament de la taxa d'estalvi, podrem tenir una mica més clar de quina forma [la preocupació més gran per l'estalvi] és una lliçó apresa i estructural", reflexiona Fernández, que demana no passar per alt el bon moment que viu el mercat laboral i la lleugera recuperació salarial. A banda, el Banc d'Espanya ha apuntat al fet que un cert nivell d'estalvi, però sobretot de molt menys deute de les llars –també ha caigut a nivells que no es veien des dels anys posteriors a la crisi financera, quan les famílies van poder començar a desfer-se de les hipoteques que havien firmat–, s'explica perquè l'accés al crèdit hipotecari està sent, precisament, una quimera per a la població jove.

Amb tot, durant la presentació de l'última memòria del Consell Econòmic i Social d'Espanya (CES), el seu president, Antón Costas, demanava no oblidar els "desequilibris" que pateix des de fa anys l'economia espanyola. Mentre que un gruix de llars han vist que el seu estalvi ha crescut o s'ha mantingut, no ha passat el mateix entre les que tenen menys ingressos. "Les famílies que tenen molta dificultat per arribar a final de mes van repuntar l'any 2023", alertava Costas.

Empreses: menys deute però menys inversió

Pel que fa a les empreses, la inversió privada està en el punt de mira en un moment en què els resultats evolucionen favorablement, sobretot entre les grans empreses, i els fons europeus antipandèmia haurien de donar un impuls. "Efectivament, les empreses estan optant per pagar el seu deute abans que invertir", reconeix l'economista de Funcas. Aquesta setmana el Banc Sabadell ho exemplificava durant la presentació dels seus resultats: l'endeutament de les empreses ha passat del 141% el 2010, al 82% a finals del 2023.

"El nivell d'endeutament actual [de les empreses] és inferior a la mitjana europea i la càrrega que suposa el pagament del deute és assumible", afegeix Fernández, que en tot cas anticipa que les raons per les quals no inverteixen "van més enllà de la crisi del 2008" i apunta a una incertesa reguladora. En canvi, el Banc d'Espanya no descartava tenir en compte aquest element. "Pot ser que hi hagi cert temor [al deute]", apuntava el director d'economia i estadística, Ángel Gavilán, durant un brífing informatiu amb els mitjans, i afegia com el despalanquejament financer és un dels seus principals objectius.