La campanya revifa el debat dels peatges a Espanya
Brussel·les ratifica que el Pla de Recuperació preveu el pagament el 2024, però el desenllaç dependrà del pròxim govern espanyol
MADRIDLa campanya electoral ha revifat l'històric debat dels peatges a Espanya. Tot va començar amb el cara a cara entre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el del PP, Alberto Núñez Feijóo, per a les eleccions generals d'aquest 23-J. Feijóo li preguntava a Sánchez si "cobraria a totes les autovies d'Espanya" l'any 2024 i l'encara president li va contestar que no. Des d'aleshores, però, la pregunta de si l'any que ve aquestes carreteres tindran o no peatges no ha parat d'omplir titulars i, fins i tot, ha estat comentat per la Comissió Europea.
Aquestes són les claus de com s'ha arribat fins aquí:
L'Estat ha estudiat posar peatges?
Sí. El govern de Pedro Sánchez ha defensat en reiterades ocasions “un sistema de pagament per ús de la xarxa de vies d’alta capacitat”. Ho defensava l'exministre de Transports José Luis Ábalos i ho ha defensat la seva successora, l'actual ministra Raquel Sánchez. Tots dos sempre han apel·lat a un sistema que fos consensuat. No només amb sectors com el del transport: Ábalos va arribar a defensar un "consens polític". Es tracta d'una mesura que, en general, té poca acceptació social.
Què vol dir "pagament per ús"?
Durant mesos es va treballar en possibles opcions per establir aquest sistema de pagament per ús de les autovies. Com explicava l'ARA, es va estudiar aplicar una vinyeta a l’estil suís, amb la intenció d’evolucionar uns anys després cap a un model automàtic (amb càmeres i sense les tradicionals barreres) que cobri peatge als cotxes en funció dels quilòmetres que hagin recorregut.
Els estudis, però, no van arribar a bon port, fins al punt que el mes de juny del 2022 la ministra Sánchez va deixar en via morta la generalització dels peatges a tot Espanya. "Ara no es donen les bases", va dir. I en plena campanya, Sánchez ha tornat a desmentir aquest dijous que "el govern d'Espanya intenti [aplicar] un sistema de pagament per l'ús [de les autovies]".
El fet de fer marxa enrere també va tenir conseqüències en la llei que, a priori, havia d'incorporar la mesura (la llei de mobilitat i finançament del transport). Quan aquesta norma va fer el salt al Congrés de Diputats a finals de l'any passat, ja no incorporava cap article on es preveiés un sistema de pagament per l'ús d'aquestes infraestructures.
Hi ha un compromís amb Brussel·les?
Sí. El compromís es va entomar l'any 2021 en el marc del Pla de Recuperació espanyol vinculat als fons europeus antipandèmia. Per ser precisos, el component 1 del Pla recull que la llei de mobilitat i finançament del transport "preveu la possible articulació d'un mecanisme de pagament per l'ús de les carreteres estatals que podria implementar-se a partir de l'any 2024, buscant un acord social i polític". Una portaveu de la Comissió Europea ha ratificat aquest dijous que aquest és el compromís entomat.
I ara, què?
El desenllaç ja depèn del pròxim govern que arribi a la Moncloa. A priori, el Pla de Recuperació manté aquest compromís per a l'any 2024, però fonts del ministeri de Transports expliquen a l'ARA que s'estava renegociant la data amb Brussel·les. De fet, l'opció de poder modificar el Pla és viable. En tot cas, la mateixa Comissió Europea ha explicat aquest dijous que la mesura forma part de les fites vinculades al cinquè desemborsament dels fons i que serà aleshores quan "es discutirà". A més, fruit de l'avançament electoral, la llei ha quedat als llimbs i s'haurà de tornar a tramitar.
Què en deia el PP?
Malgrat que el PP ha criticat el plantejament del pagament per ús i ha dit que hi està "en contra", el cert és que el govern de Mariano Rajoy (PP) també va estudiar la idea. El 2018, abans de la moció de censura, l'aleshores govern de Rajoy va demanar diferents estudis a l'empresa estatal Ineco sobre el pagament per l'ús de carreteres i la possibilitat d'aplicar-lo a partir del 2021.
Sigui com sigui, la conservació de les carreteres d'alta capacitat (uns 12.000 quilòmetres a tot Espanya) suposa un cost econòmic que Espanya, però també Europa (els estats membres s'han decantat per diferents models), ha d'afrontar, i d'aquí la recurrència del debat.