Brussel·les manté Espanya com la gran economia que més creix de l'eurozona
La Comissió Europea dona marge fiscal a l'Estat per afrontar l'impacte de la DANA al País Valencià
Brussel·lesEspanya es manté com el principal impuls de l'economia de l'eurozona. Brussel·les ha apujat aquest divendres 0,9 dècimes les previsions de creixement econòmic de l'Estat per al 2024, fins al 3%, i la manté com la gran economia dels països de la moneda única que creix més. També superarà, i amb escreix, estats membres com Alemanya i França i la mitjana de la zona euro el 2025 i el 2026, quan es preveu que el producte interior brut (PIB, l'indicador que es fa servir per calcular la mida d'una economia) espanyol s'incrementi un 2,3% i un 2,1%, respectivament.
D'aquesta manera, Espanya creixerà enguany 2,2 punts més que la mitjana dels països de la moneda única, que es quedarà en el 0,8%, i uns 1,9 punts més que França (1,1%) o, per exemple, uns 2,3 punts més que Itàlia (0,7%). La diferència encara és més substancial amb l'anomenada locomotora d'Europa, Alemanya, que fa temps que es troba en el límit de la recessió tècnica i que aquest 2024 decreixerà un 0,1%. El país germànic remuntaria el 2025, quan assoliria el 0,7% de creixement, i el 2025 ja arribaria a l'1,3%.
Per això el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, ha destacat el creixement de l'economia espanyola en la presentació de les previsions econòmiques i l'ha qualificat de "robust". En aquest sentit, el socialdemòcrata italià ha assegurat que s'estima que el "consum privat se sustenti" en la reducció de la inflació, "la creació dinàmica d'ocupació" i "l'increment d'ingressos reals de les llars".
A més, ha indicat que "s'estima que l'augment de les inversions vagi a més", sobretot gràcies en gran part "als fons de recuperació [postcovid de la UE] i la futurible millora de les condicions de finançament" que permetria la reducció progressiva dels tipus d'interès. Al seu torn, el ministre espanyol d'Economia, Carlos Cuerpo, s'ha congratulat de les bones noves que li arriben de Brussel·les, i ha assegurat que les previsions europees van en la línia de les espanyoles i que constaten que "el bon moment de l'economia espanyola".
Només superen Espanya països amb economies molt més petites: Croàcia (3,6%), Xipre (3,6%) i Malta (5%). I, més enllà de l'eurozona, sobresurt el gran creixement registrat per Polònia, que és la cinquena economia del global de la Unió Europea. Les previsions econòmiques de Brussel·les calculen que el país polonès mantindrà l'increment fulgurant del seu PIB durant els pròxims anys. El 2024 es quedaria al mateix nivell que Espanya, al 3%, i el 2025 i el 2026 encara destacaria més per sobre de la resta i arribaria al 3,6% i al 3,1%, respectivament. Pel que fa al global de la Unió Europea, Brussel·les preveu que augmentarà un 0,9% aquest any, un 1,5% el 2025 i un 1,6% el 2026.
Flexibilitat fiscal per a Espanya per la DANA
Espanya es manté al límit de complir les regles fiscals de la Unió Europea i, com ja estava previst, Brussel·les calcula que aquest 2024 registrarà un 3% de dèficit. És a dir, just el màxim que pot assolir un estat membre. Això sí, la Comissió Europea alerta en l'informe que ha publicat aquest divendres que encara s'ha de veure l'impacte econòmic de les fortes inundacions que ha patit el País Valencià i fins a quin punt això afecte el pla fiscal de l'Estat.
En tot cas, Brussel·les ja va avisar la setmana passada que en casos de catàstrofes naturals com la del País Valencià es pot fer una excepció i Gentiloni ha tornat a oferir aquest divendres al govern espanyol més flexibilitat fiscal per afrontar-ne l'impacte. D'aquesta manera, ha afirmat que "no es tindran en compte" les despeses addicionals que hagi de fer la Moncloa per abordar les "conseqüències macroeconòmiques" de la catàstrofe natural, que Gentiloni ha dit que "encara és aviat" per quantificar. D'altra banda, també ha recordat que, com ha passat amb altres catàstrofes naturals a Alemanya o Itàlia, Espanya pot desviar una part dels fons europeus postpandèmia per finançar la reconstrucció a la zona afectada per la DANA.
Sigui com sigui, l'executiu comunitari apunta que "l'eliminació gradual" de les mesures que va desplegar la Moncloa per mitigar els efectes socials de la crisi energètica pot compensar les despeses addicionals que hagi d'assumir per la DANA. Entre d'altres, posa d'exemple la retirada de les exempcions de l'IVA i de l'exempció fiscal a l'impost sobre l'electricitat.
En aquest sentit, Brussel·les preveu que si el govern espanyol "es manté en les polítiques actuals" aconseguirà rebaixar encara més el dèficit l'any que ve, fins al 2,6%. En canvi, l'informe de la Comissió Europea estima que el 2026 la taxa s'incrementarà en una dècima, fins al 2,7%, perquè "preveu que es retirin els impostos [als beneficis extraordinaris] de la banca i les companyies energètiques".