La desigualtat global disminueix

BarcelonaEl 10% més adinerat del món acumula el 76% de la riquesa global, mentre que la meitat més pobra només disposa del 2% d'aquesta fortuna, segons l’informe del 2022 del Laboratori de Desigualtat Mundial (World Inequality Lab). Això no obstant, i contra tot pronòstic, la desigualtat global va de baixada. Aquest concepte és la suma de la desigualtat entre països i la desigualtat dins d’un mateix país. I, actualment, les diferències entre estats pel que fa al nivell de creixement econòmic són cada cop més petites.

El PIB (producte interior brut, l'indicador que mesura una economia) per càpita dels països de renda baixa i mitjana va augmentar en un 2,8% entre el 1980 i el 2019, per sobre del PIB per habitant a escala mundial, que va repuntar un 1,5%. Les regions de l’Àsia oriental i septentrional són les que han experimentat un creixement més important, amb un 6,9 i un 3,9%, respectivament. En els estats de renda alta (com són els de la Unió Europea, Amèrica del Nord, Austràlia o el Japó) el PIB per càpita s'ha elevat en un 1,7%, mentre que en els països de l'Amèrica Llatina ha crescut un 1,2%, per sota de la dada global.

Un factor clau en el decreixement de la desigualtat global és la globalització, com assenyala l'economista Leandro Prados en el seu llibre sobre la desigualtat a llarg termini. Si els països asiàtics han pogut fer aquest salt, assegura l'acadèmic, és perquè el preu de la tecnologia, les telecomunicacions i el transport ha disminuït i n'ha facilitat la integració al mercat mundial. S’han produït fluxos massius no només de béns, sinó també de capital i persones. A més, les multinacionals han deslocalitzat la seva producció i han anat a fabricar als països asiàtics. "La Xina, l'Índia i Bangladesh s’han convertit en les fàbriques del món", explica Xavier Ferrer, president de la Comissió d'Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

I per què han escollit l'Àsia? Ferrer argumenta que els baixos costos de producció en són la causa principal: "No hi ha drets laborals que aquí sí que tenim, i això repercuteix molt en els preus". Tot plegat, acompanyat de l'estabilitat política. "El règim autoritari del govern xinès garanteix unes certeses que posa les coses més fàcils a les grans empreses", afegeix Ferrer.

Per poder produir amb mà d'obra barata molts asiàtics que vivien al camp han anat a viure a la ciutat. "Al voltant de 300 milions de persones a la Xina se n'han anat a treballar a la indústria a les ciutats. S’han integrat en la classe mitjana, tot i que amb sous molt baixos i, per tant, han sortit de la pobresa", raona l'expert. Aquesta situació ha permès una millora en l'economia dels països asiàtics. Aquests estats tenien molts ciutadans en situació de pobresa que n’han pogut sortir, això sí, sense drets laborals i treballant moltes hores. 

L'impacte de la pandèmia

L'expansió de la globalització, però, s'ha frenat amb l'arribada de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna. Arran de les restriccions pel covid i la invasió russa, moltes regions han vist necessari fabricar alguns productes –com va passar amb les mascaretes– dins les seves fronteres i proveir-se de la seva pròpia energia. Les polítiques de covid zero de la Xina han desaccelerat el seu creixement econòmic. Així i tot, tal com apunta Ferrer, es tracta d'un parèntesi en aquest procés de convergència global: "Continuarà, perquè l’economia i la política cada vegada són més globals i és molt difícil aturar-ho, això". I afegeix: "En sis o set anys es calcula que la Xina superarà els Estats Units pel que fa al PIB".

L'altra cara de la moneda és l’Àfrica subsahariana. És la regió que menys ha crescut pel que fa a PIB per càpita. Sí que ha crescut el PIB, però ho ha fet en valors absoluts. D'aquesta manera, l'economia africana ha augmentat en un 3,5%, per sobre de la Unió Europea (1,9%) i del total mundial (un 3%). Això és així perquè s’ha multiplicat la població. L’activitat econòmica d'aquesta regió ha crescut més que a escala global, però encara s'ha disparat més el nombre d’habitants. 

Tot i que els costos de producció també són reduïts, les empreses grans no han apostat per deslocalitzar en aquesta regió. Per què? Doncs perquè la inestabilitat política ho ha complicat. "Els sistemes polítics de l’Àfrica no han facilitat el comerç internacional. Els seus minerals i recursos naturals han dificultat el creixement de la societat africana i qui està al poder se n'ha volgut aprofitar", assegura Ferrer. Els polítics de cada regió miren per guanyar diners ells personalment més que per tot el país. La corrupció és un dels problemes, des que els europeus van colonitzar el territori. Això ha dificultat la creació d'infraestructures i carreteres, motiu pel qual moltes empreses han descartat produir en aquest continent.

On és la classe mitjana?

La desigualtat entre persones dins d'un mateix país és cada cop més gran, i és per això que la percepció de la gent és que la desigualtat augmenta. De fet, amb la globalització i els avenços tecnològics ha augmentat, per una banda, la demanda de llocs de treball altament qualificats i, per l'altra, les feines poc qualificades. Tal com apunta Ferrer, la classe mitjana està en perill: "Aquesta globalització ha portat que la major part de la riquesa estigui en poques mans." I segueix: "Això afecta la gent jove, que té dificultats per entrar al món laboral amb salaris més baixos que els dels seus pares".

Per acabar amb aquest despoblament de la classe mitjana, l'economista apunta que s'han de prendre mesures des del govern: "Per revertir tot això cal fer polítiques fiscals i a favor de l’ocupació, exigir salaris dignes i que pagui més impostos qui més té per aconseguir unes societats més equilibrades".