Brussel·les revisa les regles fiscals: més flexibilitat i més sancions

Brussel·les / MadridDesprés de mesos d'estira-i-arronses entre els Vint-i-set, la Comissió Europea ha proposat aquest dimecres al matí la reforma de les regles fiscals. Tal com demanaven alguns dels estats membres més endeutats, com Espanya, França i Itàlia, l'executiu comunitari plantejarà que cada país pugui tenir el seu propi pla de reducció del deute negociat amb Brussel·les. "Volem reforçar l'apropiació estatal de les decisions econòmiques i, al mateix temps, incorporar-les en un nou marc comú", ha assenyalat el comissari europeu d'Assumptes Econòmics en roda de premsa.

Ara bé, les sancions buscarien castigar reputacionalment els governs incomplidors –els ministres de Finances, per exemple, haurien de passar a donar explicacions al Parlament Europeu– i serien més automàtiques. És a dir, segons fonts comunitàries, "els estats podrien negociar menys que fins ara" el càstig que se'ls imposa per mirar de reduir-lo o evitar-lo en cas que no respectin el que han acordat amb la Unió Europea.

Les sancions també serien d'una quantia "molt més baixa" per garantir que es poden aplicar "més sovint" i no siguin "una bomba atòmica que, per motius evidents, no s'acaba tirant mai". De fet, fins abans de la pandèmia Brussel·les preveia una sanció predeterminada per als estats incomplidors d'un 0,2% del seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), que no es va arribar a atrevir a aplicar mai tot i les constants amenaces i els motius per fer-ho en diferents situacions.

Tanmateix, tal com demanava Alemanya i els Països Baixos, el que no canviarà serà l'obligació de les administracions estatals de reduir el dèficit per sota del 3% i el deute públic per sota del 60%. D'aquesta manera, els estats membres haurien de tornar a complir les regles fiscals (a partir del 2024, si la Comissió Europea i els Vint-i-set arriben a un acord) amb aquests percentatges després que durant la pandèmia del covid i l'inici de la guerra d'Ucraïna es congelessin de forma temporal.

Beneficis per a Espanya, Itàlia i França

La novetat més important que inclou Brussel·les és que els estats que tenen més d'un 60% de deute públic no hauran de reduir-lo per força cada any un 5%. Això beneficiaria, esclar, els països que durant la pandèmia del covid s'han endeutat molt per alleugerir les conseqüències econòmiques de les restriccions imposades. Per exemple, Espanya, que ara mateix té un deute del 116% del PIB. Així, cada estat podrà negociar els seus plans de deute –que també hauran de comptar amb el vistiplau definitiu dels Vint-i-set– i ajustar-los a la seva situació econòmica. Com Espanya, també se'n beneficiarien França i Itàlia, que mantenen un deute públic del 98,1% i el 134,8%, respectivament.

A més, els plans també serien plurianuals i, de forma predeterminada, tindrien una durada de quatre anys. Ara bé, els estats que ho necessitin podrien allargar aquest període entre quatre i set anys més a canvi de comprometre's a dur a terme les reformes que la Unió Europea consideri adequades i urgents. En aquest sentit, Brussel·les pretén controlar de més a prop el compliment dels plans de la reducció del deute i els estats haurien d'informar anualment que estan respectant les normes fiscals comunitàries. També vol que les autoritats fiscals de cada país avaluïn les propostes dels plans de cada estat per eixugar el deute i que n'analitzin la viabilitat i el compliment. En el cas espanyol l'organització que s'encarregaria de vigilar-ho seria l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

La posició espanyola

Per al govern espanyol la negociació de les regles fiscals és primordial. Espanya, com la resta d'estats del sud, és un dels més afectats per les normes fins ara vigents i el seu poc marge de maniobra. L’acostament de posicions l’abril passat amb els Països Baixos, un dels estats membres més alineats amb l'ortodòxia econòmica, va ser un èxit per a l’executiu, que veu amb preocupació el canvi de to dels últims dies. De fet, el govern neerlandès ja va ser un dels murs més complicats de saltar durant el disseny dels fons europeus. A més, fonts governamentals tenen molt present que Alemanya també ha endurit el to. 

El govern espanyol sempre ha abanderat la flexibilització i adaptació de les regles fiscals a les diferents situacions dels estats membres. Fonts de l’executiu de Pedro Sánchez són conscients que la negociació amb la Comissió Europea va per llarg i durarà fins a l’any que ve, i destaquen que més enllà de les xifres que s’estipulin també serà important quines despeses seran excloses a l'hora de complir els límits aprovats. Ara bé, de moment la Comissió Europea rebutja, per exemple, que les inversions en transició energètica o digitalització deixin de comptabilitzar en aquest sentit.

Amb tot, cal recordar que la reactivació de les regles fiscals comunitàries no només implicaria que entrarien altra vegada en vigor els objectius de dèficit i deute de l’Estat, sinó també els de les comunitats autònomes i els ajuntaments. Per aquest motiu, conscient que la barra lliure s’acabarà tard o d’hora, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sempre ha demanat “prudència”.