Calviño i Mas, unides contra el 'decadentisme'

BarcelonaLes dues responsables d'Economia dels governs català i espanyol, Natàlia Mas i Nadia Calviño, han defensat aquest dijous les seves respectives gestions al Cercle d'Economia, on han rebatut la nota publicada set dies abans de les eleccions municipals per l'entitat empresarial, en la qual expressava "preocupació" pel que considera un estancament econòmic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

En l'última jornada de la reunió anual del Cercle, celebrada al luxós hotel W de Barcelona, les dues polítiques han parlat en moments diferents, però amb un missatge similar: les anàlisis del Cercle sobre la situació de l'economia no s'ajusten a la realitat. La nota del Cercle d'Economia del 22 de maig parlava d'un "empobriment" i un "declivi relatiu" de Catalunya respecte de la resta de l'Estat i Europa, però també que Espanya "està estancada respecte d'Europa", cosa que no coincideix amb els discursos de la Generalitat ni del govern estatal.

"L'economia catalana avança en bona direcció. No és un missatge que sentim gaire", ha declarat durant la seva intervenció la consellera d'Economia de la Generalitat, que ha criticat els "discursos a vegades apocalíptics", en referència velada a la nota del Cercle. "Hi ha altaveus a qui els agrada dir que anem malament. S'ha d'acabar el temps de derrotisme que no aporta res", ha afegit Mas.

Mas ha dit que la prova que l'economia catalana no pateix una decadència és la inversió estrangera, que es troba en xifres rècord, amb casos recents com l'empresa de fusteria austríaca Kronospan, la tecnològica nord-americana Cisco, el fabricant coreà de components de bateries elèctriques Iljin i un centre de recerca de la farmacèutica AstraZeneca. Així mateix, la consellera ha destacat que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) ja és un 1,7% superior als nivells d'abans de la pandèmia –el PIB espanyol encara no hi ha arribat–, i que les taxes de creixement de l'economia catalana "doblen la mitjana de l’Estat i multipliquen per deu la de la zona euro". Segons Mas, doncs, l'economia catalana pot encarar el futur amb "un optimisme exigent" i "ha de mirar més a Europa, més al món i menys a Madrid".

Calviño també presumeix de gestió

Per la seva banda, la vicepresidenta econòmica ha conversat amb el president del Cercle, Jaume Guardiola, poques hores després de la seva trobada amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Guardiola ha expressat "un cert vertigen" davant d'una nova convocatòria d'eleccions generals, que ha descrit com una font d'"incertesa". "Unes eleccions és el que menys vertigen ha de fer a qualsevol. El bon funcionament de les institucions democràtiques implica que regularment els ciutadans siguin cridats a les urnes", li ha replicat Calviño.

Com Mas, Calviño també ha citat un seguit de bones dades que, a parer seu, demostren que els discursos negatius no tenen cap base. "El balanç de la gestió és clarament positiu", ha conclòs la ministra. També ha recordat que el mercat laboral ja frega els 21 milions de treballadors afiliats a la Seguretat Social en un moment en què Espanya és un dels estats de la Unió Europea on els preus creixen menys. Calviño ha recordat que la moderació dels preus es deu sobretot a l'aprovació de l'excepció ibèrica, cosa que ha comportat que les famílies espanyoles paguin una factura de la llum notablement més baixa que a la resta d'estats europeus.

Calviño també ha tret dades sobre exportacions, que tant a Catalunya com a Espanya s'han disparat recentment en bona part gràcies a les vendes a l'estranger del sector tecnològic i de serveis a empreses, capgirant així la tendència de fa pocs anys, quan l'entrada de diners de l'exterior es devia al turisme i a l'exportació de béns de baix valor afegit.

Malgrat la insistència de Mas i Calviño sobre la bona marxa de l'economia, totes dues també ho han aprofitat per tirar-se dards. Mas ha recordat el "dèficit crònic" d'inversions estatals, que costa a Catalunya "entre 18.000 i 20.000 milions d’euros anuals," i ha esmentat que el govern espanyol va ajornar fins al setembre la publicació de les dades sobre aquest tema, prevista inicialment per ahir. Per la seva banda, Calviño ha assegurat que el Procés va provocar que Catalunya no aprofités els anys de creixement posteriors a la pandèmia, i ha tret pit de la "política de reconciliació" duta a terme per l'executiu de Pedro Sánchez des del 2018.

"Rescat" públic al sector privat

Les dues polítiques també ha coincidit a reivindicar el rol de les seves respectives administracions en la recuperació i el paper conciliador que han tingut amb el món empresarial. "La nostra política no pot haver sigut més de centre, no crec que hagi sigut extremista", ha dit Calviño, i per a Mas la Generalitat ha estat clau per aconseguir un canvi de model econòmic basat en les exportacions, la tecnologia i la reindustrialització, molt diferent del que es va fomentar durant dècades.

En aquest sentit, Calviño ha anat més enllà i ha recordat la crisi financera del 2008, quan durant els anys previs es va disparar l'endeutament dels governs, però també de famílies i empreses, comparant-ho amb la crisi derivada del covid: "En aquesta ocasió, el palanquejament [endeutament en argot financer] no l'ha acumulat el sector privat perquè el sector públic l'ha rescatat", ha recordat la ministra a l'auditori, ple d'empresaris, en referència als crèdits ICO, els ERTO i altres ajudes aprovades pel govern durant la pandèmia i després per la crisi de preus. "Això sí que fa vertigen", ha afegit.