Brussel·les posa fi a la barra lliure de despesa dels estats pel covid

Brussel·lesS'ha acabat la barra lliure. La Comissió Europea ha anunciat aquest dimecres que els estats membres hauran de tornar a complir amb les regles fiscals després de tres anys d'estar suspeses de manera excepcional per la pandèmia del covid, i els governs hauran de presentar a l'abril els seus plans per reduir el dèficit per sota del 3% a tot estirar el 2026 i disminuir el deute fins a com a màxim el 60% del producte interior brut (PIB) del país. "Va ser una decisió inèdita per a un moment sense precedents [...]. Però creiem que ara és el moment d'aixecar la clàusula, ja que l'economia europea s'ha recuperat i ha superat els nivells prepandèmia, i ha deixat enrere la fase més aguda de la crisi dels preus de l'energia", justifica el text presentat pel comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, i el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis.

En aquest sentit, Brussel·les insta els estats membres amb "un deute substancial o moderat", com Espanya, a no començar a treballar per complir amb les normes fiscals just abans que tornin a entrar en vigor i que ja a "mitjà termini" es comencin a estrènyer el cinturó i "mantinguin nivells prudents" de despesa pública. En tot cas, els comissaris han assegurat que les normes de reducció del deute, que encara s'han d'acabar de discutir i perfilar, seran menys estrictes que abans de la pandèmia i es tindran en compte les especificitats de cada estat membre. "No tindria sentit reactivar les normes com si no hagués passat res, obviant la nova realitat postpandèmica i que hi ha una guerra en curs a Europa", diu el document de l'executiu comunitari.

Dombrovskis també ha aclarit que a partir d'ara, tal com es preveu que acordin finalment els estats membres, seran els diferents governs els que proposaran la seva pròpia senda fiscal i la Comissió Europea es limitarà a avaluar-les tenint en compte un conjunt d'"orientacions fiscals específiques" que farà públiques el maig que ve, just després que els estats presentin els seus plans.

D'altra banda, segons El País, l'executiu comunitari també ha presentat una proposta als estats membres, que la discutiran el 14 de març, per permetre que els països puguin renegociar els plans fiscals amb la Comissió Europea després de cada canvi de govern. Així, es voldrien evitar episodis similars al que es va viure quan el 2015 Alexis Tsipras va entrar a l'executiu grec. A més, Brussel·les també tindrà en compte a l'hora d'avaluar els plans fiscals dels estats el que es gasten en defensa i el que inverteixen en transició digital i mediambiental.

Espanya calcula complir amb la reducció del deute

De moment, Espanya, com molts altres estats membres, està incomplint els límits que tornarà a imposar Brussel·les. L'Estat va tancar el 2021 amb un dèficit del 6,8% del PIB i el govern espanyol estima que aquest 2022 caigui fins al 5%, el 2023 al 3,9% i el 2024 al 3,3%. Tanmateix, la ministra d'Hisenda estima que el 2025 quedaria per sota del 3%, al 2,9%, un any abans del que requerirà la Comissió Europea.

La bretxa, però, entre el que diuen les normes europees i el que passa a l'Estat la marca el deute públic. Segons les últimes previsions del govern central, aquest es mantindrà per sobre del 100% del PIB fins al 2025, que arribaria al 109,7%. L'any 2021 l'Estat va acabar amb un deute públic del conjunt de les administracions del 118,4% fruit de la despesa per fer front a la pandèmia.

Menys ajudes energètiques

Una de les mesures que Brussel·les reclama als estats és la retirada a poc a poc de les ajudes públiques que s'han llançat durant aquest darrer any per ajudar les famílies i les empreses a fer front a la crisi energètica. A més, si els preus es tornen a disparar, la Comissió Europea vol que els governs no apliquin ajuts generals, com pot ser la rebaixa de l'IVA del gas i de la llum, i aprovin subvencions més concretes destinades a les cases i a les companyies més vulnerables. "Els governs han d'aplicar polítiques fiscals prudents, protegir la inversió pública i eliminar gradualment les mesures de suport energètic, començant per les que són menys selectives", ha assenyalat Gentiloni.