El bucle del finançament: Catalunya va passar de la tercera a la desena posició el 2022 després de redistribuir els recursos

MADRIDLes dades del sistema de finançament de l'any 2022 tornen a posar damunt la taula un escenari enquistat des de fa anys: mentre que Catalunya va ser la tercera comunitat a aportar més recursos per habitant al sistema de finançament, es va situar a la cua quan aquests recursos es van redistribuir. En concret, el Principat va aportar 3.565 euros per persona el 2022, però va caure fins al desè lloc en recursos per habitant (3.264 euros), segons dades publicades pel departament d'Economia aquest divendres i elaborades a partir de la informació sobre la liquidació del 2022 que té previst publicar el ministeri d'Hisenda avui mateix. La Generalitat calcula que, si es té en compte el cost de la vida, Catalunya cauria fins a la catorzena posició, només per davant de Madrid, amb 3.043 euros per habitant.

Precisament, la Comunitat de Madrid va tornar a ser la primera comunitat a aportar més recursos per habitant (4.328 euros) al sistema, mentre que se situa en onzena posició en termes de menys ingressos a rebre per persona (2.872 euros). I també les Illes Balears, que van aportar 3.677 euros per habitant (la segona que més aporta), però van rebre 3.312 euros (la novena). En tots tres casos es va aportar més que la mitjana de l'Estat. A tall d'exemple, si la mitjana del sistema és un valor de 100, l'aportació de recursos per part de Madrid deixa la comunitat amb un valor de referència de 142, i a Catalunya de 117. En el cas dels recursos que es van rebre, l'escenari és contrari, és a dir, Catalunya i Madrid reben menys que la mitjana del sistema (si la mitjana és 100, el seu valor se situa en 97 i 96 respectivament).

"És un resultat desfavorable que es repeteix cada any des del 2010", denuncien des de la Generalitat. Tot plegat, però, s'accentua si s'observen el poder adquisitiu o el cost de vida. Aquest és un càlcul que fa la Generalitat a través del departament d'Economia, però no el ministeri d'Hisenda, i neix de la reivindicació del Govern del fet que el sistema de finançament autonòmic de règim comú, és a dir, el model comparteixen totes les comunitats menys el País Basc i Navarra, tingui en compte aquest element. El model s'hauria d'haver actualitzat l'any 2014.

Això ha portat alguns territoris a denunciar el fet que no es compleix el principi d'ordinalitat, és a dir, que després de fer les aportacions al sistema la comunitat queda en una posició relativament pitjor a l'hora de rebre els recursos. Això, però, ha de trobar l'equilibri amb una de les altres potes del model: la solidaritat. Com ha explicat l'ARA, entre els acadèmics hi ha consens en el fet que les comunitats amb més múscul solen acabar aportant més recursos. El conflicte, però, apareix quan el que es rep no és suficient per cobrir la despesa bàsica i s'acaba generant infrafinançament. "Que una comunitat rica aporti [més] passa aquí [a l'Estat] i a tot arreu. La qüestió és la relació entre el que s'aporta i el que es rep, i si una [cosa] és excessiva i l'altra suficient", recordava l'economista Núria Bosch, en una conversa recent amb aquest diari.

Infrafinançament

Ara bé, si s'observen les dades del departament d'Economia, aquestes tres comunitats no són les que surten més malparades pel que fa als recursos que reben. El País Valencià (3.054 euros per habitant), Múrcia (3.087 euros) i Andalusia (3.123 euros) són els tres territoris que menys recursos reben en comparació a la mitjana del sistema. La diferència és que en aquests tres casos es tracta de comunitats que reben més del que aporten, mentre que Madrid, Catalunya i Balears perden recursos. Això deixa una foto fixa que ha estat titllada "d'arbitrària" per alguns economistes. El fet és que, entre el que reben aquestes comunitats més mal finançades i el que reben les més ben finançades (molt per sobre de la mitjana del sistema), la diferència arriba a ser de més de 1.000 euros amb territoris com Cantàbria (va rebre 4.215 euros per habitant i en va aportar 3.175).

"Una altra ineficiència del model és que funciona amb un sistema de bestretes i liquidacions complex i poc transparent, en què el ministeri d’Hisenda estima la recaptació de cada territori i els imports reals no es liquiden fins dos anys després", afegeixen des de la conselleria que dirigeix Natàlia Mas.

Sense reforma a la vista

Les dades del sistema de finançament del 2022 es coneixen en un moment en què el PSC i ERC estan negociant la possible investidura de Salvador Illa com a president del Govern. Una de les claus que pot desencadenar un acord són, precisament, els avenços pel que fa al finançament "singular" que reclamen els republicans. La proposta, però, que el Govern de Pere Aragonès va posar damunt la taula té moltes línies vermelles per als socialistes. Al seu torn, Illa s'ha obert a explorar, precisament, la millora de l'ordinalitat, i María Jesús Montero (PSOE), vicepresidenta primera i titular del ministeri d'Hisenda, ja mira cap a un desplegament de l'Estatut.