Cereals, oli, sucre i arròs: per què anar al súper seguirà sent un maldecap

MADRIDLa sequera impacta en el cistell de la compra? La resposta és ràpida: sí, i per això en alguns casos anar al supermercat continuarà sent un maldecap. La manca de pluges a Espanya (el 2022 va ser un dels anys més càlids), però també en altres zones del planeta, ha fet estralls en la producció d'alguns aliments bàsics, cosa que ha afectat directament els preus.

Quan l'escenari meteorològic no encaixa amb el que els conreus necessiten per créixer correctament, la producció cau i hi ha menys oferta. Si la demanda es manté o creix, els consumidors acaben pagant més pel producte final.

Aquest escenari ha sigut especialment dur per a alguns aliments concrets. D'una banda, parlem de l'oli d'oliva i l'arròs, però també del sucre. Si bé és cert que la inflació subjacent –la que no inclou ni el cost de l'energia ni el dels aliments frescos, més volàtils– s'ha moderat lleugerament (a l'agost es va situar en el 6,1% interanual) i els preus dels aliments comencen a registrar una petita moderació, aquests tres productes no remaran en la mateixa direcció, reconeixia fa pocs dies el ministre d'Agricultura, Luis Planas. La seva producció és molt minsa i el mateix passa amb els cereals o la verema.

Un any de la crisi de l'oli d'oliva

El producte de la prestatgeria del supermercat que ara mateix més s'ha encarit és l'oli d'oliva, i continuarà sent així. És un 52,5% més car que l'agost de l'any passat i un 8,7% més que al juliol, segons dades de l'INE.

Espanya és el primer productor d'oli d'oliva del món, però alhora n'és un gran consumidor per la seva cultura culinària. La campanya 2022-2023, que acaba aquest setembre, tancarà amb unes 650.000 tones, la meitat que en una campanya normal, segons estimacions del ministeri d'Agricultura.

Des d'aquesta cartera apunten que els preus encara podrien ser més alts si no fos per les reserves. "Estem per sobre de les 200.000 tones d'estoc", va xifrar Planas. Això ha suposat un "factor d'estabilització". Però no l'únic. També la importació o "els efectes de les últimes pluges [d'aquest setembre]" poden ajudar a la normalització dels preus per al 2023-2024. Tanmateix, "tampoc serà [una campanya] normal", perquè ens mantindrem per sota del milió de tones de producció, va advertir el ministre. El pronòstic és que els preus es mantindran alts, tot i que amb la confiança que caiguin "lleugerament".

L'arròs fa aigües

L'arròs fa aigües per no tenir, precisament, aigua. Aquest producte s'ha encarit un 21,6% en un any, segons les últimes dades de l'INE del mes d'agost, i és un dels que més pressió a l'alça fan en el cistell de la compra. Els conreus d'arròs necessiten molta aigua i, fruit de la sequera i de les restriccions, en algunes zones, com a les maresmes del Guadalquivir o al delta de l'Ebre, hi ha hagut una disminució del reg que ha impactat directament en la producció. "Els agricultors han preferit no sembrar", han explicat des del ministeri.

De fet, els arrossaires del delta de l’Ebre es troben en plena campanya de la sega de l’arròs, enguany iniciada aviat, a mitjans agost, per les altes temperatures, i ja anticipen que es tracta de la campanya més difícil i complicada dels últims anys, segons han explicat a l'ACN. Calculen que la producció d’arròs al delta de l’Ebre caurà enguany al voltant d’un 30%. Tot plegat, unit al fet que l'Índia ha deixat d'exportar arròs blanc que no sigui basmati per garantir la disponibilitat dins del país, ha disparat els preus.

Sucre: un problema global

El cas del sucre és global i fa temps que el preu està disparat. Els mercats internacionals són els que marquen el preu de referència, que, fruit de la poca producció amb els estralls de la sequera, també està disparat. L'índex global del preu del sucre de la FAO va pujar un 34% interanual a l'agost, mentre que el sucre processat a Espanya s'ha disparat un 42,5%, segons les últimes dades de l'INE. Això té un impacte directe en altres productes que depenen d'aquest ingredient, com ara la xocolata.

A Espanya és un dels productes que més s'importa, per això des del ministeri d'Agricultura veuen amb bons ulls un petit creixement dels conreus de la remolatxa per fer sucre, que fins ara s'estaven substituint per altres productes. L'Índia també hi juga un paper important, ja que, de la mateixa manera que amb l'arròs, ha decidit posar límit a l'exportació.

Cereals: més importació a Espanya

"Habitualment, Espanya sempre compra cereals a l'exterior, però aquest any n'haurà de comprar més", va anticipar el ministre d'Agricultura. La bona notícia en aquest cas és que al mercat internacional hi ha un creixement de la producció, de manera que els preus es mantindran. Espanya preveu per a aquest any una producció d'unes 11 milions de tones de cereals, quan la forquilla normal de producció se situa entre els 18 i els 24 milions de tones. Pel que fa a la importació, la compra se sol situar entre els 20 i els 21 milions de tones de cereals per arribar al consum mitjà anual que té Espanya (30 milions), de manera que aquest any es dispararà la compra al mercat internacional, sobretot de blat tou per al pa, amb què Espanya té un dèficit estructural històric, però també de blat de moro per a l'alimentació animal, així com d'ordi.