La crisi dels preus

Carburants i alimentació frenen lleugerament la inflació

L'IPC creix un 3,4% respecte a un any enrere, dues dècimes menys que la taxa del maig

3 min
Imatge d'arxiu d'una gasolinera de Barcelona.

BarcelonaEls carburants i, en menor mesura, els aliments han posat fre lleugerament a l'escalada de preus aquest mes de juny. L'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis que consumeixen les famílies) ha continuat a l'alça, però el ritme de creixement del cost de la vida s'ha moderat aquest mes, segons dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Evolució dels preus de béns i serveis de consum
Índex en què 100=gener 2020

Així, els preus a Espanya han crescut aquest mes un 0,3% en relació amb el mes anterior, el mateix increment mensual que el registrat al maig. A més, en comparació amb un any enrere, els preus han augmentat un 3,4%, dues dècimes menys que la variació anual registrada al maig. L'ens estadístic estatal donarà a conèixer les dades definitives del juny, desglossades per comunitats autònomes, el 12 de juliol.

Segons l'INE, la reducció de la taxa interanual es deu principalment a l'abaratiment dels carburants en comparació amb la pujada registrada el juny del 2023. També la caiguda del cost de l'alimentació en relació amb ara fa un any ha impulsat a la baixa l'IPC. Per contra, a l'altre extrem hi ha una pujada dels preus de productes i serveis d'oci i cultura.

Creixement dels preus a Espanya
Taxa de variació interanual de l’IPC i de l'IPC subjacent. Dades mensuals

De fet, l'alimentació és un dels elements del cistell de la compra de les llars espanyoles que més s'ha encarit en els últims dos anys, des que la inflació va començar a pujar primer a la tardor del 2021 per la represa de l'activitat i el final de les restriccions de la pandèmia i, a partir del març del 2022, per la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna.

Des d'aleshores, el govern espanyol ha pres diverses mesures fiscals per contenir l'augment de preus, com ara rebaixes de l'IVA a l'electricitat i als aliments, entre d'altres. La rebaixa de l'IVA energètic va caducar aquest any i l'executiu de Pedro Sánchez va optar per no renovar-la, ja que el rebut de la llum va tornar a nivells similars als d'abans de l'esclat de la guerra. Ara bé, fa dues setmanes el govern va anunciar la prolongació de la reducció de l'impost sobre l'alimentació i, a més, va rebaixar fins al 0% l'IVA a l'oli d'oliva, un dels aliments bàsics que més s'han encarit els últims mesos. "Les dades d'inflació continuen reflectint la capacitat de l'economia espanyola de compatibilitzar el creixement econòmic més gran entre els principals països de la zona euro amb una moderació dels preus i el manteniment per seguir reduint els preus dels aliments", ha indicat el ministeri d'Economia en un comunicat als mitjans.

Malgrat la intenció del govern de mantenir a ratlla els preus, no tothom veu del tot amb bons ulls la mesura. Aquest mateix divendres, el sindicat UGT ha assegurat que, encara que pugui tenir "un efecte positiu transitori" per a les famílies, reduir l'impost de l'alimentació no soluciona els problemes. "És necessari evitar que serveixi només per augmentar els marges de les empreses distribuïdores", ha apuntat el sindicat, en referència a la possibilitat que els preus no es moguin i que les grans cadenes de supermercats aprofitin la baixa impositiva per incrementar beneficis.

En aquesta línia, un informe del Banc Central Europeu (BCE) apuntava que entre finals del 2022 i inicis del 2023, la meitat de la inflació a la zona euro es devia a l'increment dels marges de beneficis de les empreses, i no pas a l'encariment de primeres matèries o de la mà d'obra. És per això que UGT reclama a l'executiu espanyol que monitoritzi els preus per controlar que les retallades de l'IVA no es tradueixen en més beneficis per a les empreses mentre els consumidors no noten cap canvi de preu.

Moderació també de la inflació subjacent

Per tercer mes consecutiu, la inflació subjacent –la que no inclou ni l'energia ni els aliments frescos, més volàtils– es va mantenir amb taxes de creixement inferiors a les de l'IPC, amb un increment anual del 3%, el mateix que al maig. La forta pujada de l'indicador subjacent va ser fruit de preocupació durant uns mesos als bancs centrals, però el fet que s'hagi moderat arreu de l'eurozona ha donat un respir a les autoritats monetàries i explica, en part, la decisió d'aquest mes del BCE de retallar mig punt els tipus d'interès, cosa que donarà un respir a les famílies amb hipoteques.

Malgrat la baixada dels tipus, però, els analistes consideren poc probable que el BCE torni a retallar-los en la pròxima reunió, al juliol, i previsiblement esperarà a tenir més dades de cara a la trobada de setembre.

stats