La Cambra també millora les previsions de creixement econòmic, però alerta: "No tot va tan bé"

BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona s'ha afegit a la resta d'institucions econòmiques i als governs català i espanyol i ha incrementat la previsió de creixement de l'economia per al 2024. Malgrat la millora i les bones perspectives de l'economia catalana –amb una evolució molt millor que la mitjana europea–, la institució empresarial també ha enviat un missatge de cautela enmig de les bones dades: "No tot va tan bé", ha assegurat el cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira.

Concretament, l'ens cameral ha incrementat mig punt el seu pronòstic de creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) de Catalunya per al 2024 respecte a les últimes previsions, publicades el maig passat: del 2,5% al 3%. Pel que fa al 2025, manté la taxa prevista en el 2,4%. En tots dos casos, es tracta de xifres molt superiors a les previstes per al conjunt de la zona euro, on la majoria d'institucions esperen creixements propers a l'1%. "Hem de tenir una mirada positiva: Catalunya serà una de les economies que experimentarà un avenç més robust del PIB a Europa", ha celebrat el president de la Cambra, Josep Santacreu.

L'augment de la previsió de la Cambra arriba justament l'endemà que l'FMI també apugés el seu pronòstic respecte a l'economia espanyola i la setmana després que ho fes la Generalitat sobre l'economia catalana. Aquests bons auguris sobre l'evolució de l'activitat econòmica a Catalunya es deuen, sobretot, al fet que enguany el sector exterior en general, i el turisme en particular, han estat "més forts" del previst inicialment, segons Rovira, cosa que s'ha vist una vegada s'ha acabat la temporada d'estiu. Tot això, ha destacat, malgrat el fet que "no hem tornat a arribar a màxims de despesa turística d'abans de la pandèmia".

També les exportacions han avançat amb força. "Les exportacions de béns es disparen en valor [aquest any], però continuen perdent volum", ha dit Rovira. Això pot ser per dos factors: el primer, "molt positiu", seria que s'exportin productes de més qualitat i, per tant, més cars, mentre que el segon seria que l'encariment dels costos productius, especialment la compra de gas i petroli, hagi obligat les empreses catalanes a vendre a l'estranger a preus més elevats.

Així mateix, la tercera pota del creixement enguany és el consum públic, que és la despesa de les administracions amb impacte directe, com ara en educació, però que no inclou, per exemple, prestacions com les pensions. En els pròxims dos anys, tanmateix, la Cambra espera que el consum públic perdrà pes en favor del consum de les famílies. "L'ocupació va molt bé i el que més impulsa el consum és l'ocupació. Quan la gent té feina consumeix més", ha dit Rovira. A més, les dades apunten a una millora dels sous reals dels treballadors els últims anys, tot i la inflació persistent els últims dos anys, cosa que pot afavorir encara més el consum de les llars.

Optimisme moderat

Malgrat les bones dades, Rovira creu que cal evitar el "cofoisme" perquè, des del final de la covid, Catalunya experimenta essencialment un "creixement extensiu", basat en l'expansió demogràfica, i no pas intensiu, és a dir, basat a incrementar el valor afegit de la producció. "El fet que el creixement del PIB estigui al 3% està molt bé, però seria millor que creixéssim en PIB per persona, i perquè això passi cal augmentar la productivitat", ha indicat Rovira, que creu que "hi ha deures per fer" en aquest aspecte. "És el moment de fer els deures, perquè sense un creixement intensiu tindrem dificultats", ha afegit Santacreu.

En aquest sentit, Rovira assenyala la inversió com un element indispensable per obtenir les millores productives al conjunt de l'economia que permetrien tenir un creixement més sòlid i, per tant, sostenible a llarg termini. L'economista ha apuntat que des de fa més d'una dècada les taxes d'inversió productiva de Catalunya –també al conjunt de l'Estat– estan per sota de la mitjana europea si es mesuren en inversió per persona ocupada (l'indicador habitual). En els últims anys han millorat, però es mantenen per sota perquè, durant la sortida de la crisi financera del 2008, empreses, famílies i administracions a Espanya van haver de dedicar una part dels guanys a rebaixar els alts nivells de deute contrets a principis dels 2000, quan en un altre context aquests diners s'haurien dedicat a inversions.

En això, la Cambra envia un missatge optimista. "La inversió és un tema clau i hi ha notícies bones", ha apuntat Rovira. En primer lloc, per la millora general de la confiança empresarial i, en segon lloc, per les perspectives de retallades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu, que facilitaran a les empreses l'accés al crèdit: "Això fa animar la inversió productiva", ha explicat Rovira. A més, els fons europeus Next Generation també són un impuls. "Hi ha molta inversió que ara està en marxa, però que no veurem fins al 2025 o 2026 o més enllà".

Sobre les millores productives, la Cambra apunta al paper "crucial" de la indústria, sobretot la manufacturera. Mentre que la productivitat a Catalunya va augmentar un 19,6% entre el 2000 i el 2022, al sector industrial la millora va ser del 65,7%, tot i que s'ha estancat des del 2019. A més, el pes de les exportacions catalanes sobre el total d'exportacions de la zona euro ha crescut, cosa que Rovira qualifica d'"èxit". En aquest sentit, doncs, la indústria catalana no pateix "l'anèmia" que afecta països com Alemanya, però en els últims anys ha deixat de convergir en productivitat amb la resta d'Europa.