Una sessió insòlita al Congrés tomba, per ara, el gruix de la reforma fiscal de Sánchez
La comissió d'hisenda salva l'impost mínim a les multinacionals, però deixa en l'aire el futur de l'impost a la banca
MadridEl govern espanyol ha estat incapaç, per ara, de tirar endavant la reforma fiscal en els termes en què l'havia plantejat. Tot i que la comissió d'hisenda del Congrés dels Diputats ha avalat in extremis el dictamen amb la directiva europea perquè les grans multinacionals paguin un tipus mínim del 15% sobre l'impost de societats, les esmenes que aquest dilluns han prosperat deixen en paper mullat les aspiracions que l'executiu havia dipositat en el paquet fiscal.
Mesures com l'impost extraordinari a la banca, l'exempció a les primes d'assegurances privades sanitàries, i la revisió del règim fiscal de les socimis han caigut. També ha descarrilat l'equiparació de la gasolina amb el dièsel, una de les propostes estrella de l'executiu i que suposava una recaptació de més de 2.000 milions d'euros, segons estimacions de l'Autoritat Fiscal. Si finalment veuen la llum o no dependrà de la votació d'aquest dijous al ple de la cambra baixa, l'últim intent que tindrà el govern espanyol per poder aprovar més ajustos fiscals i reforçar la reforma.
Vuit hores de comissió
El resultat de la comissió ha arribat després d'una sessió insòlita i caòtica. Tot ha començat amb un tortuós debat a les cinc de la tarda, que ha anat acompanyat de reiterats recessos (entre les deu i les dotze de la nit, la comissió s'ha aturat provocant la frustració de diputats i treballadors del Congrés), mentre que la votació final ha arribat quan el rellotge gairebé marcava la una de la nit.
No ha estat fins aleshores quan el dictamen de la comissió amb la transposició de la directiva europea ha acabat prosperant gràcies als vots de Junts, el PNB, ERC, EH Bildu i el BNG. Si s'ha enrederit tant, però, ha estat per la negociació a contrarellotge amb les formacions d'esquerra. El PSOE ha arrencat el seu vistiplau després d'acordar un impost a la banca amb tipus impositius més alts i que la recaptació vagi a les comunitats autònomes, tal com han informat els tres partits en un comunicat de premsa. Una mesura que s'haurà de votar al ple d'aquest dijous.
Però l'acord amb ERC, EH Bildu i el BNG també s'ha pogut desencallar després d'assolir el "compromís" del govern espanyol de prorrogar a través d'un reial decret llei l'impost a les energètiques durant un any, tal com es desprèn del mateix comunicat. La promesa, però, ja ha aixecat els recels de Podem. "Sense garanties que Junts hi voti a favor, és paper mullat", ha reconegut la portaveu de la formació lila al Congrés, Ione Belarra, a la xarxa social X. De fet, en el mateix comunicat es reconeix que cal "treballar" per assegurar la seva convalidació. Minuts després de la votació final a la comissió, i un cop fet públic el comunicat de les tres forces d'esquerra, el ministeri d'Hisenda ha enviat una nota de premsa aclarint que "manté el seu acord amb Junts de no gravar a les empreses energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu d'inversió per a la descarbonització".
Una reforma malferida
El cert és que les energètiques, i en particular Repsol, han estat les protagonistes col·laterals de la comissió d'hisenda. La pressió en públic i en privat de la petroliera contra l'impost extraordinari sobre el sector va deixar malferit el paquet fiscal del govern espanyol. El fet que el PSOE renunciés a aquest tribut extraordinari –així ho va acordar amb Junts, que s'ha fet seves les amenaces de la petroliera, però també amb Sumar– va molestar els socis d'esquerra. Introduir-lo, però, és una línia vermella per als juntaires, de manera que res fa pensar que sigui una realitat a partir de l'any que ve (decau aquest 31 de desembre). "És un xantatge", ha asseverat la diputada d'ERC Pilar Vallugera durant la comissió d'hisenda, sobre la retirada d'aquest tribut.
En un inici els republicans havien plantejat avalar del dictamen si el PSOE retirava totes les esmenes i, per tant, només es votava l'impost mínim a les multinacionals i s'escollia una altra via per abordar la reforma fiscal. Per això, quan les esmenes no s'han retirat i algunes fins i tot han prosperat ha costat tant convèncer ERC. El cert, però, és que la fórmula escollida pel govern espanyol a l'hora de plantejar la reforma fiscal (a través de la tramitació d'esmenes al Congrés dels Diputats) també l'ha criticat el PNB.
Més enllà de l'impost mínim
De bracet amb el tipus mínim del 15%, la comissió d'hisenda sí que ha avalat algunes esmenes fiscals, tot i que menors. Es tracta del canvi sobre les reformes de l'exministre d'Economia Cristóbal Montoro (PP) per solucionar els problemes generats sobre l'impost de societats. També ha prosperat l'increment del 28% al 30% de la tributació sobre les rendes del capital superiors als 300.000 euros, el nou impost sobre els líquids per als cigars electrònics i altres productes relacionats amb el tabac, així com la reforma que busca posar fi al frau de l'IVA dels hidrocarburs. Totes aquestes esmenes ja han quedat introduïdes a la llei.
El PSOE havia acordat aquestes mesures amb el soci minoritari dins el govern, Sumar, però també formaven part del paquet de mesures negociat amb el PNB i Junts. Un cop encarrilat el suport de la dreta, els socialistes van obrir la negociació amb ERC, EH Bildu i la resta de socis d'esquerra.
Amb tot, la transposició de l'impost mínim a les multinacionals no és l'única cosa pendent que el govern espanyol té amb Brussel·les (Espanya està a les portes d'una possible sanció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pel retard a l'hora d'aplicar la directiva). La reforma fiscal és important perquè és un dels compromisos del Pla de Recuperació i d'ella depèn el desemborsament complet del cinquè pagament dels fons europeus (uns 7.000 milions d'euros entre préstecs i subvencions). A l'espera de la votació d'aquest dijous al ple, per ara el paquet fiscal dista molt d'una reforma com la que havia anunciat la Moncloa.