La desigualtat es redueix, però colpeja els més joves

The Economist acaba de triar Espanya com la millor economia del món de 2024 d’entre les més desenvolupades, la dels 37 països que formen part de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). L’Estat encapçala el rànquing del prestigiós setmanari financer britànic, un dels més influents del món, segons un sistema de puntuació que combina cinc indicadors: creixement del PIB, evolució de la borsa, inflació subjacent, dèficit públic i atur. No inclou, però, cap índex que permeti veure si la bona marxa de les grans dades macroeconòmiques s’està traslladant als ciutadans. Però sembla que és així. La desigualtat a Espanya, mesurada a partir de l'índex de Gini, s’està reduint els últims anys i la classe mitjana s’està eixamplant, tot i que no és més rica perquè ha perdut poder adquisitiu. Ara bé, els joves estan quedant arraconats d’aquesta bonança perquè cobren menys i tenen més difícil accedir a un habitatge.

Aquestes són les principals conclusions que es desprenen de l'últim estudi de CaixaBank Research, sobre desigualtat i classe mitjana. Tot i que té limitacions, l’índex de Gini és un dels indicadors que més utilitzen per mesurar la desigualtat. Pren valors entre 0 (igualtat perfecta) i 100 (màxima desigualtat) i facilita la comparació entre diferents territoris i períodes. Es fixa molt en els ingressos perquè, segons els autors, són la principal variable que determina la prosperitat econòmica de les persones. Però també es calcula a partir de la riquesa i, aleshores, té en compte no només el resultat de l’acumulació de les desigualtats d’ingressos, sinó també l’habitatge, els actius financers o les herències.

La desigualtat d’ingressos s’està reduint a Espanya i el mes d’octubre passat l’índex de Gini es va situar gairebé tres punts per sota dels nivells previs a la pandèmia. S’explica pel dinamisme del mercat de treball, amb un rècord històric de persones treballant (més de 21 milions a tot l’Estat, segons les afiliacions a la Seguretat Social) i la reducció de la taxa d’atur (que ha passat del 13,3% de finals de 2021 a l’11,2% actual, segons l'última enquesta de població activa, del tercer trimestre). Ras i curt: “Respon al fet de passar d’estar sense feina a percebre uns ingressos”, subratlla el director d’economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, un dels autors de l’estudi, juntament amb Josep Mestres.

I es consolida en el temps aquesta bona tendència? Està millorant el benestar a més llarg termini? Analitzant la desigualtat segons la riquesa, l’estudi conclou que sí, especialment a partir de 2015, després de la Gran Recessió, i sobretot a Espanya. Aquí l'índex de Gini mesurat a partir de la riquesa s’ha anat reduint i en el primer trimestre de 2024 era de 67,2 punts, per sota dels nivells de França (71,3 punts) i Alemanya (76,9). Una explicació d’aquest millor comportament comparatiu és que a Espanya gran part de l’estalvi es canalitza a través de l’habitatge en propietat, apunta Aspachs.

La classe baixa encara és el 30% de la població

La reducció de la desigualtat és un dels factors que ha permès l'"enfortiment de la classe mitjana" –entesa per l’OCDE com la proporció de la població que té uns ingressos d’entre el 75% i el 200% dels ingressos mitjans del conjunt de la població cada any–. Així, ha passat de representar el 59,2% de la població el 2007 –abans de la crisi financera–, al 61,1% el 2022 (última dada disponible). Aquest eixamplament ha anat acompanyat d’una reducció proporcional tant dels més rics, que han baixat 1,4 punts percentuals en els quinze anys analitzats, fins a representar el 8,8% de la població, com de la classe baixa, que ho va fer només 0,6 punts i que encara és el 30% de la població. Els mateixos autors reconeixen que aquests resultats contradiuen la percepció general. “Una possible explicació”, raonen, “és la pèrdua de poder adquisitiu que va tenir lloc durant la crisi financera”, amb una caiguda d’ingressos superior al 15%. Fins al 2022 els ingressos reals d’una llar de classe mitjana no van recuperar el nivell de 2007, en assolir els 18.930 euros, segons l’entitat.

Els joves n’estan quedant al marge, en qualsevol cas. La proporció de joves que pertanyen a la classe mitjana s’ha reduït entre 2007 i 2022 i ha augmentat el coeficient de “persones de més edat”. En canvi, els joves eixamplen la base de la classe baixa i els més grans la redueixen. Així, les persones nascudes entre 1981 i 1991 tenen un nivell d’ingressos inferior al de les persones nascudes entre 1970 i 1980 quan tenien entre 34 i 38 anys, patró que es repeteix en totes les generacions, destaca Aspachs. Mentre al primer col·lectiu els costa accedir a un pis, amb preus prohibitius, els més afortunats del segon grup poden gaudir d’una situació més còmoda, en tenir habitatge i pensió. De fet, l’Enquesta financera de les famílies del Banc d’Espanya, publicada la primavera passada, destaca l’augment de la bretxa generacional, tant en renda (ingressos) com en riquesa (habitatge i actius financers).