Torna el control del deute: si Espanya no compleix s'arrisca a una sanció de 6.600 M€
La Comissió Europea preveu multes semestrals als països que no compleixen amb la reducció de dèficit i deute
Brussel·lesAlemanya i els seus socis habituals, com els Països Baixos, han pressionat fins a l'últim moment la Comissió Europea perquè presenti unes regles fiscals més dures i menys flexibles per escanyar els països del sud més endeutats, com Itàlia o Espanya. Tanmateix, Brussel·les ha fet la proposta formal de les noves normes sense incloure la majoria de les referències generals per a tots els estats membres que volia Berlín ni l'obligació de reduir com a mínim un 1% del deute per als països que tinguin un endeutament molt elevat i del 0,5% per als que superin els objectius fiscals.
Així, l'executiu comunitari ha optat per tenir en compte la situació i l'especificitat de cada estat membre i, tal com ja havien acordat els socis comunitaris, requerirà a partir del 2024 que els governs estatals hagin de reduir a mitjà i a llarg termini el deute, fins a arribar com a màxim al 60% del PIB. Això sí, hauran de presentar plans fiscals a quatre anys vista que prevegin una disminució de l'endeutament i en què el dèficit no superi el 3%. "La reforma pretén aconseguir una reducció gradual i constant dels nivells d'endeutament però, a la vegada, sense deixar d'impulsar un creixement sostenible", ha assenyalat el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, en roda de premsa.
A canvi d'ignorar les peticions de més pes d'Alemanya, Brussel·les sí que ha acceptat algunes de les salvaguardes que demanava. D'aquesta manera, els estats que no compleixin amb el 3% de dèficit hauran de reduir-lo almenys en un 0,5%. Aquesta clàusula, si les regles fiscals no estiguessin congelades excepcionalment per la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, hauria afectat estats com Espanya, que l'any anterior va registrar un 4,8% de dèficit i estima que aquest any es quedi al 3,9%.
En tot cas, el govern espanyol, que és un dels que aposta més clarament per unes normes fiscals laxes, ha celebrat el "canvi de paradigma" que suposa la nova proposta de la Comissió Europea, ja que "reforça la sostenibilitat fiscal" i la fa "compatible amb el creixement i la creació de treball".
Sancions més dures i exemplars
La Comissió Europa també vol imposar sancions automàtiques que pretenen afectar la reputació dels governs incomplidors. Els governs que no compleixin amb el pla fiscal aprovat amb la resta d'estats membres i Brussel·les rebrien una multa cada sis mesos equivalent al 0,05% del producte interior brut (PIB) del seu país. Aquesta sanció només es podria evitar si la resta de socis europeus consideren que el govern en qüestió realment està treballant per revertir la situació i prenent les mesures adequades. En el cas de l'estat espanyol, per exemple, la sanció podria ascendir fins als 660 milions d'euros al semestre i, si persistís en l'incompliment, al ser sancions acumulables, fins als 6.600 milions d'euros.
Malgrat que la proposta que ha presentat aquest dimecres Brussel·les ja ha estat discutida i negociada entre els estats membres, la reforma fiscal encara ha de passar pel Consell i el Parlament Europeu, que hauran de firmar l'acord definitiu. Brussel·les ha demanat que a finals d'aquest any ja arribin a una entesa, ja que pretén que entri en vigor l'any que ve mateix. Durant aquest temps, Alemanya ja ha donat senyals que continuarà donant batalla i pressionant Brussel·les perquè endureixi les regles fiscals i lligui més curt els països del sud. "Treballarem de forma constructiva, ningú hauria de sobreentendre que Alemanya donarà el seu vistiplau a les propostes de la Comissió Europea de manera automàtica", ha avisat el ministre de Finances alemany, Christian Lindner.