Macroeconomia

Ni colom ni falcó: Hernández de Cos plana sobre el niu de la burgesia catalana

El governador del Banc d'Espanya demana posar el focus en incrementar l'oferta per resoldre el problema d'accés a l'habitatge

El governador de Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, aquest dimecres a Barcelona
2 min

Barcelona"És un dels millors governadors que ha tingut el Banc d'Espanya". L'elogi, nítid, es precipitava només arrencar el col·loqui, ple de gom a gom, en una casa senyorial barcelonina. Poc després, un altre: "És el governador que més ha obert les portes de la seva institució". La catifa vermella no estava estesa només a l'entrada.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Aquesta pregunta li van fer a la presidenta Lagarde i va dir que no era ni un falcó ni un colom, que tots som mussols o òlibes. Jo soc un mussol o una òliba", bromejava el convidat –en argot econòmic, un falcó aposta per polítiques monetàries més restrictives i un colom, més laxes–. Era tota una declaració d'intencions que arrencava per primera i última vegada les rialles dels presents en una nova sessió del cicle de col·loquis del Círculo Ecuestre. "Un club que procura no donar opinió, però sí que la demana als convidats", deia el seu president, Enrique Lacalle, només començar l'acte. Una petició simple, però ambiciosa si al davant tens Pablo Hernández de Cos.

Feta la broma, aviat s'entra en matèria: la inflació avançada del març publicada aquest mateix dimecres per l'Eurostat, del 2,4%, és una dada "positiva" i també compatible amb les previsions del Banc Central Europeu (BCE). L'objectiu del 2% per garantir l'estabilitat dels preus està més a prop, i la tranquil·litat per als hipotecats a interès variable també: "El meu escenari central és que al juny podria ser la primera reducció de tipus". Home de llenguatge tècnic i paraula pulcre, Hernández de Cos surfeja tot el col·loqui amb respostes ponderades i precises, sense espai per a la sobreinterpretació.

El presentador li recorda dos dels que han estat els seus cavalls de batalla: el salari mínim i les pensions. Hernández de Cos havia advertit de l'efecte negatiu del primer sobre l'ocupació, però ràpidament s'escuda: "Això no ha d'interpretar-se com una oposició a l'increment del salari mínim. No em correspon fer aquesta feina". Tres quarts del mateix amb la indexació de les pensions a la inflació; ell mateix havia advertit d'un augment de la despesa pública. "Bé, és una decisió política; és correcta. Nosaltres de nou no entrem a fer-ne un judici, però el que diem és que s'obre una bretxa".

Finalment, arribava el titular: si el sector públic no s'enfoca en l'oferta "no resoldrà" el problema d'accés a l'habitatge. "I, a més, crec que és molt important prendre-s'ho seriosament", afegia Hernández de Cos. En acabar l'acte, el presentador agraïa l'esforç al governador: "Sé com li agrada delimitar exactament el que diu". Vol plàcid per al mussol.

stats