Catalunya i Espanya perden productivitat i s'allunyen de la mitjana europea

BarcelonaLa productivitat de Catalunya i del conjunt d'Espanya ha caigut en el que portem de segle. Així, tant el Principat com la majoria de les comunitats autònomes espanyoles han augmentat la distància que les separava de les regions més productives de la Unió Europea, segons un informe del Cercle d'Economia titulat Evolució de la productivitat a Europa: una mirada regional.

Concretament, la diferència en els nivells de productivitat ha crescut un 16% entre Catalunya i les regions amb una productivitat més elevada, que d'acord amb l'estudi es concentren en un corredor que va, de nord a sud, des de Dinamarca fins a Àustria, passant per Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. Tampoc la Comunitat de Madrid en surt ben parada, ja que també ha incrementat distàncies amb el nucli més productiu del continent –la diferència s'ha ampliat un 21% en el cas de la comunitat de la capital espanyola–. De fet, només el País Basc aconsegueix apropar-s'hi.

En aquest sentit, Espanya no és una excepció, pel fet que dos veïns amb economies similars, com Itàlia i França, també "perden pistonada i pràcticament ja no tenen cap regió capdavantera en productivitat" quan eren un pol productiu important l'any 2000, assenyala l'article del Cercle, mentre que Grècia cau a la cua. A l'altre extrem, a part de les regions del nord i centre del continent, l'est d'Europa millora "de manera significativa" la posició de moltes de les seves regions, afegeix el document.

Davant d'aquest fet, l'epicentre productiu del Vell Continent era fa 24 anys al centre de Suïssa, a uns mil quilòmetres de Catalunya, mentre que amb els anys s'ha anat desplaçant cap al nord i l'est, de manera que ara està situat gairebé a 1.400 quilòmetres de Catalunya, entre les ciutats bavareses de Nuremberg i Múnic.

En aquest aspecte, el fet que el conjunt de regions del sud d'Europa vegin com se'ls redueix la productivitat és un element negatiu, perquè la concentració geogràfica és un element important: "El 94% de les regions més productives tenen com a mínim una regió veïna amb un nivell de productivitat similar al seu", explica el text. "Una regió difícilment podrà millorar la seva productivitat si les del seu voltant es queden enrere", rebla.

Més riquesa i menys hores treballades

La productivitat és un concepte difús, però molt important per entendre l'evolució i les capacitats econòmiques d'un territori o d'una empresa. És una mesura de l'eficiència a l'hora de produir, és a dir, a l'hora d'utilitzar tant la mà d'obra com els actius productius (màquines, fàbriques, oficines, vehicles, patents...) per produir béns i serveis.

L'article mostra com les regions amb uns indicadors més alts de productivitat són també les que tenen uns nivells de riquesa més alts, tant si es calcula per producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) per habitant com si es mira per la renda (els ingressos) de les famílies que hi viuen. D'acord amb els càlculs de l'article, "un augment de la productivitat d'una regió s'associa amb un augment del PIB per càpita i dels ingressos dels seus ciutadans del 0,9% i el 0,7%, respectivament".

Un altre element que destaca el document del Cercle és la relació entre productivitat i hores treballades: "Les regions amb una productivitat més elevada, en general, presenten un nombre d’hores treballades inferior", indica el text, que calcula que un increment de la productivitat de l'1% retalla en un 0,2% el nombre d'hores treballades per treballador. "La millora de la productivitat no només permet que els ciutadans d’una regió tinguin un nivell de renda més alt, també facilita unes millors condicions de vida", conclou l'informe. Igualment, el document mostra que la millora de la productivitat està lligada a "una disminució significativa de la pobresa" entre la població d'un territori.