Les carpetes econòmiques de Pedro Sánchez aquest 2025

MadridEl govern de Pedro Sánchez ha tancat el 2024 traient pit de la bona marxa de l'economia o, com a mínim, de les dades macroeconòmiques. Això, però, no vol dir que aquest 2025 es presenti plàcid en termes econòmics. De fet, l'executiu espanyol arrenca l'any amb una llista de matèries pendents a resoldre. Algunes d'elles, però, no només requeriran lligar consensos al Congrés dels Diputats, sinó que també esquitxaran les cotitzades espanyoles.

Via d’estabilitat 

El govern ha de reprendre la negociació per a una nova senda d’estabilitat (imprescindible per aprovar els pressupostos de l'Estat) i, en particular, uns nous objectius de dèficit. La proposta inicial va descarrilar després del vot en contra de Junts al Congrés dels Diputats. Els juntaires volen més marge de despesa per a les comunitats autònomes, és a dir, que aquestes tinguin un objectiu de dèficit superior al 0,1% del PIB que planteja el govern espanyol. Però Junts pot no ser l'únic entrebanc. ERC també va reclamar obrir converses sobre aquest tema. Un cop arribi l'acord, els objectius de dèficit, deute i despesa pública hauran de tornar a aprovar-se en un consell de ministres i després al Congrés i al Senat. El govern espanyol també haurà d’aprovar el sostre de despesa. 

Pressupostos de l’Estat

L'any començarà amb els pressupostos del 2023 prorrogats, però la intenció de l'executiu és aprovar-ne uns de nous al llarg del primer trimestre. En cas de no fer-ho suposaria una derrota més política que no econòmica per a Pedro Sánchez. Amb una pròrroga pressupostària el govern reajusta les partides, però alguns projectes es poden veure encallats per la falta de fons. També la millora de partides socials vinculades a la dependència o la joventut poden quedar afectades. A més, Espanya s'ha compromès a incrementar la despesa en defensa, però també en habitatge. De nou, la negociació d'aquesta carpeta es presenta agònica tenint en compte els equilibris que ha de fer amb els socis parlamentaris: des de Junts o el PNB fins a Podem.

Salaris i jornada laboral

Es vol aprovar un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). Actualment, el comitè d’experts està estudiant quant hauria de pujar i es preveu que plantegi una forquilla aquest mateix mes de gener. Els sindicats, per ara, han demanat que la pujada sigui similar a la del salari mitjà, és a dir, entre un 5% i un 6%.

Els sous que també s'hauran d'actualitzar són els dels funcionaris, amb qui el govern espanyol reprendrà la negociació aquest gener. Els sindicats reclamen un acord que inclogui diferents anys. L'altre gran front obert que afecta el sector públic, en concret 1,5 milions de funcionaris, és el concurs de Muface. De moment, les asseguradores han renunciat a presentar-s'hi i s'ha ampliat el conveni actual fins a mitjans de gener (dequeia aquest 31 de desembre).

També en termes laborals, el consell de ministres aprovarà la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals acordada amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT. La norma, però, s’haurà de convalidar al Congrés dels Diputats, on els vots encara no estan lligats.

Seguretat Social i prestacions

A partir de l'1 de gener, les quotes mensuals dels treballadors autònoms tornaran a canviar fruit del sistema de cotització en funció dels ingressos reals que es va posar en marxa l'any 2023. Però la reforma que va impulsar l'exministre socialista José Luis Escrivá només va posar negre sobre blanc les quotes fins a aquest 2025, de manera que s'haurà d'obrir una nova negociació amb els agents socials.

Els canvis pel que fa als treballadors autònoms s'emmarquen dins la reforma de les pensions, que enguany passarà el seu primer examen. L’Autoritat Fiscal (Airef) haurà d’avaluar la sostenibilitat del sistema des que va entrar en vigor la reforma.

Habitatge

L'accés a l'habitatge s'ha convertit en el gran maldecap de molts ciutadans, sobretot aquells que viuen de lloguer, joves i persones migrants, principalment, que han vist com mes rere mes s'han disparat els preus. Per abordar la crisi, el govern espanyol ja ha posat la primera pedra de l'empresa pública que ha de "gestionar i construir habitatges" des de l'administració general de l'Estat. L'embrió d'aquesta empresa és l'Entitat Pública Empresarial del Sòl (Sepes). Fonts governamentals confirmen que el govern ja treballa en més mesures que s'anunciaran aquest mateix mes de gener.

L'executiu també vol regular el lloguer de temporada amb la posada en marxa d'un registre pioner i seguir "mobilitzant" habitatge públic.

Energia i fiscalitat

L'executiu també ha de desplegar les eines que han de garantir la seguretat energètica en un futur en què les renovables prendran cada cop més protagonisme: els mercats de capacitat en són un exemple. En termes de fiscalitat ambiental, el govern ha prorrogat el gravamen a les energètiques, tot i que no està garantida la seva continuïtat per la falta de suports al Congrés. A més, té intenció d'aprovar l'equiparació fiscal del dièsel amb la gasolina. També haurà d'entomar la retribució pel transport i distribució de l'electricitat per la xarxa elèctrica.

Moviments empresarials 

Pel que fa als moviments empresarials, l'executiu pot tenir un paper clau en l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. En cas que l'operació prosperi, el govern espanyol haurà de decidir si aprova o no la fusió. Abans, però, fins i tot podria pronunciar-se pel que fa a les condicions que s'imposin al BBVA, tenint en compte que Competència ha traslladat l'anàlisi de l'operació a fase 2. El govern també està mirant de resoldre l’estira-i-arronsa dins l’accionariat de Talgo, on podria entrar. A més, el fet d'ampliar dos anys l'escut antiopes li dona veu i vot davant d'algunes operacions estratègiques.