El Montsià i la Ribera d'Ebre, cara i creu del rànquing del creixement econòmic el 2021

BarcelonaEl BBVA ha presentat aquest matí l'Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya, elaborat pel catedràtic d'economia de la UAB Josep Oliver. L'estudi mostra que "el creixement econòmic a Catalunya és fort, però encara insuficient per arribar als nivells del 2019", abans de la pandèmia. Segons explica Oliver, l'economia catalana va créixer un 5,8% el 2021, cosa que queda més de sis punts per sota de la contracció que va patir el 2020, quan va caure un 11,7%.

La millora de l’activitat el 2021 va ser generalitzada en tots els eixos territorials del país, però amb diferències importants a escala territorial: el creixement va ser més intens al Camp de Tarragona (7,4%), l’eix gironí (6,9%) i les comarques centrals (6,7%). Alhora, l'anuari recull creixements al voltant de la mitjana catalana al pla de Lleida (5,8%) i l’eix metropolità de Barcelona (5,5%), i menys avenços a les Terres de l’Ebre (5,1%) i les comarques de muntanya (4,2%).

L'explicació d'aquests desequilibris és que Tarragona i Girona són els territoris que més es van contraure el 2020 i, per tant, ara creixen més. Tot i això, també són els que tenen "més camí per córrer" i no recuperaran els nivells precovid fins al 2023. En canvi, Lleida (5,8%), les Terres de l'Ebre (5,1%), l'àrea metropolitana (5,5%) i les comarques de muntanya (4,2%) registren increments menors, però esperen igualar el PIB del 2019 aquest mateix any 2022.

El Montsià, líder absolut

Segons l'anuari, les comarques que van créixer més que la mitjana catalana es van situar, principalment, al nord-est del país. El Montsià (+9,8%), el Tarragonès (+9,1%), el Gironès (+7,7%), Osona (7,6%) i l'Alt Camp (7,5%) són les comarques més dinàmiques del 2021, impulsades pel retorn del turisme i la bona marxa de la indústria alimentària. 

L'economia catalana "fregarà" la recuperació econòmica postcovid aquest 2022, però no l'assolirà fins al 2023, any que estarà marcat pels "vents de cara forts" a causa de la inflació persistent i l'alça dels tipus d'interès. En aquest sentit, Oliver preveu que l'economia catalana entri en recessió tècnica el primer trimestre del 2023, però agafarà embranzida de l'abril, i tancarà l'any amb creixement. 

Ocupació de rècord

Oliver ha celebrat, d'altra banda, els bons nivells d'ocupació registrats els últims mesos i les eines que els governs han posat en marxa per frenar les conseqüències de la pandèmia en l'àmbit laboral. "Si alguna cosa ha demostrat la covid, és que a nivell ocupacional el país té instruments que impediran que una eventual recessió en alguns sectors es tradueixi en un augment important de la destrucció d'ocupació", ha explicat.

De fet, tot i que el conjunt de Catalunya encara necessitarà més temps per assolir les bones xifres prèvies a la pandèmia, en termes d'afiliació hi ha marge per ser més optimistes: els prop de 110.000 llocs de treball perduts el 2020 es van recuperar íntegrament el 2021, i l'economista anima a mantenir l'optimisme de cara al 2023.

Amb tot, la millora de l'ocupació no es distribueix de manera homogènia sectorialment. De fet, el sector manufacturer, les indústries tèxtils i de fabricació de material de transport van presentar pèrdues d’afiliats, mentre que van millorar les d’alimentació, fusta i paper, química, farmacèutica, plàstics, minerals no metàl·lics, informàtics i electrònics i maquinària. Alhora, en l’àmbit dels serveis privats destaca la caiguda de l’afiliació a les activitats financeres (-1,4%), mentre que van créixer amb certa intensitat al sector d’indústries de la informació (7,4%), serveis a empreses (6,9%), hostaleria (4,7%), activitats artístiques i recreatives i altres serveis (2,6%), immobiliàries (2,3%), comerç (2,1%) i transports (1,5%); finalment, en els serveis públics o parapúblics l’educació i la sanitat van créixer amb força, amb un augment en conjunt del 4,3%.

Els serveis empenyen el VAB

A tot Catalunya, el creixement del valor afegit brut (VAB) s'explica per la recuperació del sector serveis (+6,3%), marcat pel fort "però encara insuficient" creixement del turisme internacional. Les pernoctacions hoteleres van registrar marcades diferències territorials amb forts avenços a la Costa Daurada (158%) i de la demarcació de Barcelona (105%) i a la capital catalana (85%), i amb increments menors als Pirineus (9%). De fet, els llocs de muntanya i turisme a l'aire lliure van atreure més visitants el 2020, quan les restriccions per la pandèmia encara eren molt presents.  

Alhora, l'agricultura va créixer un 2,9% amb forts avenços al vi i raïm, fruita fresca, seca i cítrics; mentre que la indústria va avançar un 5,3%, amb un notable increment de les manufactures. Pel que fa a la construcció, es va registrar un increment de l'1,6%, molt inferior a l'augment de l'afiliació (+4,9%).