Les comarques de la costa impulsen el creixement de l’economia catalana el 2023

BarcelonaLes comarques costaneres van ser el motor de creixement de l'economia catalana el 2023, segons dades de l'Anuari Econòmic Comarcal 2024 publicat aquest dimarts pel BBVA. Així, l'economia catalana va superar els nivells d'activitat econòmica dels anys anteriors a la pandèmia gràcies a la bona marxa del sector turístic, però també per un increment de l'activitat industrial i dels serveis derivats, que es va traduir en un rècord exportador.

Així doncs, l'any passat Catalunya va incrementar un 2,9% el seu valor afegit brut (VAB), un indicador similar al producte interior brut (PIB) que permet mesurar la mida d'una economia. Segons el catedràtic d'economia de la UAB i director de l'informe, Josep Oliver, es tracta d'un "creixement més sòlid" que anys enrere i "sensiblement més elevat que la mitjana de la zona euro". Al capdavant d'aquest creixement s'hi va situar el Camp de Tarragona, amb un 3,2%, seguit per les comarques gironines, amb un 3%; la regió metropolitana de Barcelona, amb un 2,9%, i les Terres de l'Ebre, amb un 2,7%. La qual cosa situa l'eix costaner, que alhora concentra la majoria de la població del país, com el motor econòmic del 2023.

La bona notícia és que el conjunt de les grans regions catalanes van registrar taxes de creixement de l'activitat econòmica positives. La Catalunya Central, on el sector industrial té més pes, va créixer un 2,6%, mentre que la zona amb menys dinamisme va ser l'oest del país, on les comarques de Ponent i les del Pirineu van registrar increments del VAB del 2,1% i del 2%, respectivament.

En canvi, per comarques augmenta la disparitat. La Ribera d'Ebre, on té molt de pes el sector energètic per infraestructures com la nuclear d'Ascó o el pantà de Riba-roja, és la que més va créixer, amb un 4,6%, seguida pel Vallès Occidental, amb un 4,1%. De fet, desglossat per comarques es poden identificar diversos punts del territori amb forts increments de l'activitat econòmica, com ara l'Eix del Llobregat (el Bages, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat), les comarques interiors de Girona, la Costa Daurada, l'extrem nord-oest del país (la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà) i l'àrea propera a la ciutat de Lleida.

En negatiu, destaquen les caigudes del VAB al Moianès, amb un creixement negatiu del 2,7%, i de tres comarques lleidatanes: el Pla d'Urgell, amb un -1,5%; la Noguera, amb un -0,9%, i la Segarra, amb un lleuger -0,1%.

Creixement de més qualitat

Oliver ha destacat que el creixement del 2023 mostra "un canvi productiu" que pot ser "un canvi de model" econòmic al país. Fins ara, el dinamisme econòmic català depenia en bona part dels "serveis privats personals", és a dir, turisme, restauració, comerç i activitats de lleure, ha explicat. Aquest sector ha continuat creixent, amb xifres d'arribada de visitants estrangers que ja freguen les d'abans de la covid i bones dades de consum de les famílies.

Ara bé, el catedràtic també ha destacat "la gran força industrial de les manufactures", amb un rècord exportador el 2023. En conjunt, si se sumen les exportacions de béns i el turisme, "l'aportació de la demanda exterior" al creixement és "molt notable", ha destacat Oliver en la presentació de l'informe anual a la seu del BBVA a Barcelona.

Aquesta força del sector industrial s'ha traduït també en una intensa activitat al sector de serveis privats no personals, com per exemple empreses informàtiques i de telecomunicacions, empreses financeres, bufets d'advocats o serveis logístics. Aquest tipus de serveis, que són els que donen suport al teixit empresarial, acostumen a generar més valor afegit a l'economia que no pas activitats de serveis tradicionals.

Oliver destaca que "l'amistat entre les manufactures i els serveis privats no personals" és una nova dinàmica que trenca amb els anys anteriors i que "el país intenta fomentar" per trencar la dependència del turisme.

Més ocupació

Un altre canvi respecte a les dinàmiques prèvies a la pandèmia és la forta creació de llocs de treball a Catalunya. "Ocupacionalment totes les comarques presenten creixements de la mà d'obra", ha indicat Oliver, cosa que fonamenta els increments de l'activitat econòmica.

Aquesta generació de nous llocs de feina i el rècord de població afiliada a la Seguretat Social a totes les comarques catalanes contrasta amb el fet que, en algunes, encara no s'ha assolit el nivell d'activitat econòmica del 2019, sobretot les comarques de la meitat oest del país, és a dir, de Lleida i Tarragona. En canvi, les comarques gironines i del centre de Catalunya han acumulat creixements molt elevats i se situen en nivells de VAB molt per sobre dels anys anteriors a l'esclat de la pandèmia.