Continuaran encarint-se el menjar i les hipoteques?
La moderació de la inflació i la resposta dels bancs centrals afectaran directament una economia mundial en plena desacceleració
BarcelonaQuant s'encarirà el cost de la vida –en especial el cost de l'alimentació– i fins quan continuaran pujant les quotes de les hipoteques. Aquestes són les dues principals incògnites econòmiques per als mesos vinents per a la majoria de les famílies europees i que estan directament relacionades amb dos importants indicadors econòmics: la inflació i els tipus d'interès.
L'encariment del cost de la vida ha sigut la preocupació principal dels ministres d'Economia de tot el món, però especialment dels europeus, on la dependència de l'energia russa va fer presagiar una forta pujada dels preus amb l'inici de la guerra a Ucraïna. L'hivern passat alguns analistes van preveure dificultats per fer front a la demanda energètica, especialment als països del centre i l'est del Vell Continent, molt més dependents del subministrament de Moscou, però finalment, tot i els forts augments de preus, no hi va haver talls d'electricitat ni gas natural en cap país.
Malgrat això, la guerra va afectar els mercats energètics i de primeres matèries –el gra ucraïnès alimenta una porció important del món, sigui directament o a través de la fabricació de pinso per a bestiar–, mentre que els ports ucraïnesos i russos són exportadors del 28% dels fertilitzants agrícoles que es consumeixen a tot el món. Aquestes limitacions s'han notat a la butxaca dels consumidors: amb la inflació més moderada, el cost dels aliments continua creixent mes rere mes.
La resposta dels governs des del març del 2022 fins ara ha arribat per la via fiscal, amb reduccions d'impostos com l'IVA als productes que més s'han encarit, subsidis al transport públic o als carburants o ajudes directes als sectors més afectats per les pujades de preus, com ara l'agricultura. Amb la inflació més moderada, doncs, aquestes mesures comencen a desaparèixer, però caldrà veure a quin ritme es normalitzaran els preus a tot Europa per saber quan s'aboleixen del tot.
Si la resposta dels governs té un impacte positiu en l'activitat econòmica –ajudar ciutadans i empreses a reduir costos permet que tinguin més diners disponibles per gastar i invertir–, la resposta dels bancs centrals ha tingut un caràcter totalment oposat. Tant la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) com el Banc Central Europeu –i altres bancs centrals del món, com ara el Banc d'Anglaterra– han optat per apujar els tipus d'interès bàsics a un ritme que no es veia des de feia dècades.
Un increment dels tipus té com a objectiu encarir el crèdit. És a dir, els préstecs passen a ser més cars, cosa que té un impacte directament negatiu en el creixement de l'economia: endeutar-se surt més car i, per tant, a les famílies els costa més comprar cases amb hipoteques i demanar crèdits al consum, mentre que a les empreses també els complica l'obtenció de préstecs per fer inversions, com ara adquirir maquinària, vehicles, noves oficines o naus industrials. Això provoca un alentiment de l'activitat econòmica que té dos vessants, una de positiva i una de negativa.
La positiva és que, com que cau la demanda, les companyies venen menys i, per tant, es veuen obligades a reduir els preus dels seus productes per tal de mantenir el volum de negoci, cosa que porta la inflació a la baixa. La negativa, per contra, és que una contracció de l'activitat és sinònim a alentiment econòmic o, fins i tot, a recessió i, per extensió, a increments de l'atur i tancaments d'empreses.
La gran incògnita és fins on pujaran els tipus. En un any i mig, el BCE i la Fed els han passat del 0% al 4,25% en el cas de la zona euro i al 5,25% en el dels EUA. En una intervenció al simposi anual de Jackson Hole, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va anunciar que es poden esperar noves pujades, tot i admetre que la incertesa econòmica mereix prendre decisions "amb precaució".
Desacceleració mundial
La incògnita que es plantegen els bancs centrals és què cal fer si la inflació continua alta, però alhora es manté la tendència a la desacceleració de l'economia mundial, causada parcialment per les polítiques dels bancs centrals, però també per la incertesa ocasionada per la guerra d'Ucraïna i per la mala situació d'algunes economies grans, com la Xina o Alemanya. El Banc Mundial va avisar que a partir de l'estiu el creixement econòmic es frenarà a escala global, cosa que, segons la teoria econòmica, hauria de portar una caiguda dels preus o, com a mínim, una frenada de la inflació, però també incrementaria les possibilitats d'una recessió, tot i que el bon comportament de l'economia espanyola situa l'Estat entre els països de la UE amb menys probabilitats de patir una caiguda de l'activitat econòmica.