Una sessió insòlita al Congrés tomba, per ara, el gruix de la reforma fiscal de Sánchez

El govern espanyol ha estat incapaç, per ara, de tirar endavant la reforma fiscal en els termes en què l'havia plantejat. Tot i que la comissió d'hisenda del Congrés dels Diputats ha avalat in extremis el dictamen amb la directiva europea perquè les grans multinacionals paguin un tipus mínim del 15% sobre l'impost de societats, les esmenes que han prosperat deixen en paper mullat les aspiracions que l'executiu havia dipositat en el paquet fiscal. Per ara, mesures com l'impost extraordinari a la banca, l'exempció a les primes d'assegurances privades sanitàries, i la revisió del règim fiscal de les socimis han caigut. També ha descarrilat la revisió de l'IVA dels allotjaments turístics i l'equiparació de la gasolina amb el dièsel, una de les propostes estrella de l'executiu. De fet, aquesta última mesura suposava una recaptació estimada de més de 2.000 milions d'euros, segons l'Autoritat Fiscal. Si veuen la llum o no dependrà, doncs, de la votació d'aquest dijous al ple de la cambra baixa, l'últim intent que tindrà el govern espanyol per poder aprovar més ajustos fiscals.

Després d'un tortuós debat que ha començat a les cinc de la tarda, així com de reiterats recessos (entre les deu i les dotze de la nit, la comissió s'ha aturat provocant l'enuig de diputats i treballadors del Congrés), la votació final ha arribat quan el rellotge gairebé marcava la una de la nit. El dictamen de la comissió amb la transposició de la directiva europea ha acabat prosperant després d'una negociació a contrarellotge amb ERC, EH Bildu i el BNG, ja que durant hores cap de les tres formacions ha assegurat el seu vot favorable. El PSOE ha arrencat el seu vistiplau després d'acordar un impost a la banca amb tipus impositius més alts i que la recaptació vagi a les comunitats autònomes, tal com han informat els tres partits en un comunicat de premsa. La mesura es votarà al ple d'aquest dijous.

Però l'acord amb les formacions d'esquerra també s'ha pogut desencallar perquè han assolit el "compromís" del govern espanyol de prorrogar a través d'un reial decret llei l'impost a les energètiques durant un any, tal com es desprèn del comunicat. Una promesa que ja ha aixecat els recels de Podem. "Sense garanties que Junts hi voti a favor, és paper mullat", ha reconegut la portaveu de la formació lila al Congrés, Ione Belarra, a la xarxa social X. Minuts després de la votació final a la comissió, el ministeri d'Hisenda ha enviat un comunicat "aclarint que manté el seu acord amb Junts per no gravar a les empreses energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu d'inversió per a la descarbonització".

Una reforma fiscal malferida?

El cert és que les energètiques, i en particular Repsol, han estat les protagonistes col·laterals de la comissió d'hisenda. La pressió en públic i en privat de la petroliera contra l'impost extraordinari a les energètiques va deixar malferit el paquet fiscal del govern espanyol. El fet que el PSOE renunciés a aquest tribut extraordinari –així ho va acordar amb Junts, que s'ha fet seves les amenaces de la petroliera pel que fa a les inversions, però també amb Sumar– va molestar els socis d'esquerra, des d'ERC fins a EH Bildu i Podem. Introduir-lo, però, és una línia vermella per als juntaires. Per tot plegat, i a diferència del que pot passar amb l'impost extraordinari a la banca, res fa pensar que el tribut a les energètiques sigui una realitat a partir de l'any que ve.

"És un xantatge", ha asseverat la diputada d'ERC Pilar Vallugera durant la comissió d'hisenda. En un inici els republicans havien plantejat que votaven favorablement al dictamen si el PSOE retirava totes les esmenes i, per tant, només es votava l'impost mínim a les multinacionals i s'escollia una altra via per abordar la reforma fiscal. Per això, quan no s'han retirat i algunes fins i tot han prosperat ha costat tant convèncer ERC. De fet, la fórmula escollida pel govern espanyol a l'hora de plantejar la reforma fiscal (a través de la tramitació d'esmenes al Congrés dels Diputats) ja va ser criticada la setmana passada pel PNB.

Més enllà de l'impost mínim

Amb tot, de bracet amb el tipus mínim del 15%, la comissió d'hisenda sí que ha avalat alguns canvis fiscals, tot i que menors. Es tracta del canvi sobre les reformes de l'exministre d'Economia Cristóbal Montoro (PP) per solucionar els problemes generats sobre l'impost de societats. També ha prosperat l'increment del 28% al 30% de la tributació sobre les rendes del capital superiors als 300.000 euros, el nou impost sobre els líquids per als cigars electrònics i altres productes relacionats amb el tabac, així com la reforma que busca posar fi al frau de l'IVA dels hidrocarburs. Totes aquestes esmenes ja han quedat introduïdes a la llei.

El PSOE havia acordat aquestes mesures amb el soci minoritari dins el govern, Sumar, però també formaven part del paquet de mesures negociat amb el PNB i Junts. Un cop encarrilat el suport de la dreta, els socialistes van obrir la negociació amb ERC, EH Bildu i la resta de socis d'esquerra. Com s'ha pogut comprovar aquest dilluns, però, les converses no han estat fructíferes.

La transposició de l'impost mínim a les multinacionals, però, no són els únics deures pendents que el govern espanyol té amb Brussel·les (Espanya està a les portes d'una possible sanció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pel retard en aplicar la directiva). La reforma fiscal és important perquè és un dels compromisos del Pla de Recuperació i d'ella depèn el desemborsament complet del cinquè pagament dels fons europeus (uns 7.000 milions d'euros entre préstecs i subvencions). A l'espera de la votació d'aquest dijous al ple, per ara el paquet fiscal dista molt d'una reforma com la que havia anunciat la Moncloa.