Els carburants donen un respir a la butxaca, però l'electricitat fa pujar la inflació

BarcelonaEl cost de la vida per a les famílies espanyoles ha tornat a pujar aquest mes d'octubre, segons dades avançades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En comparació amb el setembre, l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis de consum) va créixer un 0,3% i encadena cinc mesos consecutius de pujades.

A més, els preus s'han situat aquest mes un 3,5% per damunt del nivell de l'octubre de l'any passat, el mateix increment interanual que el registrat al setembre.

L'INE destaca que el cost dels carburants ha caigut, però per contra el preu de l'electricitat ha pujat. Els aliments també s'han encarit aquest mes, però a un ritme més lent que fa un any. L'encariment del combustible havia sigut els últims mesos la principal causa de l'encariment del cost de la vida, fruit de l'alça del preu del petroli als mercats internacionals per les tensions geopolítiques i els conflictes d'Ucraïna i Gaza.

Durant els mesos immediatament posteriors a l'esclat de la guerra a Ucraïna, la primavera del 2022, l'energia va ser el principal causant de la inflació, per la dependència europea del gas i el petroli russos que va encarir sobretot el cost de l'electricitat, la factura del gas, la gasolina i el gasoil. No obstant, amb els mesos l'encariment de l'energia i les primeres matèries, per exemple el gra, els fertilitzants o alguns minerals, es va traslladar a l'alimentació, que aquest estiu va ser el motor de l'encariment del cost de la vida.

"El que s'espera és que els preus es vagin frenant", apunta Josep Reyner, president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, sobre l'evolució de l'IPC els últims mesos. En aquest sentit, tant la inflació en general com la subjacent s'haurien d'anar "temperant de manera gradual", afegeix. Només una "escalada" del conflicte a Gaza a altres bandes de l'Orient Mitjà "tindria repercussions" sobre el preu del petroli, diu Reyner, però de moment el conflicte està acotat a Israel i Palestina i no ha suposat l'entrada d'altres potències regionals o la intervenció dels Estats Units.

Cau la inflació subjacent

Pel que fa a la inflació subjacent (la que no inclou ni l'energia ni els aliments frescos, més volàtils), la taxa interanual va caure sis dècimes respecte a la registrada al setembre, fins al 5,2%. El govern espanyol ha destacat en un comunicat que es tracta de la xifra més baixa des del juny del 2022. "Fa mesos que la inflació subjacent està baixant", recorda Reyner, cosa que explica la recent decisió del Banc Central Europeu, la setmana passada, d'aturar l'encariment del crèdit, ja que l'indicador subjacent és l'element que tenen més en compte els bancs centrals per guiar la seva política monetària.

Així mateix, l'executiu estatal ha tret pit de les dades i ha assegurat que "Espanya es consolida com una de les principals economies de la zona euro amb una inflació més baixa i un creixement més gran". En aquest sentit, al conjunt de països de la zona euro, el mes passat l'IPC va augmentar de mitjana un 4,3% respecte a un any enrere, una xifra superior a l'espanyola i que encara és més elevada als estats del centre i est del continent, molt més dependents de l'energia provinent de Rússia.

La portaveu de govern espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, ha qualificat de "molt positiva" la xifra de l'IPC d'aquest mes. "Aquestes dades tan positives sens dubte alguna cosa tenen a veure amb la política econòmica que ha marcat aquest govern", ha manifestat en una roda de premsa després del consell de ministres. Per la seva banda, la vicepresidenta econòmica en funcions, Nadia Calviño, ha insistit que les mesures del govern "funcionen".

El dilema de les mesures

Justament el futur d'aquestes mesures és una de les incògnites de cara al gener del 2024. De moment, el govern en funcions ha garantit la continuïtat de les bonificacions al preu del transport públic, però no ha confirmat si mantindrà altres mesures, com les rebaixes de l'IVA, les bonificacions als combustibles per a professionals o el xec de 200 euros per a llars vulnerables. La vicepresidenta segona i titular de Treball, Yolanda Díaz, ha indicat que a l'executiu li "preocupa de manera substancial" el final d'unes mesures que cap administració pública "no havia pres mai".

Díaz ha defensat els ajuts al transport públic per la "justícia social" i l'impacte positiu sobre el medi ambient. Segons la vicepresidenta, es tracta d'"una de les millors mesures" que s'han pres recentment.