La Cambra confia que l'economia catalana s'enlairi a partir de l'estiu

BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona espera un 2024 en què l'economia catalana anirà "de menys a més", en paraules del seu president, Josep Santacreu. L'ens pronostica que el primer semestre estarà marcat encara pels elevats tipus d'interès, la inflació i les tensions geopolítiques que afectaran el sector exterior, però que a partir de la segona meitat de l'any l'economia es tornarà a enlairar davant d'una previsible reducció del cost del crèdit.

Així, l'ens empresarial ha incrementat una dècima la seva previsió de creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya per al 2023, del 2,3% al 2,4%. La xifra oficial la coneixerem aquest divendres quan la publiqui l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. Per al 2024, la Cambra manté el seu pronòstic de creixement d'un 1,8%.

Les raons que expliquen aquesta reactivació de l'economia a mesura que avanci l'any són diverses, segons les estimacions de la institució. Un dels elements clau a tenir en compte és que, previsiblement, els bancs centrals aniran retallant els tipus d'interès a partir de la primavera o estiu –així ho va deixar entreveure recentment la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde–, de manera que es produirà un abaratiment general dels préstecs.

"Una política monetària més relaxada possibilitaria una reactivació al segon semestre", ha assenyalat el cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, en especial per a "una economia tan oberta com la catalana, després de "perdre pistonada" durant els primers mesos de l'any. Així i tot, ha assegurat que "en absolut es pot parlar d'un clima recessiu".

Malgrat l'optimisme, Rovira ha identificat dos grans riscos: les tensions geopolítiques, sobretot al Pròxim Orient, i la persistència de la inflació que eviti una baixada de tipus per part dels bancs centrals.

Consum i turisme sòlids

Aquesta caiguda del cost del crèdit ha de tenir un impacte directe en les exportacions de béns, que han de seguir a l'alça després d'un 2023 amb un fort creixement. Malgrat això, el context internacional –sobretot l'afebliment de la zona euro i la Xina– ha frenat l'evolució del sector exterior català els últims mesos i ho continuarà fent almenys en els primers estadis del 2024.

La Cambra també espera que els serveis, que inclouen el turisme, "es mantinguin en creixement" enguany, malgrat que aquest sector ja ve d'"un període de recuperació esplèndid" els últims dos anys. En aquest àmbit, Rovira ha destacat com a element positiu l'increment tant del nombre de turistes com de la despesa per turista.

En aquest sentit, el consum privat, que representa el 60% del PIB català, serà un dels elements que estiraran el carro del creixement, gràcies a la caiguda dels interessos. Que els crèdits siguin més barats afavoreix les compres de béns de consum duradors o de serveis com les vacances, però també hi té a veure la solidesa del mercat de treball, on es continua creant ocupació fins a nivells rècord: "Quan la gent té feina pot consumir, perquè té confiança", ha explicat Rovira.

A més, en els últims mesos els sous han crescut a un ritme més alt que els preus, cosa que permet als treballadors guanyar poder adquisitiu i també fomenta un creixement del consum.

Inversió i productivitat

El tercer punt a tenir en compte per explicar el creixement del 2023 i el previst per al 2024 és la inversió. Un dels elements més importants per al creixement dels últims anys, quan ha crescut considerablement.

D'una banda, la inversió en construcció s'ha vist reforçada per la construcció d'habitatge, però la Cambra destaca que la rehabilitació no ha crescut tant com s'esperava, particularment perquè és un sector que tenia esperances en l'arribada dels fons europeus Next Generation.

Sobre aquestes partides, Rovira ha dit que és massa aviat per treure conclusions sobre el seu impacte en l'economia, perquè hi ha períodes de temps llargs des que es liciten els fons fins que s'executen realment. En aquest sentit, ha destacat la licitació avançada de molts projectes, sobretot inversions en obres públiques i alguns programes, com el kit digital, però ha recordat que encara no s'han plasmat en una entrada de diners i una inversió que doni fruits.

"La inversió en construcció va caure el 2021 per un increment de costos importantíssim", ha indicat Rovira. Després "s'ha anat recuperant, però mai ha recuperat el nivell d'abans de la pandèmia", ha afegit. En canvi, la inversió productiva –en maquinària, recerca, patents o elements similars– es va recuperar després del covid, però "el 2022 va començar a declinar", un fet que pot afectar el creixement a curt termini però alhora reduir de nou la productivitat a llarg termini.

Sequera a Catalunya

Sobre la declaració de la fase d'emergència per la sequera a Catalunya, el president de la Cambra ha lamentat que tant les administracions com el conjunt de la societat no han sabut encarar el problema a temps: "No hem après les lliçons", ha dit.

"Hi ha un dèficit de manca de decisions i inversions. Portem un retard de més d'una dècada", ha opinat Santacreu. "Estem en una situació d'urgència", ha afegit, per la qual cosa ha reclamat "el màxim compromís per fer front al problema" per part d'empreses, societat civil i administracions.