De la "clatellada fiscal" a les "pluges de dividends": manual contra els eufemismes de la premsa salmó
El periodista Yago Álvarez Barba analitza en un llibre la relació dels mitjans econòmics amb el poder
BarcelonaAra costa imaginar-lo en aquest context, però en un altre episodi de la seva vida el periodista especialitzat en economia Yago Álvarez Barba també va treballar dins l'oficina d'un banc. Les primeres vegades que va fullejar un diari amb pàgines de color salmó era només un nen: el seu germà gran estudiava empresarials i deixava aquelles portades plenes de xifres i noms d'empreses escampades per casa seva a Galícia.
Com altres adolescents nascuts en famílies de classe treballadora, va pensar que aquell llenguatge enrevessat era el que havia d'estudiar si volia ser ric en un futur. Però la seva entrada en el sector financer en plena bombolla immobiliària li va fer obrir els ulls per adonar-se que aquell no era el seu lloc i va abraçar les proclames del 15-M contra un sistema econòmic que només beneficiava uns pocs.
Sense aquest context no s'entendria que, uns quants anys després, Álvarez Barba sigui l'autor de Pescar el salmón. Bulos, narrativas y poder en la prensa económica, editat per Capitán Swing, un assaig on analitza com el pensament econòmic liberal ha fet forat en aquestes capçaleres especialitzades fins al punt de condicionar-ne el llenguatge. "La premsa econòmica té dos nínxols: sí que va dirigida a gent que està en el món empresarial, però també és una eina de transmissió ideològica cap a tothom sobretot perquè no se l'entengui", argumenta. El coordinador de la secció d'economia del diari El Salto, destaca la barrera lingüística habitual en aquest tipus d'informació i critica que l'economia s'hagi presentat des dels seus principis com una ciència exacta i neutral.
Quan es parla d'una crisi econòmica com una "tempesta perfecta", es fa servir l'expressió "clatellada fiscal" (la premsa en castellà diu hachazo fiscal) per referir-se a una pujada d'impostos. O es bateja com el "miracle irlandès" la relació tributària amistosa de l'illa amb les multinacionals tecnològiques. Álvarez Barba demana fixar-se en quins són els mots escollits. "És curiós perquè es fan servir molt els eufemismes mediambientals. Dir que una crisi és una tempesta perfecta fa pensar que no l'ha provocada ningú, que és un fenomen que t'enganxa desprevingut", opina el comunicador.
També passa quan s'informa de les "pluges de dividends" i els "beneficis caiguts del cel" de les empreses, com si es tractés d'una sorpresa i no la conseqüència d'una estratègia empresarial ben orquestrada. A més, renega de l'ús d'anglicismes que distancien el lector: "Sempre s'havia parlat de fons d'inversió i ara de cop se'n diuen hedge funds. Per què?".
Com es parla del deute o els impostos als mitjans?
De la mateixa manera, Álvarez Barba remarca les connotacions que reben els conceptes d'inversió i despesa a la premsa econòmica, principalment quan ens referim a la cosa pública: "No és casual que se li digui despesa a l'educació, però, en canvi, se li digui inversió a fer carreteres".
L'autor de Pescar el salmón recull les conclusions d'un estudi publicat per la BBC en què la corporació pública revisava com era d'imparcial explicant nocions com la fiscalitat o el deute públic en els seus continguts. El resultat va detectar errors en alguns dels postulats econòmics que els periodistes de la casa donaven per vàlids. "Alguns semblaven percebre que el deute simplement és dolent i punt", recorda Álvarez Barba. La investigació incloïa altres exemples com ara que "les baixades d'impostos eren bones en qualsevol context i sense matisos".
"L'èxit més gran de la dreta va ser convèncer la socialdemocràcia que també havia de ser liberal", exposa el periodista. En la seva opinió, això explica que capçaleres més progressistes com Cinco Días, nascuda a la Transició i propietat del grup Prisa, també hagin acabat abraçant alguns d'aquests dogmes. "També són aquests mitjans que durant la bombolla immobiliària eren a l'ombra del PSOE i no van activar l'alarma sobre el que estava passant", diu.
Álvarez Barba denuncia que el "procés de financerització" que ha viscut el sector de la comunicació ha agreujat aquests vicis, ja que amb la caiguda de vendes i publicitat, la premsa salmó també depèn més dels mateixos fons d'inversió i entitats bancàries sobre els quals ha d'informar. "Hi ha grans mitjans que critiquen molt al Santander, però no al BBVA; d'altres que toquen el crostó a la constructora OHL, però no a Florentino Pérez; els interessos també van segons qui està dins el teu capital", defensa el periodista. En aquest sentit, és contundent en afirmar que "els continguts patrocinats són el càncer més gran del periodisme" i advoca per models de negoci basats en un pes més gran de les subscripcions, com és el cas d'El Salto.