Catalunya creix al ritme d’Europa malgrat uns sous estancats

BarcelonaL'economia catalana ha crescut els últims vint anys al mateix ritme que les cinc principals economies de l'Europa Occidental –els països més propers i similars–, però aquest creixement no s'ha vist reflectit en els salaris, que s'han estancat en les darreres dues dècades, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona presentat aquest dimecres.

Concretament, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) català per habitant s'ha mantingut a un nivell similar a la mitjana de les principals economies de l'entorn català i entre un 20% i un 30% per damunt de la mitjana de l'Estat. Això significa que el ritme de creixement de Catalunya va ser d'un 15% entre el 2000 i el 2019, l'any abans de la pandèmia, xifres equivalents a la dels cinc països més avançats de l'oest del Vell Continent.

L'estudi publicat avui per la Cambra compara un ampli ventall de variables de l'economia catalana amb el conjunt de l'economia espanyola i amb el grup anomenat UE-5, que són els cinc països més grans de l'Europa Occidental: Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos i Bèlgica. Aquests cinc estats formen el nucli dur de la Unió Europea i la zona euro, i són els que tenen una composició social i econòmica més similar a la catalana.

"La convergència s'ha produït" respecte a aquest grup de cinc països, ha indicat Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis de l'ens cameral. "El PIB ha augmentat al mateix nivell que Europa", ha remarcat. Aquestes xifres, doncs, contrasten amb la nota presentada el mes passat pel Cercle d'Economia, en la qual assegurava que "Catalunya ha perdut posicions relatives respecte a Espanya i a Europa" i que "Espanya està estancada respecte a Europa, i Europa ho està respecte al món".

La principal raó per la qual les xifres divergeixen és perquè el document del Cercle comparava Catalunya amb el conjunt de 27 estats membres de la UE, cosa que inclou el conjunt d'economies de l'est del continent –que van passar dècades amb règims comunistes–, que creixen molt ràpidament perquè partien de nivells de desenvolupament molt baixos. Per contra, Rovira s'ha mostrat partidari de comparar "més a llarg termini" l'economia catalana amb les del seu entorn més directe, que són les de l'Europa Occidental i amb les quals es tenen molts més elements comuns.

Els salaris baixos, el principal problema

Malgrat seguir el ritme dels veïns, la Cambra destaca que el creixement econòmic de les últimes dues dècades no s'ha traslladat als salaris, un element en el qual sí que hi ha una divergència amb Europa. "A Catalunya els salaris estan per sota del que ens correspondria" en comparació amb altres economies similars, ha dit Mònica Roca, presidenta de la Cambra. Roca considera que els sous "haurien d'augmentar", però ha admès que és complicat trobar fórmules per aconseguir-ho sense perdre competitivitat.

De fet, l'estudi de la Cambra mostra com, descomptant els efectes de la inflació al llarg dels anys, la retribució dels treballadors per hora treballada només ha crescut un 0,2% des del 2004 fins avui a Catalunya, mentre que l'economia s'ha expandit un 15%, al ritme dels socis europeus, on sí que els salaris s'han anat actualitzant més d'acord amb el creixement. De fet, durant els anys previs a la crisi financera del 2008 els sous van pujar, però amb els anys posteriors d'austeritat van caure de manera dràstica per recuperar-se posteriorment.

Aquest estancament dels sous s'ha notat en paral·lel en el consum de les famílies, que tampoc s'ha mogut de manera destacada en dues dècades. "Els salaris s'han estancat claríssimament i el consum privat tampoc no ha augmentat, malgrat que la productivitat sí que ho ha fet", ha lamentat Roca, qui ha dit que els sous "haurien d'anar més lligats a la productivitat".

Malgrat això, aquest baix consum familiar s'ha vist compensat per un increment del consum públic –que sobretot es concentra en serveis fonamentals com educació i sanitat–, que s'ha anat actualitzant per acostar-se a la mitjana de la UE-5. "El diferencial respecte d'Europa en serveis públics fonamentals era enorme", ha indicat Rovira, tot i que la presidenta ha recordat que les xifres mostren que la despesa en serveis bàsics encara hauria de créixer més per atrapar els nivells de la UE-5.

Com a dades negatives, l'informe també destaca els elevats nivells de pobresa, que han crescut de manera notable a partir de l'esclat de la pandèmia, tot i l'impacte positiu de les ajudes públiques, així com els nivells baixos d'inversió en recerca i en energies renovables comparativament amb la resta d'Europa i els encara alts nivells de fracàs escolar.

Malgrat això, Rovira ha declarat que no s'ha d'extreure "en absolut" una "lectura catastrofista" de l'informe. L'economista s'ha mostrat optimista amb l'evolució de l'economia catalana en un futur, ja que el "model econòmic" del país "ha millorat" arran de la pandèmia. En aquest sentit, ha dit que "els desequilibris fonamentals s'han corregit", com ara un excessiu pes de la construcció i de sectors intensius en mà d'obra poc qualificada, com ara el turisme i la restauració, mentre que "la indústria és molt més productiva i competitiva" i "el sector tecnològic ha agafat una embranzida molt gran".