La condonació del deute autonòmic, una capsa de Pandora que torna a escena

MADRID¿És una possibilitat la condonació del deute autonòmic? En els darrers dies, i alimentat pel sudoku de la investidura de Pedro Sánchez, aquest debat ha reaparegut. La idea, tot i no ser nova, no s'ha portat mai a terme. Però diferents experts consultats per l'ARA afirmen que seria possible dur-la a la pràctica.

Tot ha començat amb una esmena del PSC al Parlament que plantejava al govern espanyol la possibilitat de condonar el deute dels governs autonòmics. L’esmena modificava una moció de Junts en què es proposava “la condonació del deute del FLA [fons de liquiditat autonòmic], basant-se en l’infrafinançament que ha patit Catalunya durant dècades”. L'esmena del PSC no va prosperar, però la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha obert la porta aquest dimarts a abordar la qüestió en el debat sobre el finançament autonòmic.

El deute de les comunitats autònomes va començar a convertir-se en un problema real arran de la crisi financera del 2008. Si el 2009 era de 90.000 milions, l'any passat superava la barrera dels 300.000 milions.

El salvavides del FLA

"El sistema de finançament no està pensat per suportar uns volums de deute tan elevats i a partir del 2012 les comunitats haurien incomplert les seves obligacions financeres si no hagués estat per l'assistència prestada pel govern central", reflexiona el doctor en economia Antonio Zabala en un article acadèmic.

L'any 2012, el govern de Mariano Rajoy va aprovar el fons de liquiditat autonòmic (FLA) amb l'objectiu d'injectar liquiditat a les comunitats amb problemes. Aleshores, el deute ja era de 179.076 milions. Va ser un mecanisme extraordinari que garantia als governs autonòmics que ho volguessin finançar el seu deute a través del Tresor espanyol i no al mercat, on és més car. Moltes comunitats s'hi van acollir: Aragó, Andalusia, el País Valencià i Múrcia, entre d'altres. Catalunya s'hi va veure obligada per la mala nota de les agències de ràting.

Amb els anys, alguns governs n'han començat a sortir i han tornat al mercat, mentre altres com el País Valencià o les Canàries hi continuen. En el cas català, la intenció era fer el pas l'any que ve. Malgrat que continuarà sent més car, "dona autonomia financera", reconeix el catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, en una conversa amb l'ARA.

Així, des del 2012 part del deute que han assumit les comunitats autònomes està, bàsicament, en mans de l'Estat. Un 60%, segons l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques. Una hipotètica condonació donaria oxigen a les finances de les comunitats, alliberades d'uns costos del deute que passarien a l'administració central. Diego Martínez, professor d'economia de la Universitat Pablo Olavide, creu que la condonació "s'ha de considerar com un ingredient més de la reforma del sistema de finançament".

Alguns territoris ja han aixecat la veu dient que s'hi oposaran, com la Comunitat de Madrid. ¿Van viure algunes comunitats per sobre de les seves possibilitats? "Espanya no pot amagar imatges com les de Jesús Gil [exalcalde de Marbella]", comenta un acadèmic. Però la majoria d'experts apunten a la crisi financera i la caiguda sense precedents dels ingressos mentre calia seguir cobrint la despesa social, així com al model de finançament, com a causant d'aquest deute. "Per això és tan important mirar quina part del deute és per infrafinançament", recalca López Casasnovas. "Crec que els mercats fins i tot esperen aquesta sortida ordenada i a través d'una condonació parcial i asimètrica", afegeix Martínez.

Una vella idea de Rajoy

L’any 2014, quan tocava revisar el model de finançament, el govern de Mariano Rajoy va estudiar la condonació del deute autonòmic, segons publicava La Vanguardia. La idea, però, va quedar en un calaix. Seria el mateix executiu qui el reobriria l’any 2017, de la mà de l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Andalusia, Múrcia, el País Valencià, Aragó, les Canàries i les Balears ho van arribar a demanar. Catalunya no es va manifestar, però el PSC ho va arribar a portar al programa electoral de les eleccions catalanes el desembre del 2017.

Ara, fonts de la conselleria d'Economia es mantenen prudents a l'espera d'una proposta formal. En tot cas, la Generalitat ja ha tancat la porta a parlar-ne amb la resta de comunitats: "No anirem a negociar un finançament que impliqui negociar amb altres comunitats", ha dit el president català, Pere Aragonès.