Brussel·les preveu que els fons covid contribueixin a augmentar el PIB d'Espanya un 3,5%

Brussel·lesEspanya serà un dels estats membres que rebrà més finançament de la Unió Europea a través dels fons per potenciar la recuperació econòmica postpandèmia. Brussel·les preveu que les ajudes contribueixin a augmentar un 3,5% el producte interior brut (PIB) de l'Estat el 2026, una xifra molt per sobre de la mitjana europea, l'1,4%. Només en sortirà més beneficiada l'economia de Grècia, que pot créixer 4,5 punts, i la de Croàcia (+4).

En aquest sentit, el comissari d'Economia europeu, Paolo Gentiloni, ha qualificat la iniciativa d'una "història d'èxit", tot i que ha admès que el desplegament en alguns estats l'any passat es va retardar i s'ha obert a ser "més flexibles" a l'hora d'avaluar i revisar els plans d'aplicació. Però en cap cas s'ha mostrat disposat a allargar el termini màxim d'execució d'aquest finançament, tal com demanen alguns estats membres.

L'informe publicat aquest dimecres per la Comissió Europea també destaca la reforma del mercat laboral que ha dut a terme Espanya i assegura que ha complert amb els seus objectius d'augmentar el nombre de contractes indefinits i reduir els temporals o de durada determinada. Això sí, constata que a Espanya, que és el país amb més atur de la UE (el 13%), hi continuen havent "problemes estructurals subjacents".

Més implicació dels governs regionals

Brussel·les també ha recollit el guant de la reivindicació que li han traslladat algunes administracions regionals de la Unió Europea, com ara la Generalitat. El comissari d'Economia ha demanat als estats membres que hi "impliquin més" els governs regionals i els agents socials i ha subratllat que hi ha regions que volen "aprofundir en la implementació dels fons".

Tot i això, tal com va denunciar la Generalitat amb catorze regions més de tot el bloc europeu a la iniciativa Regions per a la recuperació d'Europa, Catalunya només ha gestionat directament un 5% del conjunt dels fons de recuperació que ha rebut l'Estat. En aquesta línia, el Govern es queixava especialment en la seva implicació en l'apartat d'energia dels fons postcovid, que qualifica de "nul·la", i demana més "col·laboració" del govern espanyol.