Brussel·les torna a revisar a l’alça el creixement d’Espanya i rebaixa el del conjunt de l'eurozona
Alemanya decreixerà un 0,4% el 2023 i frena el creixement del global de la zona euro, que es queda en el 0,8%
Brussel·lesBrussel·les ha tornat a revisar les previsions de creixement d'Espanya a l'alça i calcula que serà la gran economia de la Unió Europea que augmentarà a un ritme més ràpid. Segons les estimacions de la Comissió Europea, el producte interior brut (PIB) espanyol creixerà fins a un 2,2% el 2023, tres dècimes més del que el mateix executiu comunitari havia previst. "L'economia espanyola va registrar un molt bon rendiment durant la primera meitat de l'any i va sobrepassar les expectatives de la primavera", ha assenyalat en roda de premsa el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni.
Les bones previsions d'Espanya contrasten amb les d'Alemanya, que és el motor industrial i econòmic del bloc comunitari. El PIB germànic decreixerà aquest any un 0,4%, sis dècimes menys del s'havia estimat anteriorment, i alentirà el creixement global de l'eurozona, que es queda en el 0,8%, tres dècimes menys del calculat prèviament. Tot i això, segons la Comissió Europea el pitjor moment de l'economia alemanya ja ha passat i lentament s'anirà recuperant, fins al punt que es preveu que el 2024 ja registri un creixement de l'1,1%.
També han patit dues grans revisions a la baixa Itàlia i els Països Baixos, la tercera i la cinquena economia més importants de l'euro. El PIB italià només augmentarà un 0,9% el 2023, tres dècimes menys del previst, i el PIB neerlandès creixerà gairebé un punt i mig menys del que s'havia estimat i es quedarà en el 0,5%. D'altra banda, França aguanta millor el sotrac i creixerà un 1% enguany i un 1,2% l'any que ve.
En aquest sentit, Gentiloni ha constatat que Espanya –la quarta economia de la Unió Europea– es troba en una situació econòmica "millor" que la majoria de països de la moneda única, "tant en perspectives de creixement com pel que fa a la inflació", i ha assegurat que no el preocupa que el govern espanyol es trobi en funcions i amb la possibilitat d'una repetició electoral. "Bèlgica va estar un any i mig amb un govern en funcions", ha comparat el comissari d'Economia.
Tot i això, la Comissió Europea també estima que el creixement de l'economia espanyola vagi a menys a partir d'aquest segon semestre per "un impuls més baix del sector turístic, una activitat econòmica més feble amb els principals socis comercials i unes dinàmiques més suaus del mercat de treball". L'informe destaca que el primer semestre d'Espanya ha sigut "robust", cosa que explica la revisió a l'alça de les previsions de creixement, però adverteix que l'activitat econòmica ja es va començar a moderar al juliol i creu que ho continuarà fent "almenys durant la primera meitat del 2024". De fet, les previsions de creixement d'Espanya per al 2024 són una dècima menys del que prèviament Brussel·les havia pronosticat, un 1,9%.
En tot cas, la vicepresidenta del govern espanyol i ministre d'Economia, Nadia Calviño, ha celebrat la revisió a l'alça de les previsions de creixement per a Espanya i que sigui la gran economia europea que "més creixi el 2023 i amb la inflació més baixa". També ho ha aprofitat per treure pit i reivindicar la política econòmica del seu executiu. "Funciona i ens permet afrontar amb confiança el complex moment actual d'alentiment, tant a escala europea com internacional", ha assenyalat en un vídeo difós als mitjans.
La inflació, a la baixa
Espanya també és la gran economia amb les millors xifres en matèria d'inflació. Els preus de consum a l'Estat creixeran un 3,6% el 2023, quatre dècimes menys del previst, gràcies en gran part a una disminució important dels preus de l'energia. I el 2024 augmentaran encara en un 2,95%. Pel que fa a la inflació subjacent –evolució dels preus sense els elements més volàtils com l'energia i els aliments frescos–, baixarà de manera més gradual perquè el contagi dels alts preus de l'energia ha perdurat durant el primer semestre del 2023.
Alemanya també serà la gran economia que patirà aquest any un increment de preus més elevat, un 6,4%, seguida de França (5,6%) i Itàlia (5,9%). Al global de l'eurozona, encara que la Comissió Europea hagi revisat les previsions sobre inflació a la baixa, també s'incrementaran un 5,6%. El 2024, en canvi, ja es preveu una reducció de la inflació més important als països de la moneda única, fins al 2,8%. Tot i això, encara es mantindrà per sobre del 2%, el percentatge al qual vol arribar el BCE amb l'agressiva pujada de tipus d'interès i el consegüent encariment del crèdit.